Toni Vadell: “La Fundació Joan Maragall és el rostre amable de l'Església”

(CR/Fundació Joan Maragall) Aquest dilluns la Fundació Joan Maragall ha inaugurat el curs acadèmic 2018-2019. Obre així el curs del 30è aniversari amb el mateix esperit i la mateixa il·lusió amb què va ser creada l'any 1989: "Fer del diàleg entre el cristianisme i la cultura una realitat substancial del nostre país". Així ho ha apuntat el president de l'entitat, Josep M. Carbonell, en l'acte celebrat al vespre a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

El bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell, que ha presidit la inauguració, ha elogiat la tasca de la Fundació Joan Maragall pels seus "30 anys de diàleg". Ha apuntat que "el secret de com tractem als altres està en sentir-nos estimats per Jesucrist". Vadell ha encoratjat la institució a "estar enmig del món amb aquesta manera especial de tractar les persones". I ha definit la tasca de la fundació afirmant que "la Fundació Joan Maragall és el rostre amable de l'Església que no vol estar amagada, sinó en sortida".

També s'ha referit a les paraules del monjo de Poblet i actualment procurador general de l'orde del cister Lluc Torcal, que ha impartit la lliçó inaugural sobre la conversió ecològica integral, per dir que "aquesta conversió ecològica també prové de la mirada del Crist". I ha conclòs: "No oblideu que l'important no són les parets, són les persones".

Amb el títol 'Conversió ecològica integral: una resposta creient al greu problema del canvi climàtic' Torcal ha argumentat que "la conversió és la tònica de la vida cristiana: hi ha qui identifica cristianisme amb conversió i com a intuïció, no està gens malament. Conversió és canvi, transformació, transfiguració: sota aquesta perspectiva, la vida cristiana és una conversió contínua. Per això -ha afegit Lluc Torcal-, abans que res cal agrair al Papa Francesc no només que ens hagi regalat una encíclica sobre l’ecologia i la custòdia de la casa comú, sinó, sobretot, que l’hagi posat sota aquest paràmetre de la conversió integral que la fa eminentment pràctica".

"En altres paraules, Laudato Si’ no tracta simplement del problema ecològic i ambiental des d'una perspectiva teorètica, sinó que mira clarament a l'acció a través d'un procés de conversió ecològica integral, cosa que la fa, indubtablement, un nou element de la Doctrina social de l'Església i, per tant, el seu contingut s'ha d'integrar dins del Magisteri de l'Església, i no es pot qualificar d'opinió o de concessió a les modes del temps", ha explicat Torcal.

Pensament cristià en sortida

Segons Josep M. Carbonell, la Fundació Joan Maragall, que és una institució d'Església, vol portar "el millor del pensament cristià a aclimatar-se a les evidències culturals modernes". I per aquesta raó, "no ha volgut tancar-se mai en un refugi, en una subcultura eclesiàstica, sinó crear cultura, dialogar amb ella, des del pensament cristià". Amb tot, es reivindica i es consolida com a "centre cultural cristià, però sense els recursos econòmics i d'equipaments que ens acompanyin en la nostra incansable voluntat d'esdevenir un lloc d'oferta cultural, de pensament cristià en sortida, de trobada i reflexió". "Volem continuar creixent i seguir construint un espai de referència, que es manifesti al cor de la ciutat de Barcelona i que ens ajudi al nostre primer objectiu: el diàleg fe i cultura", hi ha afegit.

Carbonell ha fet un repàs de les activitats que realitza la FJM, algunes de les quals organitzades establint sinergies amb altres centres i entitats del país: un curs amb la Universitat Pompeu Fabra, el cicle de Política i Religió amb la Universitat de Barcelona, els cursos on-line amb l'ISCREB, els cicles amb el Palau Macaya, amb l'IREL de Lleida i amb dues entitats ben pròximes a la Fundació, com Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia.

De les activitats del curs 2018-2019, el president de la FJM ha destacat el Simposi Internacional Raó i emoció: societat, política i religió, que se celebrarà els dies 13 i 14 de desembre, i el III Congrés de Qüestions de Vida Cristiana, que se celebrarà el dissabte el 16 de març a Montserrat, i que es dedicarà a 'El paper dels humans, entre la raó còsmica i la intel·ligència artificial'.

Oriol Quintana, guanyador del XXVI Premi Joan Maragall

Per tancar l'acte, Josep M. Carbonell ha anunciat que el doctor en Humanitats i professor de la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS Oriol Quintana ha estat guardonat amb el XXVI Premi Joan Maragall, amb l'obra: La condició de l’home corrent: sobre l’humanisme de George Orwell.

El Premi Joan Maragall, que atorga la FJM a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura, entenent tots dos termes i la seva relació en el sentit més ampli –que inclou, naturalment, aspectes religiosos o interreligiosos, però també aspectes humanístics, ètics i polítics-, té una dotació de 6.000 euros.