Aquest 2026 es commemoren els 425 anys de la primera referència escrita del gegant del Pi, una referència que es deu a les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort, que varen tenir lloc l’any 1601. Des de llavors, la vinculació dels gegants del Pi amb aquest sant històric català ha estat indissoluble.
Les despulles de Sant Ramon de Penyafort, frare dominic i patró dels advocats catalans, varen ser venerades durant segles al convent dominic de Santa Caterina -on hi ha l’actual mercat- i traslladades a la Catedral l’any 1838 i concretament, a la capella actual l’any 1879, essent una de les capelles més visitades de la seu barcelonina. Coimpulsor de l’ordre de la Mercè, Sant Ramon de Penyafort va ser canonge penitencier de la Catedral.
Una cercavila inaugural que acabarà a la Catedral
Aquest divendres 23 de gener a les 17.45 h els Gegants sortiran des de la plaça del Pi en direcció a la Catedral de Barcelona, per ballar davant de la capella dedicada al Sant. Fa 25 anys que no es fa una activitat similar, ja que la darrera va ser l’any 2001, en la celebració dels 400 anys dels Gegants del Pi. Està previst que els gegants entrin a la Catedral a dos quarts de 7 del vespre. En arribar-hi, els gegants seran rebuts pel degà del capítol, Santiago Bueno, acompanyat per Xavier Puigdollers, president de l’Associació d’amics i devots del sant. Després dels parlaments i del ball, les gegantes oferiran al Sant els seus rams, que quedaran dipositats als peus del sepulcre. Un acte molt simbòlic i de respecte dins el món geganter.
“Fem una ofrena floral a Sant Ramon de Penyafort perquè gràcies a ell tenim la primera referència al gegant del Pi, per nosaltres significa molt” exposa Eloi Palmeiro, president dels Amics dels gegants del Pi. “Hem aprofitat aquest aniversari per fer molta recerca històrica sobre els Gegants”. Per això actualment els gegants s’estan estudiant i restaurant al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Aquest estudi i una exposició seran possibles gràcies a la ingent quantitat de material i documents que conserva la Basílica del Pi al seu arxiu, que ha permès fer un gran estudi històric dels gegants “gairebé ininterromput” com exposa Palmeiro.
Una exposició al Col·legi d’arquitectes
Per celebrar aquest aniversari, els Amics dels gegants del Pi han organitzat un seguit d’actes que van presentar-se el passat mes de desembre a l’Ateneu barcelonès. Un d’ells és l’exposició inaugurada el passat divendres al Col·legi d’arquitectes per fer valdre la figura dels Gegants en el panorama festiu català, no només com el primer gegant fet de cartró sinó, també, com uns dels elements més icònics de la nostra cultura.
L’exposició compta amb plafons, textos i imatges, però també amb els mateixos Gegants del Pi acompanyats dels de Torroella de Montgrí i els de Vilafranca del Penedès, que es poden veure des del carrer. L’exposició és un recorregut per la història del Gegant del Pi, de ben segur el gegant més conegut, que va donar lloc a una de les cançons infantils més populars. Per Corpus, i després de visitar la Casa dels Entremesos, l’exposició es podrà veure a la Reial Capella de Santa Àgata i l’església del Pi acollirà un concert de cobla.
Un aniversari compartit i descentralitzat
“Amb els gegants de Vilafranca ens hi sentim especialment units, perquè la seva primera referència també és de 1601 amb el mateix sant, per les festes de canonització que es van fer a Vilafranca”. Per aquest motiu, al juliol les dues colles aniran i ballaran al castell de Penyafort, al terme de Santa Margarida i els monjos, on va néixer el Sant. Les dues parelles dels gegants del Pi també pujaran a Montserrat a fer una ofrena a la Moreneta.
Els gegants del Pi han traspassat fronteres durant 425 anys i han esdevingut una icona de la nostra cultura, com defensa Palmeiro, “Són símbol identitari d’una parròquia, d’un barri, d’una ciutat i d’un país. La cultura popular cal posar-la al damunt de tot, per la doble implicació, social i cultural que comporta”.
