(Glòria Barrete –CR) Celebrar una cerimònia religiosa de comiat per a un difunt en alguns tanatoris s’ha fet difícil des de fa un temps per manca de capellans i diaques disponibles. Davant d’aquesta situació, el bisbat de Sant Feliu ha posat en marxa un pla formatiu per capacitar laics i laiques per celebrar les exèquies quan els ministres ordenats no puguin fer-ho. De moment dotze persones de sis arxiprestats diferents de Sant Feliu ja han realitzat aquesta formació.
Es tracta de quatre sessions que van iniciar-se al mes de novembre i que compten amb continguts teològics, litúrgics i pastorals. Els laics que hi han participat no estaran a primera línia, no seran els primers a qui trucaran per celebrar un funeral, però sí són els suplents i el reforç necessari quan es doni el cas d’absència de capellans i diaques.
La Rosa Estruch és una de les participants de la formació. És carmelita Vedruna i viu actualment a Vilafranca del Penedès. En el seu cas va ser el rector de la parròquia qui la va animar a participar-hi. “Em va agradar molt que fessin formació ja que sovint volem fer coses però ens hem de preparar, i a l’Església encara més”. A la formació van passar deu homes i dues dones.
El curs, a banda de dotar-la de coneixements propis sobre les exèquies, l’ha ajudat a sentir-se part de la comunitat diocesana. “Serà un ministeri molt puntual”, reconeix, però és, afirma, la manera de participar a l’Església “més concretament”.
Una de les coses que la va frapar més durant la formació és el moment de parlar sobre les famílies del difunt. Estruch recorda que les exèquies no són una Eucaristia festiva, “malgrat que els cristians hauríem de pensar més sovint en l’altra vida”. Tothom entén que són moments durs per a la gent i que cal anar amb cautela, “posant-se sempre en el lloc de la família, escoltant molt, parlant poc i estan al seu costat amb discreció”. Al final, explica, és ajudar, “estar al servei de l’Església”.
Un servei necessari
El cas del Joan Rodríguez és diferent. Aquest jove de 29 anys del Garraf es va oferir per la formació. Va conèixer el curs en un consell arxiprestal i es va proposar per fer-ho. “Crec que si el bisbat ens demana als laics que fem un pas endavant i ens oferim per poder fer aquest servei és perquè realment ho necessita”. Rodríguez defensa que en aquests casos també hi hagi joves, com un reflex de totes les generacions de l’Església i com una mostra de que la gent jove “també hi participa activament”.
Els participants del curs no saben en quin moment els poden requerir per unes exèquies. Probablement serà per exèquies de diumenges en què hi hagi misses molt importants i els capellans i diaques no puguin ser-hi.
Compten amb una carta de presentació, i abans de començar les exèquies hi haurà una part en la qual s’explicarà que no són sacerdots ni diaques sinó laics que presten un servei a l’Església. Com ho rebran les famílies i la comunitat? Tant la Rosa com el Joan creuen que la societat acabarà rebent com una cosa normal que no estan fent una missa funeral sinó que fan una pregària per la persona difunta i que aquesta pregària la pot dirigir un laic. “Pot arribar a xocar al principi”, creuen, però advoquen per remarcar que “el més important és que l’Església al final pot enviar algú per fer aquesta pregària pel teu difunt”.
L’Església ha d’anar donant passos, expliquen, “cal mentalitzar la comunitat i anar-ho dient”. I també saben que sempre dependrà de famílies i de les mentalitats.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.