Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jaume Mayoral, rector de Ponts) Un any més diumenge de Pasqua ha estat diumenge de Caramelles a Ponts, al bisbat d'Urgell. Trobem algunes referències històriques als vols del segle XVI i agafen molt protagonisme en els següents segles amb el culte popular a la Mare de Déu del Roser, que es farà molt present a les nostres contrades i que a Ponts té un esplèndid retaule dedicat. El mateix mot caramella ens porta a uns instrument casolà que es feia amb un tros de canya, de fusta o d’os i que la gent de l’entorn rural utilitzava per sonoritzar els seus cants populars, molts d’ells de caràcter religiós i popular.

Les caramelles són una manera de fer saber i celebrar la Resurrecció en el darrer dia de la Setmana Santa a la gent del poble. Cada dia més trobem pobles i parròquies que recuperen i reprenen aquesta celebració que ara està molt lligada al cicle pasqual. A Ponts una cinquantena de caramellaires de totes les edats han sortit aquest diumenge pels carrers de la vila per omplir amb la seva música, la seva alegria i el seu cant, tots ells ben abillats i amb ganes de fer ressonar tot allò que porten a les partitures i que fa dies que estan assajant. Una presència que ja és esperada per molta gent i visitants que estan de pas al poble. Els veïns surten als balcons i donen algun donatiu per als caramellaires i poder pagar així part de les despeses de la festa, i fins i tot es podrà celebrar més endavant un dinar de germanor entre la gran família dels caramellaires. Els llargs pals amb cistelles intenten arribar als balcons. Després es retrobaren amb la gent del poble i les autoritats per participar de la missa major, una missa popular, pasqual i cantada pels mateixos caramellaires. Al final i abans de continuar la seva visita fins a la Llar de la Gent Gran i la Residència per rendir el tribut d’agraïment i reconeixement als més grans del poble, encara regalen a la gent que hi ha a l’ofici religiós un grapat de cançons. Enguany hi ha participat amb un director vingut de Linyola i que ha portat el grup de caramellaires, Bernat Bonjorn.

Cada any demanarem a aquesta colla de veïns i veïnes que no es deixen endur pel cansament, per les dificultats en la recerca de voluntaris, per les complicacions de tirar endavant una festa que perviu per la seva “bona tossuderia”, que segur que trobaran la complicitat i la gratitud de tots nosaltres. Amb una feina que suposa molts dies d’assaig, de treure hores d’altres coses, de la tasca que fan, especialment amb els més joves, que ja col·laboren en l’activitat, cantant, tocant instruments i vivint una festa que ens hauran d’assegurar perquè pervisqui en els anys, ells són els garants d’això que estimem i que ho sentim ben nostre.