(Sant Egidi) La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor s’ha omplert amb la presència de molts refugiats per recordar les víctimes dels viatges en el Mediterrani. «Morir d’esperança» és una iniciativa que la Comunitat de Sant’Egidio impulsa en diferents ciutats europees. A Barcelona també s’han afegit la Fundació Bayt Al-Thaqafa, Cáritas Diocesana de Barcelona, Fundació Migra Studium, Associació Cristiano Paquistaní, Justícia i Pau, Fedelatina i Federación Filipina Kalipi.
Durant la pregària «Morir d’esperança» s’han llegit els noms i les històries d’aquells que han mort en la temptativa d’arribar al nostre continent. Una invocació perquè neixi una cultura de l’acollida i cessin les tragèdies en el Mediterrani. Son 34.321 morts i desapareguts en l’intent d’arribar al continent europeu, «els noms de molts ells que son desconeguts pels homes però no pel Senyor».
Entre els 4.321 refugiats que han perdut la vida aquest any fins a dia d'avui, s’han recordat “les 265 persones que han perdut la vida aquest més de juny, entre les quals hi ha el petit Omar, que va naufragar en el Mediterráni al costat de Sahra, Mariam, Khadija, George, Rose, Lucky, molt probablement sudanesos, que van sortir de Libia juntament amb altres refugiats de l’África subsahariana, i moltes dones nigerianes, moltes d’elles embarassades”.
En la salutació inicial, Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, ha recordat que «no es construeix una societat “sana” alçant murs i sent còmplices dels viatges de la mort, sobretot quan sabem que és possible construir ponts», per afegir tot seguit que «hi ha una alternativa per acollir a qui fuig de la guerra o de condicions de vida insostenibles: els corredors humanitaris».
Mn. Armand Puig en la homilia ha subratllat «la força de la solidaritat i la pregària que toca els cors i ajuda a construir un món en pau.» «No es pot llevar el dret a la vida de les persones», ha continuat, «no ho podem permetre, el món necessita constructors d’un món divers.»
La pregària ha estat enriquida amb la presència de molts refugiats i immigrants de diversos països i de diverses confessions religioses. Al final tothom ha marxat a casa amb una flor, signe de la bellesa i alhora de la fragilitat de cadascuna de les vides que s'han perdut i que no es volem oblidar.