Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) “Les desigualtats senten molt malament a la salut. Descobrim res de nou? No, però hem de continuar denunciant que les desigualtats empitjoren la salut dels infants”. Ras i curt. Amb aquesta afirmació iniciava Rosalina Alcalde, cap de metodologia i estudis del departament de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés, la presentació aquest dimarts dels resultats de l’informe Infància i salut a Catalunya i Espanya, dins el Fòrum Social Pere Tarrés. 

Un informe que es basa en dades de l’any 2017 i que no inclou el període de la Covid-19, però que presenta algunes tendències que la pandèmia ha intensificat. “Les alarmes que mostren les dades del 2017 ara estan empitjorant”. L’informe posa de manifest com la classe social “té efectes en el benestar dels infants. “La percepció dels infants sobre la seva salut empitjorava abans de la Covid”, ha relatat Alcalde, sent els infants nens els qui es troben pitjor que les nenes. 

L'efecte de la classe social en la salut

Els elements d’atenció que mostra l’informe és que l’empitjorament de la percepció de salut dels infants “té a veure amb l’empitjorament real de la seva salut”. Cal, remarca Alcalde, parar atenció als infants varons de classe baixa i al seu patiment de malalties cròniques. 

Un altre dels factors a tenir en compte és el malestar psicològic dels infants, que està estretament relacionat amb “el malestar psicològic dels adults”. 

L’informe també recull com ha augmentat el sedentarisme i l’exposició a les pantalles i com caldria millorar l’activitat física entre les classes baixes, “i sobretot entre les nenes”, ja que va decreixent a mesura que la classe social és més baixa. El sobrepès infantil també és alarmant. “Afecta molt més els nens que a les nenes”, i hi ha una gran diferència d’alimentació per classe social. 

El dret a la salut, més enllà del paper

El Fòrum Social Pere Tarrés ha continuat amb la conferència ‘Salut, infància i vulnerabilitat, a càrrec de Juan José García, cap de l’Àrea de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. García ha reconegut que hi ha proves que certifiquen “que el benestar emocional del nen afavoreix el resultat de salut”. Totes les coses contextuals que sempre s’havien considerat alienes, explica, “es demostren ja beneficioses”. Per això, per exemple, els espais als hospitals es renoven, amb activitats a fer, amb espais mèdics agradables i amb espai per a les famílies.

García ha recordat que aquesta setmana se celebra l’aniversari de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants, que els reconeix com a titulars dels seus drets. “Aquesta convenció marca un abans i un després”, ha explicat, tot i que ha reconegut que la salut no depén només d’un paper que reconegui el dret. “Hi ha condicionaments genètics i ambientals i socials, on sí podem influir”. 

La pobresa afecta. “Tot nen quan neix té dos determinats claus, la família on neix i l’entorn on es desenvolupa. I això repercuteix en la vida adulta, però podem trencar el cercle i aturar la perpetuació".

Per acabar-ho d’adobar apareix el coronavirus, i aquestes desigualtats s’accentuen, ha explicat García. “S’han estigmatitzat els infants?”, s’ha preguntat. “Penso que sí. En primer lloc per pensar que transmetien el virus i eren tractats com a vectors de la malaltia, i en segon lloc per no haver establert millor el sistema educatiu durant el confinament”. Si hem de tancar les escoles, ha demanat, hem de procurar que l’educació no s’aturi, sobretot la infantil”.