Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Maria Vallès i Martí) L’Institut d’Estudis Catalans va acullir a la seva seu de Barcelona l’acte d’Homenatge al sacerdot i poeta Ramon Muntanyola i Llorach (L’Espliga de Francolí, 1917 – Salou, 1973).

L’acte, organitzat pel mateix Institut, la Diputació de Tarragona i l’Arquebisbat de Tarragona, comptà amb la intervenció de Joan Martí i Castell, Rector estat de la Universitat Rovira i Virgili i Abat del Monestir de Poblet Octavi Vià i Mayo.

Al claustre de l’edifici de l’Institut, antiga Casa de la Combalecència, s’hi havia col·locat alguns elements de l’Espocisió que es va poder veure al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, durant l’estiu passat i que formava part dels actes commemoratius del Centenari del naixement de Ramon Muntanyola.

Més d’un centenar de persones seguiren des de la Sala Prat de la Riba, de l’IEC, les intervencions dels membres que formaven la taula. Presidí l’acte Joandomènech Ros, president de l’IEC, a qui acompanyava Josep Poblet, president de la Diuputació i els glosadors de la figura de mossèn Ramon. Joandomènech Ros justificà la celebració de l’acte amb paraules entranyables vers la figura del poeta i biògraf Muntanyola.

Joan Martí s’encarregà de parlar de l’obra literària. Sota el títol Ramon Muntanyola, llengua i pensament, el filòleg Martí Castell desenvolupà la seva tesi que el raciocini de la humanitat es basa en la paraula, i que és la llengua qui dona identitat als diferents grups humans. Parlà de literatura i d’escriptura. Es remuntà a Ramon Llull per contextualitzar els seus arguments i explicar com hi ha autors que cerquen en la seva autoria literària, la defensa de la religió que professen. Resseguí l’obra poètica de Muntanyola a partir de l’edició de Dia vindrà. Antologia poètica de Ramon Muntanyola, a cura de Joan M. Pujals i editada per l’Abadia de Montserrat en motiu del Centenari del naixement del poeta espluguí.

Començà l’anàlisi sobre la tècnica poètica, la defensa de la llengua que sobresurt en tota la seva obra. La poesia de Muntanyola és incomfussible pel lector. Martí va acabar amb una referència a la realitat terrible que viu el nostre país, fent observar que si Muntanyola aquell 7 de novembre hagués pogut fer un parlament no l’ahuria acabat d’altra manera. La sala Prat de la Riba emocionada i d’empeus aplaudí llargament l’orador.

El Pare Abat de Poblet va glossar la figura del sacerdot: Ramon Muntanyola, l’home d’església. Resseguí fil per randa les vicissituds de la carrera sacerdotal de Montnayola: des del seu pas pel col·legi de Paüls de Bellpuig, el Seminari de Tarragona, l’exili cap a França per passar a Mallorca, la tornada al cap del temps al Seminari de Tarragona, l’empresonament, la perdsecució, la tragèdia familiar, etc.

Octavi Vilà llegí un text ple de referències als amics que al llarg de la vida construïren fidelitats amb el sacerdot. La seva manera d’entendre la vida pastoral, el problemes amb l’autoritat eclesiàstica i pas a pas, anà descapdellant el periple vital del vicari, del rector i del seu apostolat. De manera especial i emotiva, quan es va referir a les paraules escrites pel bisbe Josep Pont i Gol a la mort de Muntanyola. Quan resseguia els encontres amb Miquel Coll i Alentorn qui els ajudà a travessar la frontera amb els seus contactes.

La visió del poeta per una banda i de l’home d’església per l’altra, són els dos puntals més ferms que suporten la memòria d’un home sant, d’un home progressista, amb gran preocupació social, amb la seva capacitat de convenciment i d’arribar als filigresos i als qui no ho eren, però anaven a escoltar-lo, a l’església, al cinema, a la plaça, on fos que prediques ie s pogués escoltar la seva paraula.

L’acte el va cloure el President de la Diputació que tingué paraules d’agraïment vers la institiució que l’acullia i parlar també en nom de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, absent per les qüestions polítiques que tenen el nostre país en un deliri permanent.

Els assistents foren obsequiats amb el llibre El Goig i el Cants populars de Mossèn Ramon Muntanyola, que recull els goigs, cants i himnes, aplegats per mossèn Joan Roig i Montserrat i editats per Gogistes Tarragonins amb el suport de l’Arquebisbat de Tarragona.