Fundació Joan Maragall: “Parlar de tant en tant de la mort és útil”

(CR) No busquen parlar-ne com un exercici lúgubre, sinó per “donar més profunditat a la consciència del valor de la vida”. El dia de Tots Sants és un bon moment per aprofundir temes com el fracàs, la mort, el dol, l’acompanyament, l’espiritualitat i l’esperança. Des de Catalunya Religió recomanem fer-ho a partir del darrer Quadern que la Fundació Joan Maragall ha publicat en obert aquests dies. Porta per títol ‘Espiritualitat i pandèmia’ i és fruit de las reflexió del seu patronat durant la pandèmia.

“Creiem que parlar de tant en tant de la mort és útil, com a mínim per quatre raons”, apunten en la introducció d’aquest nou quadern. I hi afegeixen que parlar de la mort “ajuda a definir millor les prioritats vitals; relativitza les preocupacions, els desigs i els entrebancs i els posa en un context temporal més ampli; ens ajuda a adonar-nos de la importància que tenen per a nosaltres algunes persones i alguns episodis de la vida; i contribueix a la lucidesa sobre la fragilitat de la nostra condició”.

Davant del daltabaix sanitari, econòmic i social que ha suposat la pandèmia, el patronat de la Fundació Joan Maragall es va proposar dedicar algunes de les seves sessions de reflexió al que van anomenar ‘Tríptic de la pandèmia: la mort en solitud, el temple buit, la naturalesa desbordada’. Ho va fer amb l’objectiu d’acompanyar aquestes circumstàncies amb una contribució reflexiva des d’una perspectiva cristiana en diàleg amb els neguits socials i espirituals d’aquests moments.

L’experiència cristiana de la mort

En el darrer Quadern relacionen la mort amb diversos matisos concrets que l’experiència de la mort ha tingut durant aquest temps. Amb una intenció: esbrinar des d’una perspectiva cristiana com això podria influir en l’espiritualitat dels nostres temps.

És així com presenten cinc temes, amb perspectives diverses. Apunten que pensar sobre el fracàs relaciona, en certa manera, la reflexió sobre la mort amb la reflexió sobre la vida, en la qual es presenten tants fracassos, tantes pèrdues doloroses i tants interrogants angoixants. També tracten el fet que parlar de la mort es fa difícil: és parlar d’un fracàs definitiu i indefugible, és introduir en el present un pes i una ombra difícils de suportar, posar durament en qüestió els valors pels quals et mous i als quals aspires –plaers, riqueses, èxits, salut, bellesa.

En tercer lloc, situen les relacions entre la medicina i la mort com un tema cabdal en la nostra societat. Convé pensar en quines condicions voldríem morir: estar al costat de les persones que hem estimat i amb qui hem compartit la vida per poder mirar enrere i veure tot el que hem viscut, moments d’alegria i de joia, reconciliar-nos amb persones que ens resulten importants però de qui ens hem distanciat per qui sap quins motius, i ho voldríem fer amb l’esperança posada en el més enllà, en companyia i en pau.

Legitimitat de l’esperança?

La reflexió del patronat els porta a afirmar que el procés del dol sempre és difícil, tot i que el grau de dramatisme, d’amargor i de revolta depèn de la persona que el pateix i de les circumstàncies en què es troba. En els moments més durs de la pandèmia, les dificultats més cruels han estat dues: no poder acompanyar el moribund, i no poder celebrar el funeral o cerimònia de comiats, a causa de les restriccions.

I, finalment, consideren que la pandèmia posa sobre la taula el nostre discurs sobre l’esperança, sobre la seva legitimitat o fonament. El discurs sobre l’esperança forma part de la necessària dimensió profètica i transformadora de la religió. No vol dir que les coses hagin de sortir bé, sinó que, fins i tot sortint malament, trobaran un sentit en Déu.

El patronat de la Fundació Joan Maragall està format per David Jou (president), Jaume Dantí (vicepresident), Núria Iceta (secretària), Jaume Angelats, Margarita Mauri, Mar Pérez, Mar Rosàs, Francesc Torralba, Miquel Calsina (director de Qüestions de Vida Cristiana), Antoni Matabosch (president honorari), Pere Lluís (patró emèrit) i Josep M. Carbonell (patró emèrit).