Tal com avançava fa uns dies La Vanguardia, 24 escoles públiques de primària i secundària oferiran el curs vinent una matèria aconfessional sobre cultura religiosa en el marc d’una prova pilot de tres anys impulsada per la Generalitat de Catalunya. La iniciativa vol donar resposta al dèficit de coneixements bàsics sobre el fet religiós detectat entre els joves. Segons el darrer Baròmetre sobre la religiositat, una part significativa de la població d’entre 16 i 25 anys desconeix elements fonamentals de les principals tradicions religioses, tant del cristianisme com d’altres confessions.
La nova matèria s’oferirà a cinquè o sisè de primària dins les hores de gestió autònoma dels centres i, a tercer d’ESO, com a assignatura optativa. La previsió és que hi participin dos centres per regió educativa —un de primària i un de secundària— amb la voluntat d’avaluar-ne el funcionament abans d’una eventual ampliació.
Els materials pedagògics s’estan elaborant amb la participació de tècnics dels departaments d’Educació i Justícia, a través de la Direcció General d'Afers Religiosos, i de representants de diverses confessions religioses presents a Catalunya.
Presència actual de la religió a l’escola
Actualment, segons dades del Secretariat Interdiocesà per a l'Ensenyament de la Religió a Catalunya (SIERC), només entre un 15% i un 16% de l’alumnat dels centres públics cursa Religió confessional. El coordinador del SIERC, Rafael Muñoz Melgar, recorda que “en aquest moment la formació religiosa confessional està present en tots els centres, que venen obligats per llei a oferir-la, tot i que de lliure elecció per l'alumnat”.
També puntualitza que “el professorat de religió catòlica imparteix un currículum competencial plenament alineat amb la LOMLOE i amb les directrius del Departament d'educació de la Generalitat i que integra coneixement de la resta de religions presents a Catalunya”.
2020: la proposta del SIERC
Muñoz Melgar explica que, des del 2020, el SIERC va treballar en una proposta complementària: “Nosaltres, com a SIERC, vam elaborar uns materials complementaris per tal que l'alumnat que no cursava l'assignatura confessional tingués accés a la cultura religiosa que es base del nostre genoma cultural com a país”. Aquella iniciativa també incloïa una dimensió més interior: “També incorporàvem materials d'espiritualitat amb profundes reflexions filosòfiques, essencials per a una educació integral i per la cura anímica de la persona”. Uns continguts que, tot i no haver estat editats, “encara els considerem vàlids”.
Un “pas endavant”, amb prudència
Pel que fa al nou pla pilot, la valoració és positiva però matisada. “Creiem que és un pas endavant, perquè suposa el reconeixement per part de les conselleries d'Educació i Justícia, a través de la Direcció General d'Afers Religiosos, de la necessitat de donar resposta a un interés majoritari dels ciutadans de Catalunya d'erradicar l'analfabetisme religiós i reconèixer la presència de la religió a l'aula com un fet normal i que pot i ha de dialogar amb la pedagogia i la ciència”, afirma.
El coordinador del SIERC també destaca el procés d’elaboració: “El fet que el pla pilot s'hagi dissenyat des de la participació de representants de les dues conselleries i d'experts docents de les principals confessions, dona validesa al pla”.
Amb tot, adverteix que caldrà seguir-ne de prop el desenvolupament: “Tanmateix, haurem d'estar amatents al seu desenvolupament més enllà d'un pilotatge que només afectarà 24 centres, que evidentment estan predisposats al projecte”. I apunta al futur: “Haurem d'esperar tant a l'edició final dels materials, com a la universalització, que ens agradaria que es pogués inserir en un marc competencial docent, amb el reconeixement de la capacitació del professorat de religió com a expert en cultura religiosa”.
