(CR) 'Halal' significa allò que està permès, en contraposició amb allò que és 'haram', o prohibit. El terme engloba un conjunt vast de pràctiques i productes acceptats per la religió musulmana que va més enllà de la visió reduccionista, centrada en el tractament dels aliments carnis o en el fet de no poder menjar porc. Els principals consumidors són països com l'Índia, Indonèsia o els Països Àrabs, però el mercat de productes alimentaris sota aquesta certificació viu un moment de creixement a Occident. La tendència s'ha fet evident a l'Alimentaria, el Saló Internacional d'Alimentació, Begudes & Food Service a Barcelona, que reserva un pavelló per a la seva promoció, que ha captat l'interès de molts empresaris.
Una visió inclusiva del halal
És en aquest context que l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura va convidar a una xerrada, dins el marc dels afterworks sobre religió, a Javier Albarracín, Coordinador del Congrés Halal que se celebra a la fira i cofundador de l'empresa Barcelona Halal Services. La xarrada, amb professors i estudiants de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (FCRI), va anar acompanyada d'un tast de productes halal com dolços turcs, sucs i tes. La xerrada, dirigida per la directora de l'Observatori, Míriam Díez, pretenia aclarir què és i què engloba el terme halal. En aquest sentit Albarracín va defensar una visió transversal, moderna i inclusiva del concepte, que cada vegada va més de la mà amb moviments com l'ecologista i el del menjar sa. L'empresari català va explicar que aposta per un halal que vagi també més enllà de les comunitats musulmanes i que s'obri a persones d'altres confessions o no religioses.
La situació a Catalunya
"El 60% del bestiar sacrificat a Mercabarna és halal", és a dir, que durant el procés de sacrifici de l'animal s'han seguit les pautes indicades per l'islam. Albarracín va explicar que molts productes que consumim habitualment a Catalunya han rebut el certificat halal, però ho desconeixem. Això es deu al fet que surt a compte, ja que tothom pot menjar un producte que hagi rebut aquest tracte, però no a l'inrevés, obrint així més mercat. Els productes halal passen desapercebuts a Catalunya, ja que les marques tendeixen a reetiquetar quan exporten a països de majoria musulmana. Això es deu en gran part al mal moment per a la imatge de l'islam, que fa que les companyies recelin d'introduir el segell que ho certifica. Així i tot, Albarracín va pronosticar un futur en el qual el halal estaria normalitzat, com passa a ciutats com Londres, en la qual ja hi ha restaurants de moda que serveixen aquests productes.
"El halal està creixent en consum i producció per diferents vies a Catalunya, una d'elles és el creixement de la població musulmana, sigui per immigració o per segones i terceres generacions, que demanen un respecte pels seus bagatges gastronòmics". Això fa que escoles, hospitals, aeroports i presons, per exemple, hagin de començar a tenir una opció halal al menú. "També el turisme. Cada vegada hi ha més turisme del Golf, de Turquia i del Nord d'Àfrica, però també de Londres o París, que reclama productes halal. En aquest sentit Barcelona ha vist en les enquestes de turisme que hi ha una demanda creixent de halal de qualitat". Finalment , que una ciutat que vol ser global, com Barcelona, "requereix una oferta alimentària també global, no pots tenir el Mobile World Congress o Alimentària si no tens varietat d'oferta".
"Salt espectacular" a Alimentaria
Alimentaria 2018 ha renovat el seu projecte Halal, iniciat el 2016, amb un acord de col·laboració amb Expo Halal. L'acord ha possibilitat la celebració de la fira Expo Halal. El projecte ha comptat amb un espai expositiu, amb el 2n Congrés Internacional Halal i amb tres showcookings de xefs experts, que pretenen divulgar l'abast d'aquest tipus de productes d'alimentació. Alimentària ha dedicat 500 metres quadrats exclusivament al halal, amb més de 200 empreses de tot tipus de productes."Aquest any hi ha hagut un salt espectacular" confirma Albarracín. "El congrés ha tingut un èxit enorme amb més de 100 empresaris i el Departament d'Agricultura ha presentat la primera base de dades d'empreses catalanes amb certificació halal. Hi havia molt públic i ha tingut un gran ressò mediàtic".
Halal en xifres
Les xifres també expliquen el perquè del creixement de la indústria. Els productes halal suposen el 16% del consum mundial d'alimentació i beguda, i contribueixen amb més de 40.000 milions d'euros a l'economia de la Unió Europea. El mercat de l'alimentació halal creix a Europa i a la resta del món. Actualment hi ha 1.700 milions de consumidors musulmans, que representen el 25% de la població mundial. Les previsions apunten que l'any 2030 la xifra arribarà fins als 2.200 milions. Més del 6% de la població europea és musulmana i cada dècada es produeix un creixement demogràfic de l'1%,.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.