Homenatge a Jaume Botey: “El pitjor enemic de l’esperança és pensar que no hi ha res a fer”

Galeria d'imatges

(Cristianisme al Segle XXI) “La lluita civil passa per a creació de consciència.” “Ens van voler enterrar i no sabien que érem llavor.” “Amb la lògica d’allò petit aturarem el globalisme sense ànima.” “Adaptar-se a la realitat pot ser una excusa per no lluitar per transformar-la”. Aquestes frases i moltes altres d’entre les seves es van poder escoltar aquest divendres dia 18, al Casinet d’Hostafrancs, en l’homenatge que es va retre a Jaume Botey (el darrer, en paraules del pare Enric Canet), organitzat per la Casa de Solidaritat per Nicaragua , l’Escola Pia, Cristianisme i Justícia, Cristianisme al segle XXI i moltes altres institucions i associacions. Amb una sala plena de gom a gom i l’assistència del bisbe Joan Godayol i de gent vinguda fins i tot de Nicaragua i de tota la pell de brau, una quinzena d’intervencions van recordar l’immensa tasca que va dur durant la seva vida Jaume Botey, des de l’alfebatització d’adults a la Casa de Reconciliació del seu estimat L’Hospitalet a la promoció de la Cooperativa L’Olivera de vins i olis per a gent discapacitada de Vallbona de les Monges, des del seu treball com a regidor d’ensenyament després de les primeres eleccions democràtiques a la tasca duta a terme a l’Amèrica Central i la del Sud, des de les seves lluïes a favor de la immigració i dels sense papers i els posicionaments contraris a la guerra d’Iraq...

Va ser un acte emotiu i amè. Es llegiren cartes i es projectaren vídeos arribats de Montevideo, Mèxic, Nicaragua,Guatemala o Bolívia, entre els quals els de Miquel Soler o la poetessa sandinista Michèle Najbis, que recordà la tendresa d’en Jaume en el simple fet d’amoixar el llom d’un gat a casa seva. Ex-alumnes de la Universitat Autònoma recordaren que els duia a fer pràctiques entre els marginats i a Fòrums Socials. Components d’Associacions de veïns van fer memòria la seva enteresa i la seva capacitat de diàleg i d’harmonitzar situacions tenses, es recordà la seva lluita a favor la renda mínima garantida per als més necessitats i la participació en dejunis per assolir-la, la seva capacitat d’acolliment i hospitalitat a casa seva mateix, la seva traça per organitzar xarxes i de dinamitzar-les, la seva disponibilitat (mai tenia un “No” per a ningú). Hi va haver qui va voler resumir en quatre punts el seu tarannà de donació als altres: era un incondicional que no et fallava encara que la batalla fos per causes perdudes d’avantmà; sabia on estar, sempre de la banda dels de baix; la perdurabilitat del seu compromís: mai no es rendia; la seva capacitat d’heterodòxia per qüestionar situacions tan polítiques com socials com religioses.

Al final de l’acte s’entonaren unes cançons que no podien fallar (la darrera, “L’estaca”), que el públic cantà alçat dels seients i amb les mans enllaçades. L’homenatge el va cloure la seva vídua Pilar Massana tot pronunciant unes paraules agraïdes i considerant un privilegi haver estat la companya d’en Jaume durant molts anys. Tot seguit hi va haver un pica-pica, regat amb vi de L’Olivera, cosa que va permetre als assistents continuar la xarxa de coneixences per fer més viu encara el llegat de Jaume Botey.