Tothom hi surt guanyant. Aquest és la idea de l’acord que han presentat aquest dilluns el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas. L’Església cedeix a l’administració pública l’ús d’immobles que actualment no estan en condicions per fer-hi habitatges sense perdre’n la propietat. I la Generalitat fa la inversió necessària o els tràmits pel canvi d’usos i posa aquests immobles en lloguer social. L’Església soluciona la gestió d’edificis que demanen una forta inversió o que és difícil donar-hi un ús social i la Generalitat augmenta la bossa d’habitatge social.
Aquest matí Illa i Planellas ha signat el protocol que regula aquesta col·laboració en un acte al Palau de la Generalitat, una de les primeres aparicions públiques de Salvador Illa després de la baixa mèdica. Planellas ha signat el protocol com a president de la Conferència Episcopal Tarraconense en nom dels deu bisbats de Catalunya també com a representant de les congregacions religioses agrupades a la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). La signatura per part del president de la Generalitat mostra la implicació de diversos departament de la Generalitat en aquest projecte, com Territori, Justícia o Drets Socials. A la signatura també hi han assistit els consellers Sílvia Paneque i Ramon Espadaler, el bisbe de Lleida, Daniel Palau, i director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas.
Un tema de país
“El tema de l’habitatge és un tema de país, del Govern. I com a tema de país ens hi hem de posar tots: hem de sumar”. Així resumia Planellas l’esperit de l’acord, en unes paraules en plena sintonia amb les del president de la Generalitat. Tots dos han coincidit a remarcar la “capil·laritat” de l’Església per la seva presència territorial i pel seu coneixement directe de la realitat social del país.
Planellas ha destacat que aquest tipus d’acord demostren que “l’Església no és merament una institució privada: té una finalitat pública”, que sobretot es visualitza amb un patrimoni “al servei de l’Església però sobretot de la societat”. L’arquebisbe ha emmarcat aquest acord en “l’ingent treball” que realitza des de fa segles l’Església en l’àmbit social i que “és posar el nostre gra de sorra en solucionar el gran dèficit d’habitatge del nostre país”.
El president Illa ha revelat que aquest acord s’ha anat gestant durant mesos i en converses amb diversos bisbes. Especialment per una demanda directa que li fan els responsables de les deu Càritas de Catalunya en una reunió amb el bisbe Xabier Gómez. Allà Càritas va reiterar que “l’arrel de la desigualtat a Catalunya és l’habitatge” i només vam fer tres demandes al Govern: “habitatge, habitatge i habitatge”.
Illa ha reiterat “l’agraïment per la disposició de l’Església a sumar” i per coincidir a tenir “una visió de país”. Alhora ha valorat el patrimoni material de l’Església que ara es posa a disposició de l’habitatge social, però també “el patrimoni moral de l’Església i la reivindicació dels valors de l’humanisme cristià. Per això s’ha arribat a un acord “ambiciós, però viable”.
Un acord a desplegar
Ara el següent pas és posar en marxa els mecanismes que permetin materialitzar aquesta manifestació d’intencions. Per ara no es pot donar cap concreció de quants immobles poden incloure’s en aquest pla.
Primer cada bisbat o congregació religiosa ha de concretar quins immobles són susceptibles de convertir-se en habitatges socials. S’haurà de fer cas a cas i tancant un acord concret en cada titularitat, sigui un bisbat o una congregació religiosa. Cada un té una personalitat jurídica pròpia i haurà de signar l’acord de cessió amb la Generalitat.
Per posar-ho en marxa es crearà una taula de treball, integrada per cinc membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense, i cinc membres designats per la Generalitat de Catalunya, entre els quals, quatre membres designats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (dos de l’àmbit de l’habitatge i dos de l’àmbit d’urbanisme) i un membre designat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, d’on depenen Afers religiosos.
Aquest grup de treball es reunirà cada semestre per impulsar la signatura de convenis de col·laboració entre les administracions públiques i les diòcesis o congregacions titulars dels béns eclesiàstics. També farà el seguiment de l’ús aquests habitatges per garantir que es destinin a famílies o col·lectius vulnerables. La cessió d’ús dels immobles de l’Església es preveu que sigui a llarg termini, en períodes de fins a 70 anys.
També es crearà una Comissió de Seguiment d’aquest Protocol integrada per tres membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense i per tres representants de la Generalitat de Catalunya. Es reunirà almenys una vegada a l’any per examinar els resultats de la col·laboració realitzada. La durada inicial del Protocol és de 4 anys amb la voluntat de prorrogar-lo de mutu acord.
