Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) Habitatges sense finestres, amb humitats, situacions d’amuntegament. Famílies senceres, amb infants, desnonades. Pisos compartits. Pisos ocupats. Habitacions rellogades. Domicilis amb una sola habitació. Nens que fan els deures damunt del llit. Joves que, en 14 anys, han passat per 15 habitatges diferents. Són situacions d’inseguretat, desprotecció i desarrelament que condicionen la salut emocional i física d’infants i joves. Així ho recull l’estudi ‘Habitatge, infància i salut’ que aquest dimecres ha presentat la Fundació Pere Tarrés.

L’entitat denuncia la vulneració reiterada d’un dret fonamental com és l’habitatge. I alerta que amb la crisi per la Covid-19 el context ha empitjorat. L’informe ha analitzat les condicions en què viuen 176 famílies de 24 centres de la xarxa de centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés. Amb l’accent posat en els efectes de l’exclusió residencial, han detectat estrès i ansietat. És el patiment previsible de compartir, per exemple, un pis de 40 metres quadrats amb 8 persones, sovint desconegudes.

L’efecte devastador dels desnonaments

“El que més ens preocupa són els desnonaments: provoquen un patiment terrible a les famílies”, ha reconegut durant la presentació Rosalina Alcalde, cap de Metodologia i Estudis del Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés. Un context que genera incertesa i que ni els infants ni les famílies saben com gestionar. Quina estratègia fan servir? “Les famílies no ho expliquen per no preocupar-los”.

Però el problema persisteix. I l’angoixa porta alguns infants a autolesionar-se. “Els que estem a l’àmbit de l’educació hem de posar l’alarma. És probable que aquest problema s’agreugi”, ha dit Alcalde sobre els desnonaments. Es plantegen “com acompanyar al dol de la pèrdua de la llar” i consideren que “és molt important a adquirir eines per ajudar a les famílies que ho treballin a casa”.

10 accions per parar el cop

El director de la Xarxa de Centres Socioeducatius i de l’Àrea de Formació i Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, ha demanat fer possibles “escenaris més justos perquè aquestes situacions no hipotequin definitivament la vida dels nens i les nenes”. I també ha reivindicat més “sensibilització social, compromís de les administracions, dels parlaments, de la judicatura i de la societat en general”. Per això ha llistat un seguit de mesures que depassen la capacitat d’acció de les entitats socials i requereixen un compromís col·lectiu.

En concret, ha presentat 10 propostes concretes: abaratir el preu de l’habitatge; oferir més prestacions per afrontar les despeses de les llars amb infants; potenciar el dret a l’habitatge digne; abordar el patiments dels infants i famílies, detectar i prevenir abusos; promoure espais fora de l’habitatge per al joc, la tranquil·litat i l’estudi; acompanyar les famílies en processos de desnonaments; treballar protocols perquè els centres educatius puguin atendre les famílies en aquestes situacions; una major coordinació entre agents socials i impulsar activitats de vacances amb un lleure educatiu de qualitat.

Malalties i manca d’intimitat

Durant la presentació dels resultats de l’informe, Alcalde ha assegurat que “la qualitat de l’habitatge té un fort impacte en la salut dels infants”. Com a exemples ha parlat de problemes de goteres i humitat, mala il·luminació o l’exposició a fums com a causants directes d’al·lèrgies o malalties respiratòries.

Les dificultats en l’habitatge també afecten les emocions dels més petits. Un 14% dels casos pateixen amuntegament. Els nens i nenes parlen de “la incomoditat” que els genera “la falta d’espais adequats per la intimitat”. Cosa que afecta per exemple, a l’hora de fer deures escolars i l’estudi. També genera estrès i conflictes. I demana estar alerta, especialment, quan “el gruix de les agressions sexuals es produeixen a l’interior de la llar”, ha recordat Alcalde.

L’estigma de la pobresa

S’han adonat també que l’habitatge compartit afecta el joc simbòlic dels nens i nenes. “Apareix l’autocontenció del joc i l’expressivitat per no fer nosa”. Tornant del confinament, ha explicat Alcalde, han vist que molts infants havien perdut aquest recurs.

L’estudi aporta noves dades sobre l’estigma de la pobresa i els seus efectes en les relacions socials dels infants. Han detectat, per exemple, “la vergonya de no voler portar companys a casa perquè no està en condicions: que algú pugui veure com viuen i que ho expliquin a l’escola”. O pel fet d’haver-se de dutxar al centre socioeducatiu, quan el lloc on viuen les famílies genera problemes d’higiene.

