Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Fundació Pere Tarrés) La Fundació Pere Tarrés ha elaborat un informe, amb la participació dels equips de coordinadors i monitors de lleure, que fa un balanç dels principals encerts que han afavorit la gestió dels casals i les colònies en un estiu tan complex i diferent com aquest, i alhora els esculls més importants que l’han dificultat. La voluntat és oferir aquests aprenentatges als diferents agents educatius (famílies, escoles, entitats de lleure, administracions, famílies) de cara al futur, i especialment, per l’inici del nou curs escolar.

La irrupció de la covid-19 i la posterior pandèmia ha suposat un trasbals per a la nostra societat, també a l’hora de dur a terme les activitats d’estiu. Enguany, la Fundació Pere Tarrés així com la resta d’entitats de lleure s’han vist fortament condicionades alhora d’organitzar i promoure els casals i les colònies per a infants i joves. Les colònies i els casals van ser pràcticament els primers rebre els infants, adolescents i joves de forma generalitzada després dels mesos de confinament. L’arribada d’un virus amb un comportament nou i unes vies de transmissió desconegudes ha alterat el disseny de les activitats així com tots els elements propis del lleure, com ara el contracte estret, la vida en gran grup, l’experiència de compartir hàbits i les situacions quotidianes. Tots ells aspectes definitoris del que ha de ser l’aprenentatge de vida que suposa formar part d’activitats com els casals i les colònies.

Malgrat la complexitat de la conjuntura, la Fundació Pere Tarrés ha prioritzat, en tot moment, continuar amb les activitats d’estiu amb l’objectiu de propiciar una experiència educativa, inclusiva i de reconnexió i socialització per als infants, adolescents i joves després d’un confinament llarg i un seguit de restriccions que han alterat completament les seves rutines i manera de relacionar-se.

El lideratge social i públic, essencial

Davant d’una situació excepcional com la que estem vivint aquest 2020, posar en marxa les activitats d’estiu ha generat neguit a causa de la gran responsabilitat que suposava. En aquest sentit, ha estat necessari un lideratge social i públic per part de l’Administració pública per oferir confiança i seguretat en la presa de decisions. Tot i això, s’han donat errors de plantejament i execució que, en cap cas, han d’estar justificats per la incertesa del context.

D’aquesta manera, els grans damnificats pels errors d’actuació i la manca de lideratge públic han estat les entitats juvenils i de voluntariat que, malgrat els esforços de posar en marxa un programa d’activitats segur, algunes d’elles no han pogut tirar endavant i han hagut de suspendre la seva oferta de lleure.

La funció inclusiva del lleure

Malgrat les alteracions en el ritme de les activitats amb l’aplicació de protocols, la Fundació Pere Tarrés continua defensant la importància del lleure educatiu, ja sigui als casals i colònies com a les extraescolars que tenen lloc un cop ha acabat la jornada lectiva. El seu paper inclusiu, com a motor d’igualtat d’oportunitats, a més del seu component socialitzador, continuen sent imprescindibles.

Un esforç col·lectiu

Durant el confinament, el contacte continu amb professionals de diferents programes i projectes en curs, com ara centres socioeducatius o centres oberts, va posar de manifest que el lleure era més necessari que mai i que s’havia de fer un esforç col·lectiu per poder organitzar les activitats.

La implicació i esforç de tants professionals i voluntaris ha estat l’eix d’acció de la Fundació Pere Tarrés i els seus centres d’esplai i centres socioeducatius adherits que, davant d’una situació extremadament complexa, ha permès extreure les primeres conclusions d’una temporada d’activitats absolutament atípica. La seva expertesa i dedicació ha permès elaborar un seguit d’aprenentatges i detectar diverses incidències que posen a disposició de les institucions, les entitats i la societat per tal de poder fer front al desafiament que enguany comporta la tornada al centres educatius.

La coordinació entre els agents implicats, clau

Per poder tirar endavant les activitats, ha estat necessari crear un context propici i de diàleg constant entre els administració i entitats, que ha fet possible, a través del compromís col·lectiu, adaptar el lleure als requeriments sanitaris.

Així, la col·laboració amb l’Administració alhora de fer protocols, malgrat algunes disfuncions comunicatives, ha permès oferir unes activitats regulades i segures. Tot això, sumat a la coordinació pedagògica i organitzativa, a l’adaptació dels equipaments i a la formació dels professionals. Els monitors i monitores han estat el primer contacte social i educatiu que han tingut els infants i joves després del confinament i aquest col·lectiu ha hagut de posar en pràctica protocols que, sovint, no eren prou madurs.