Un grup de bisbes renova el "Pacte de les catacumbes" per una Església pobra

(Vatican News) Seguint les passes d’alguns bisbes del Concili de 1965, un grup de participants al sínode de l’Amazones han anat aquest diumenge a les catacumbes de Domitilla de Roma. L’Església renova, al mateix lloc i amb el mateix esperit, el fort compromís signat el 16 de novembre de 1965, pocs dies abans de la clausura del Concili Vaticà II. Aquell dia quaranta-dos pares conciliars va celebrar l'eucaristia a les catacumbes de Domitilla per demanar a Déu la gràcia per "ser fidels a l'esperit de Jesús" al servei dels pobres. El document signat, "Pacte per una Església serventa i pobre", recollia el compromís assumit de posar els pobres al centre del ministeri pastoral. Al text, també anomenat "Pacte de les Catacumbes", s’hi van unir més de 500 pares del Concili.

Passes conciliars i nous camins

Després de 54 anys, aquest llegat dels pares conciliars ha estat recollit per un grup de participants al Sínode dels Bisbes per a la regió Panamazònica centrat en el tema: "Nous camins per a l'Església i per a una ecologia integral". L’esperit d’aquell dia viscut el 1965 a les Catacumbes de Domitilla s’ha renovat. Aquest diumenge, el cardenal Claudio Hummes, relator general del Sínode per a l'Amazònia, ha presidit la missa al mateix lloc, el cementiri subterrani més gran i antic de Roma, establint un vincle fort amb el document signat el 1965. Per a una Església amb cara amazònica, pobra i serventa, profètica i samaritana.

Cardenal Hummes: el Sínode és una fruita conciliar

En la seva homilia, el cardenal Hummes va recordar que les catacumbes eren antics cementiris on els cristians enterraven els seus màrtirs: "Això és realment una terra santa". Aquest lloc, va afegir, “recorda els primers temps de l'Església: temps difícils, marcats per la persecució, però també per molta fe”. L'església, va subratllar el cardenal Hummes, "sempre ha de tornar a les seves arrels aquí i a Jerusalem". El Sínode, va dir el cardenal, és fruit del Concili Vaticà II. Es busquen noves maneres de dur a terme la missió de proclamar la Paraula. Els grans mals del món, segons va assenyalar, es deuen als diners que alimenten la corrupció, els conflictes, les mentides. L'Església, va concloure el cardenal Hummes, sempre ha de ser" pregària ".

El Pacte de les Catacumbes per a la Casa Comuna

En el document signat, els participants al Sínode de l'Amazones recorden que comparteixen l'alegria de viure entre nombrosos pobles indígenes, habitants de ribes fluvials, migrants i comunitats de les perifèries. Amb ells van experimentar "la força de l'Evangeli que funciona en els més petits (...) La trobada amb aquests pobles ens crida i ens convida a una vida més senzilla de compartir i gratuïta". Els signants del document es comprometen a "renovar l'opció preferent per als pobres", a abandonar "qualsevol tipus de mentalitat i actitud colonial", per anunciar "la novetat alliberadora de l'Evangeli de Jesucrist".

Altres compromisos inclosos al "Pacte de les catacumbes per a la llar comuna" són els del "caminar ecumènic amb altres comunitats cristianes" i "assumir un estil de vida alegrement sobri davant l'onada del consumisme". Els pares signants també es comprometen a reconèixer. "els ministeris eclesials ja existents a les comunitats" i per buscar "nous camins d'acció pastoral". "Conscients de la nostra fragilitat, la nostra pobresa i petitesa davant de grans reptes tan greus i greus ens confiem a l'oració de Església", explica el text.

El pacte per una Església que serveixi i sigui pobra

Aquest acte està lligat al del 16 de novembre de 1965 i al "Pacte de les catacumbes", que conté una exhortació dirigida als "germans de l'episcopat" per portar una "vida de pobresa", per ser un Església "servent i pobres ", d'acord amb l'esperit proposat pel papa Joan XXIII. Els signants també es comprometen a posar els pobres al centre del seu ministeri pastoral. El compromís és també compartir, "en la caritat pastoral", la vida amb els germans en Crist per tal que el "ministeri constitueixi un veritable servei". Dos mesos abans de la signatura del "Pacte per una Església servidora i pobra", el papa Pau VI havia anat a les catacumbes de Domitilla i havia afirmat: "Aquí el cristianisme va enfonsar les seves arrels en la pobresa, en l'ostracisme dels poders constituïts, en el sofriment de persecucions injustes i sagnants, aquí l'Església estava despullada de tot poder humà, era pobra, era humil, era piadosa, era oprimida, era heroica. Aquí hi ha la primacia de l'esperit, de la qual ens parla l'Evangeli, tenia la seva foscor, gairebé misteriosa, però invocada afirmació, el seu testimoni incomparable, el seu martiri".

Una Església pobra per als pobres

El compromís pres pels pares del Concili el 1965 va ser també un dels primers desitjos expressats pel papa Francesc immediatament després de la seva elecció a la seu ​​de Pere. El 16 de març de 2013, tres dies després de l’elecció i rebent els representants dels mitjans de comunicació, a la Sala Pau VI, el papa va afirmar: "Com voldria una església pobra i per als pobres!"