La XI Trobada de Reflexió de la Germandat de Poblet aplega una setantena de persones per abordar l’esperança des de la filosofia, la Bíblia, el pensament i el periodisme
Les campanes del Monestir de Poblet toquen les nou. Som dissabte 3 d’octubre, el primer dissabte del mes, i una munió de persones comença a passejar-se davant de la capella de Santa Caterina. Són prop d’una setantena d’assistents que han arribat fins al monestir amb una única finalitat: dedicar tot un dia a reflexionar, en el silenci sempre constructiu de Poblet, al voltant d’una pregunta: "Hi ha raons per a l’esperança?".
Els assistents entren a la sala on se celebrarà la XI Trobada de Reflexió. Entre ells hi ha persones que porten la medalla que els identifica com a germans de la Germandat de Poblet, però també un perfil molt variat de participants. Les activitats de la Germandat són obertes a tothom qui hi vulgui participar, i la trobada n’és una bona mostra.
L’abat de Poblet, Rafel Barruè, obre la jornada amb una reflexió sobre l’esperança i el sentit més essencial del cristianisme. Ho fa acompanyat del president de la Junta de la Germandat, Enric Vendrell, en una trobada que arriba a la seva onzena edició. Vendrell explica que l’elecció del tema respon a la constatació d’un context social marcat pels discursos de la por i pels pensaments apocalíptics, davant dels quals, des de la perspectiva cristiana, cal reivindicar la condició de persones d’esperança.
És Mar Galceran, membre de la Germandat, qui introdueix els ponents i dona pas a una jornada pensada precisament per mirar aquesta qüestió des de perspectives molt diferents. Filosofia, teologia bíblica, pensament i periodisme conflueixen en una mateixa sala per intentar respondre una pregunta que no admet una resposta única. I Galceran posa també l’accent en un altre element de la jornada: de les onze Trobades de Reflexió celebrades fins ara, aquesta és la més femenina pel que fa als ponents, amb tres dones entre els quatre especialistes que hi participen.
Una esperança pensada des de la filosofia i la Bíblia
La primera a prendre la paraula és la periodista cultural Pilar Gómez Rodríguez, que proposa entrar en la qüestió de l’esperança a través del pensament de Byung-Chul Han. Durant la seva intervenció, la sala es desplaça cap al terreny de la filosofia, l’art i la recerca de transcendència, amb la voluntat d’explorar què pot significar avui construir un pensament esperançat. La reflexió sobre el filòsof sud-coreà permet així abordar l’esperança no només com una actitud davant del futur, sinó com una manera d’entendre la realitat i de situar-se davant les seves incerteses toto prenent com a base tres àraules: fe, esperança i amor.
Gómez Rodríguez, periodista especialitzada en cultura i redactora de Nueva Revista, col·laboradora d’El Confidencial i d’altres publicacions, és també autora de diversos llibres de narrativa i assaig. La seva mirada permet situar la pregunta de la jornada més enllà de l’àmbit estrictament religiós i plantejar-la des del pensament contemporani: què significa esperar i fins a quin punt encara és possible construir un pensament que no quedi atrapat en el pessimisme.
La segona ponència trasllada la qüestió directament a les fonts bíbliques. M. Claustre Solé i Auguets, religiosa de la Companyia de Maria, doctora en Teologia i especialista en Sagrada Escriptura, reflexiona sobre "L’esperança en temps de penombra: una lectura bíblica per al nostre temps". La Bíblia es converteix així en la principal font per aprofundir en els diferents sentits de l’esperança i en la manera com aquesta experiència apareix en contextos de dificultat, foscor i incertesa tot analitzant, per exemple, els diversos sentits de l’esperança presents als llibres de la Bíblia a partir del sentit original d’algunes prauales de l’hebreu i del grec.
Professora emèrita de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i professora de l’ISCREB, Solé recorre a la tradició bíblica per mostrar que l’esperança no és simplement una actitud optimista davant del futur, sinó una realitat que travessa la història de la fe. La seva intervenció completa la mirada filosòfica del matí i situa la pregunta en el terreny específicament cristià.
Després de les dues ponències matinals, els participants s’uneixen a la pregària de Sexta a l’església del monestir abans de compartir el dinar a l’hostatgeria. La pausa litúrgica forma part de la mateixa proposta de la Germandat: no es tracta només d’escoltar conferències, sinó de combinar reflexió, conversa i pregària en un entorn que convida, certament, a aturar-se.