Una crisi que no és igual per a tothom

Entre els perfils analizats han detectat “una sobrerepresentació de famílies monomarentals”. Saben que és un col·lectiu més exposat a patir exclusió. Una radiografia en què només hi ha la figura de la mare, amb ingressos inferiors als 700€ i amb un risc molt elevat de perdre el seu habitatge. Alcalde també ha assegurat que “la pobresa pot generar seqüeles importants en la vida d’aquests infants, sobretot quan es dona en edats primerenques”. Això implica “efectes perdurables”, més enllà de que el context millori a cinc anys vista.

Per franges d’edat l’estudi mostra que els infants més petits estan més exposats a condicions negatives i prejudicis pel fet de passar més temps en aquests infrahabitatges; mentre que els adolescents pateixen la falta d’espai i d’intimitat.

Amb la suma dels efectes de la pandèmia, què veuen? Que no tothom els pot afrontar de la mateixa manera: “L’efecte de la crisi de la Covid en la classe obrera empobrida és devastador”, ha dit Alcalde. “Un 75% ha vist disminuïts els seus ingressos com a conseqüència del covid-19”. I dins d’aquest grup, només el 31% ha parat el cop gràcies al cobrament de la renda garantida.

La càrrega de l’habitatge

L’informe explicita que la despesa per habitatge posa moltes famílies en risc: “La pobresa no és una realitat tan llunyana en les famílies de classe mitja”. En concret, apunta que “un 25% de famílies s’han canviat d’habitatge els darrers 4 anys com a estratègia per abaratir costos”.

També consideren “alarmant” que “un 10% de les famílies enquestades han declarat que ocupen un habitatge”. Les famílies, ha relatat Alcalde, han de triar entre pagar el lloguer i fer la compra. I molt sovint, deixen sense cobrir d’altres necessitats mèdiques que no cobreix el sistema públic, com les referides a la salut bucodental, oftalmològica, psicològica o logopèdica.

La veu dels infants

És el segon informe que publica l’Observatori Pere Tarrés de Promoció de la Infància. El mes de novembre l’entitat ja va explicitar en un primer estudi com les condicions socials afecten la salut dels infants. Aquesta vegada l’informe ha copsat les percepcions de les famílies vinculades a la seva Xarxa de Centres Socioeducatius. Han enquestat 176 famílies, han creat grups de conversa amb educadores i, a partir d’uns tallers, han incorporat la mirada dels mateixos infants sobre aquesta problemàtica.

Segons Rafael Ruiza de Gauna “incloure la veu dels nens i nenes” és l’aportació més innovadora de l’estudi. Un treball qualitatiu que recull relats d’exclusió no només en primera persona, sinó com a part d’un entorn normalitzat. El taller l’han proposat a infants que viuen al barri del Raval de Barcelona “i que tenen molt a prop aquesta realitat”, ha dit l’encarregada de l’informe, Rosalina Alcalde.

 

Xarxes que sostenen

Sobre la sensibilització de l’entorn i la necessitat de teixir xarxes de suport, Alcalde ha posat com a exemple el mateix barri del Raval, en què sindicats i centres educatius que treballen per a l’acompanyament emocional i assessoren les famílies més vulnerables. Amb tot, s’ha mostrat preocupada perquè “després del període d’alarma social i tornem a l’antiga normalitat, arribi més demanda”.

Durant la presentació també han intervingut responsables, educadors i educadores i famílies de centres socioeducatius. La directora de la Fundació Mans a les Mans, Neus Cerdà, ha reconegut els límits en l’acció per part de les entitats de lleure educatiu. “Fem cures pal·liatives”, ha lamentat, i ha demanat solucions per garantir la llar que necessiten aquestes persones.

També ha parlat Estrella Ambrojo, presidenta de la PAH-Ciudad de L’Hospitalet, que ha dit que només en aquesta plataforma hi ha 130 famílies. Ha denunciat “el maltractament psicològic dels nens desnonats”. I ha dit que “malgrat les famílies intenten ocultar-ho, els nens s’adonen de tot”.

Sergi Masferrer, treballador social del centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés al barri de Poblenou, a Barcelona, ha explicat com “els infants no tenen espai ni per fer els deures i han d’estudiar sobre el llit”, quan són habitatges amb una sola habitació. I també que “les inseguretats dels progenitors es traspassen als fills”.

Per la seva banda, la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha assenyalat l’encert d’aquest informe. Ha situat l’habitatge com a dret fonamental i ha dit que garantir-lo “és competència de la Generalitat” però que “els ajuntaments s’hi ha d’implicar”.

Vilà ha apuntat que els tràmits per obtenir un pis de protecció oficial poden allargar-se dos anys i que la situació de manca d’habitatge “provoca un estat d’irritabilitat, estrès, solitud”, entre d’altres perjudicis. I s’ha compromès a “continuar sumant esforços amb les administracions perquè tots els infants tinguin accés a les xarxes de suport”.