"Els gitanos destorbaven als nazis perquè ells sí que eren un poble d'origen indoari"

(Universitat Abat Oliba CEU) En el marc de la celebració del Dia Internacional per a la Commemoració de l'Holocaust, l'historiador i vicerector de la Universitat Abat Oliba CEU, Sergio Rodríguez, recorda que pràcticament la meitat de la població gitana de l'època va ser assassinada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.

Segons els càlculs dels historiadors entre cinc-cents i vuit-cents mil gitanos van ser assassinats a causa de la persecució nazi. Això va suposar "un enorme impacte en la història del poble gitano, ja que d'acord amb les investigacions de Donald Kenrick i Grattan Puxon, va suposar pràcticament la meitat de la població gitana de l'època", apunta Rodríguez.

Una persecució d'aquesta magnitud no es produeix de forma espontània. Va ser una operació d'extermini “curosament ideada i executada per Himmler”. El pla comprenia diverses fases que passaven per la identificació, segregació, esterilització, reclusió i extermini”. Els maons dels camps de Dachau, Dieselstrasse, Mahrzan, Vennhausen o Auschwitz-Birkenau en van ser testimonis. En aquest últim, en una sola nit van ser assassinats quatre mil gitanos. Corria l'any 1944.

La persecució no només es va produir a Alemanya. A països com Hongria, Romania o Croàcia, els partits afins al nacionalsocialisme van fustigar també el poble gitano. Jasenovac a Croàcia, Transnistria a Romania o Lannemezan a França són també enclavaments negres en aquesta història.

Els motius d'aquest assenyalament i persecució es poden trobar a la col·lisió entre la idiosincràsia gitana i l'afany homogeneïtzador del totalitarisme. “Res més oposat al totalitarisme imposat que la llibertat de creença, pensament o mobilitat”. Al costat d'aquesta raó, Rodríguez apunta una altra: “Goebbels estava obsessionat a demostrar que els nazis eren els descendents de la raça ària, fins que va descobrir que els únics indoaris eren els gitanos, pel seu origen indi. Òbviament, aquesta és una realitat que destorbava”.

Ha estat prou reconegut el patiment del poble gitano?

Els gitanos recorden aquell episodi històric com Porrajmos, que significa “devoració”. Cada any es commemora el genocidi. I a l'Himne Internacional Gitano, el Djelem, djelem, aprovat el 1971 sota la presidència de l'actor gitano Yul Brynner, es recorda: “També jo tenia una gran família. La Legió Negra la va assassinar. Homes i dones van ser esquarterats, entre ells nens petits”. El 2000 el Consell de la Banca Suïssa va indemnitzar els supervivents que havien estat treballadors forçosos en empreses nazis. Però encara queda per fer.

En el pla laboral, “si volem que els gitanos s'incorporin cada dia més al mercat laboral normalitzat cal apostar per una formació dual adaptada a la seva idiosincràsia cultural”. Mentre que això no es produeixi, proposa que la seguretat social prevegi “un règim especial en les cotitzacions i en la contractació”, tenint en compte l'estructura de serveis que proporcionen els gitanos. “No oblidem que a l'anomenada Espanya despoblada els gitanos són un dels primers proveïdors de productes alimentaris i de roba”, assenyala.

Extremadament resilients

Aquest estudiós subratlla la capacitat per sobreposar-se a l'adversitat que distingeix les comunitats gitanes. “Els gitanos són extremadament resilients. Sense aquesta capacitat no haurien arribat fins avui amb una identitat tan marcada. Haurien estat assimilats per la societat majoritària o, com van voler els totalitarismes del segle XX, aniquilats”.

Com a fonaments d'aquesta capacitat per resistir, al·ludeix al manteniment de la família com a “estructura social bàsica” i la vigència d'un concepte de societat “basat en la solidaritat”, a la qual cosa cal sumar-hi les creences religioses i l'orgull de pertinença. Tot això ha sortit que ha lluït durant la crisi actual, que ha estat una nova mostra que “una cultura de valors, d'autoprotecció, d'autosolidaritat, és la millor prevenció per evitar riscos”.