De la fe de l’esperança al periodisme constructiu
La tarda comença amb la comunicació d’Antoni Gelonch, titulada "La fe de l’esperança". La seva intervenció torna a posar el focus en el pensament i en la capacitat de la fe per generar una mirada esperançada sobre el món. Gelonch articula la reflexió a partir de diferents referències i experiències que permeten concretar aquesta idea, entre les quals hi ha la seva pròpia trajectòria i, especialment, la seva mirada sobre els joves, la fe i sobre alguns dels signes d’esperança que es poden trobar en l’Església i en la societat.
En aquest recorregut hi ocupa un lloc destacat el viatge del papa Lleó XIV a França, celebrat entre el 25 i el 28 de setembre. Gelonch, que coneix ben d’aprop França, pren aquest viatge recent com un element per pensar sobre l’esperança, especialment a partir de la presència del Papa amb els joves i del missatge de pau, renovació i confiança que va travessar diferents moments de la visita. El viatge va tenir precisament en la trobada amb els joves a París un dels seus moments més significatius, presentada posteriorment pel mateix Lleó XIV com un "gran signe d’esperança".
La comunicació permet així tornar a una de les preguntes de fons de tota la jornada: on es poden trobar avui signes que facin possible esperar? Gelonch, que ha estudiat Dret i Farmàcia i ha desenvolupat una trajectòria vinculada a l’àmbit empresarial, cultural i universitari, combina aquesta mirada amb referències a la realitat contemporània i a la seva pròpia perspectiva.
La darrera comunicació va a càrrec de Mireia Prats i Riera, periodista amb una llarga trajectòria als serveis informatius de TV3 i especialitzada en informació religiosa. La seva intervenció, "Periodisme constructiu, un bri d’esperança?", canvia novament el registre i porta la pregunta al terreny dels mitjans de comunicació. Després d’anys com a reportera i enviada especial al Vaticà, Prats parla des de dins d’un dels mitjans amb més força del país sobre què significa explicar el món quan la realitat informativa està sovint dominada pel conflicte, la crisi i les males notícies.
La periodista posa sobre la taula el concepte de periodisme constructiu i el vincula directament amb l’esperança. No com una manera d’endolcir la realitat o d’amagar-ne els conflictes, sinó com una forma d’explicar-los incorporant també les possibilitats de transformació. La seva trajectòria com a reportera i autora de diversos documentals permet portar la pregunta de la jornada al terreny de la comunicació: si l’esperança també és una acció, quin paper hi poden tenir els mitjans?
Una pregunta oberta que acaba posant l’esperança a prova
La jornada havia d’acabar amb una taula rodona amb els quatre ponents, moderada per Mar Galceran i oberta a la participació dels assistents. Però la meteorologia va alterar els plans. Davant la possible arribada del mini huracà mediterrani anunciat per a les hores següents, la Germandat va decidir no dur a terme la taula rodona.
La situació va introduir, de manera inesperada, i fins i tot amb una certa ironia, una última dimensió en el tema de la jornada: posar en pràctica l’esperança davant allò que no estava previst. La pregunta amb què havia començat el dia quedava així oberta, sense una conclusió definitiva i sense una resposta tancada, en coherència amb l’esperit d’unes trobades que, des del seu origen l’any 2011, han volgut sobretot suscitar interrogants, contrastar punts de vista i contribuir a la vivència d’una fe adulta.
Les Trobades de Reflexió de la Germandat de Poblet van néixer precisament amb aquesta voluntat. Després del parèntesi provocat per la pandèmia entre 2020 i 2024, la iniciativa es va reprendre l’any 2025 amb una jornada dedicada al fenomen migratori. Ara, amb aquesta onzena edició, la Germandat ha tornat a posar damunt la taula una qüestió que travessa tant la societat com la vida cristiana: quins fonaments pot tenir avui l’esperança i com es pot construir.
Per als qui no han pogut assistir a la jornada, la Germandat publicarà les ponències i comunicacions en un llibre d’actes, tant en format físic com digital. El volum es podrà consultar també a la web del monestir de Poblet, on ja es poden trobar les publicacions corresponents a les edicions anteriors de les Trobades de Reflexió. Així, la pregunta "Hi ha raons per a l’esperança?" continuarà oberta més enllà d’un dia i d’un lloc, disponible per a qui vulgui reprendre-la amb calma.