Vés al contingut
Catalunya Religió

Per saber-ne més

Arxius adjunts
Document

(Glòria Barrete –CR) Cada dos anys en una ciutat europea se celebra el Col·loqui Europeu de Parròquies. Una mena de tester per conèixer la realitat i per parlar dels reptes actuals i futurs de la vida parroquial i eclesial. L'any que no se celebra el Col·loqui Europeu Internacional, es du a terme el Col·loqui català a nivell de totes les diòcesis. Enguany, i amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, la celebració catalana es fa online, del 25 al 27 de juny, sota el títol 'Quin futur per a les parròquies?'.

El col·loqui constarà de tres conferències, una cada dia, a les 5 de la tarda, seguides d’un torn de preguntes. Cada sessió durarà una hora. La primera conferència anirà a càrrec de Daniel Palau, director de la Càtedra de Teologia Pastoral Arquebisbe Josep Pont i Gol de la Facultat de Teologia de Catalunya, i tractarà el tema 'Les parròquies segons el Concili Provincial Tarraconense'. La segona serà pronunciada per l'arquebisbe metropolità de Tarragona, Joan Planellas, amb el títol 'Present i futur del Concili Provincial Tarraconense', i a la tercera, el sociòleg Joaquim Cervera reflexionarà entorn de la qüestió 'Cap on hem d’encaminar-nos avui les parròquies?'.

L’obertura del col·loqui, el dijous dia 25, anirà a càrrec del claretià Pere Codina, amb una breu reflexió sobre 'una Església en transició'. L’escolapi Josep M. Rierola en farà la cloenda, el dissabte dia 27. Per participar-hi cal inscriure’s al web: Cep-europa.org

"El Concili Provincial Tarraconense va fer referència a la parròquia d'una manera molt minsa", afirma Dani Palau. Una mica seguint l'herència del Concili Vaticà II que tampoc va tenir la parròquia com un dels temes prioritaris. Sí que hi ha algunes referències, però, sobretot aludint "a la necessitat de coordinació i formació permanent, i sobre la qüestió de l'impuls missioner, que les parròquies havien de seguir originant i mantenint en el temps present". Palau recorda que reflexions sobre la parròquia no són els primers que les fan. "Hi ha hagut grans moments de reflexió sobre la parròquia, a través d'un capellà francès, per exemple, que va començar a lligar parròquia i missió, o també reflexions pastorals provinents dels Estats Units". És un tema molt compartit per diferents contextos, explica Palau. De fet, l'últim número de Quaderns de Pastoral, el número 245, s'ha dedicat a la parròquia, tot i que amb el Covid-19 encara no s'han pogut enviar els exemplars per correu.

La ponència de Palau rescatarà aquestes dades i les lligarà amb el context de l''Evangeli Gaudium' del papa Francesc, "que sí que parla de la parròquia, de manera clara i directa". Palau avança que a la seva xerrada online parlarà de la plasticitat i la resistència de la parròquia.

"Plasticitat a la parròquia perquè hi ha moltes maneres de poder concretar la proposta de l'Evangeli en diferents contextos, situacions, inquietuts, o trajectòries". I resistència, afirma, perquè la parròquia "encara manté el que és vital i essencial per a la vida cristiana, la celebració de l'Eucaristia". Això no vol dir, reconeix, reduir la parròquia només a això, sinó més aviat "ser-ne conscient que és l'Eucaristia la que genera un punt focal molt clar per a les parròquies que resisteixen el pas del temps".

També, fent referència a l'Evangeli Gaudium, Palau parlarà de l'opció de la parròquia com a "lloc d'acollida i com a lloc de referència per a tantes i tantes perifèries existencials que hi ha a la vida". Des dels malalts, els joves, els immigrants, les famílies, i tantes altres realitats que van sorgint. "La parròquia és un lloc de pas i d'acollida", recorda, "la diversitat de participants és tan gran ja que no es tracta d'uniformitzar una sola figura d'un cristià, sinó que a partir de l'Eucaristia com a lloc central cada cristià fa la seva pròpia missió i trajectòria".

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.