La Sagrada Família va acollir aquest dijous 12 de febrer la segona conferència teològica prevista en el marc del Centenari de Gaudí. La sessió va posar el focus en la dimensió cristològica i eclesiològica de la torre central del temple. En la conferència anterior s’havia abordat sobretot l’aspecte arquitectònic amb Jordi Faulí i Francesc Torralba. Aquesta vegada, les ponències van anar a càrrec de Joan Torra, especialista en patrologia i rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, i del biblista Armand Puig, exrector de l’Ateneu i actual president de l’Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO).
"La torre és el mateix Jesucrist"
Calia fer la torre de Jesucrist? Sant Agustí té la resposta
Joan Torra va iniciar la seva intervenció amb una pregunta directa: "Calia fer la torre de Jesús? Era necessària? No podria ser una mostra d’orgull?". La torre és presentada sovint com la més alta del conjunt, fet que podria alimentar aquesta percepció. Però ràpidament va rebutjar aquesta interpretació, recordant que Gaudí, "en tant que servent de Déu, no podia ser orgullós, sinó humil".
Per argumentar-ho, va recórrer a Sant Agustí i va trobar la resposta. En el comentari al Salm 60, el pare de l’Església afirma taxativament: "La torre és el mateix Jesucrist". Torra en va llegir la glossa, destacant que "La torre està davant teu. Recorda’t del Crist i entra dins la torre".
Segons el ponent, aquesta lectura permet entendre que "la torre no és pas un acte d’orgull, perquè la torre no soc jo ni som cap de nosaltres, sinó que la torre és Jesucrist".
De Babel a la humilitat divina
La torre de Jesucrist va ser presentada així com a oposada a la torre de Babel. Citant un altre passatge agustinià, va afirmar: "Per culpa dels orgullosos es van dividir les llengües. En canvi, per culpa dels apòstols humils, les llengües es van ajuntar".
"una torre que ha començat des del cel i que ha davallat de les altures del cel per plantar la seva tenda entre nosaltres"
La torre central, envoltada per les torres dels dotze apòstols, per les dels evangelistes i per la torre de Maria, esdevé així símbol d’unitat. A diferència de la de Babel, erigida pels homes per intentar suplantar Déu, la torre de Jesucrist és més aviat "una torre que ha començat des del cel i que ha davallat de les altures del cel per plantar la seva tenda entre nosaltres".
Tanmateix, la torre no és presentada com un refugi aïllat del món. Torra va reprendre la glossa d’Agustí per mostrar-ho: "No et diré que estiguis dins d’aquesta torre per tenir lleure i ja en tinguis prou d’estar a l’empara de les fletxes de l’enemic. No: fes alguna obra, que no estiguin quietes les teves mans. Les teves bones obres són les fletxes que maten l’enemic".
"Gaudí és el teòleg del símbol plasmat en la materialitat de la pedra"
La creu com a estendard de la ciutat
Armand Puig va abordar la dimensió eclesiològica de la torre. Segons el biblista, "la creu que encimbella la torre de Jesucrist és l’estendard de la torre de Déu entre els homes" i "la creu és el signe de la salvació oferta a la ciutat i al món, a l’Església i a la humanitat sencera".
Puig va plantejar dues qüestions: el lligam entre la torre i la basílica i la relació entre la torre central i la ciutat de Barcelona. Defensant que la finalitat de la gran creu central és eminentment eclesiològica, va afirmar que "Gaudí és el teòleg del símbol plasmat en la materialitat de la pedra".
"En urbanisme de la gran ciutat, l’Església ha de distingir-se per la seva alçada"
El fet que el temple disposi d’una creu central no és estrany en l’obra de Gaudí. El que fa diferent la creu de la Sagrada Família és la seva grandària. En aquest sentit, va recordar una nota manuscrita de Gaudí de 1878: "En urbanisme de la gran ciutat, l’Església ha de distingir-se per la seva alçada".
Però, a banda de la grandària, la creu de Jesucrist és el que dona cohesió a tota la basílica. S’erigeix sobre les quatre torres dels evangelistes, reforçant la idea que "la persona de Jesús forma una sola en l’evangeli que escoltem i en el qual creiem".
Alhora, té just a sota l’Estel de Maria, perquè "a la Sagrada Família, l’Estrella encamina a la Creu, com Maria, mare i verge, porta a Jesucrist". Finalment, la torre de Jesucrist "se situa al centre de l’Església apostòlica, representada per les 12 torres dels apòstols de l’anyell", donant cohesió a tot el temple.
"M’agrada dir que la Sagrada Família és democràtica"
Una proposta oberta a tothom: "la Sagrada Família no és cap fortalesa"
Puig va destacar que Barcelona forma part intrínseca del projecte. "Una de les característiques de la Sagrada Família és la seva obertura a la ciutat", va dir. De manera taxativa va afirmar que "La Sagrada Família no és cap fortalesa", cosa que es justifica amb el claustre perimetral, que connecta el temple amb l’entorn urbà.
A més, el temple està inserit perfectament en el traçat barceloní. De fet, ocupa una illa més de l’Eixample, "amb les mateixes dimensions que totes les altres illes: no hi ha excepcions. M’agrada dir que la Sagrada Família és democràtica".
"Gaudí no era un sincretista, era un home de fe, venerable segons el judici actual de l’Església catòlica, sant segons el poble"
En aquest sentit, "La torre de Jesucrist s’inscriu en una gran església que no es presenta tancada en ella mateixa, sinó oberta al món i concretament a la ciutat de la qual forma part. És una església del poble i per al poble".
Una basílica catòlica pensada per a tota la humanitat
Per acabar, Puig va subratllar que el temple atreu creients i no creients. "Gaudí no era un sincretista, era un home de fe, venerable segons el judici actual de l’Església catòlica, sant segons el poble".
"Gaudí ensenya les cartes, totalment", va afirmar. Així, a la Sagrada Família, "Tot pertany al guió estricte d’allò que ha de ser una església cristiana, més ben dit catòlica, però d’una manera talment nova i elevada que situa el visitant en el camp de la bellesa i del sentit, aquell camp que és comú a tot ésser humà sense excepció".
