La Fundació Joan Maragall es presenta com un "hospital de campanya" per oferir sentit

(Jordi Llisterri –CR) "Em tindreu al vostre costat", fins i tot si es dediquen a "armar lío", com demana el papa Francesc. Amb aquest oferiment i demanda a la Fundació Joan Maragall va tancar l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, l'acte d'inauguració del curs que es va fer aquest dilluns a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

Era la primera vegada que Omella obria el curs d'aquesta fundació que fa 27 anys que exerceix de pont dins del món cultural i religiós. L'arquebisbe va remarcar la importància d'aquests "espais de diàleg" i "la necessitat d'obrir-se a la dimensió transcendent de la vida". "Ens toca viure temps difícils –com ho són tots els temps– però toca donar esperança", va concloure.

En la mateixa línia va presentar el curs el president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell. També parafrasejant el papa Francesc, va presentar la Fundació com "un 'hospital de campanya', per acollir, escoltar, comprendre i oferir un relat de sentit a tantes persones que es troben orfes de sentit i d’esperança". Carbonell va destacar com des de les grans ciutats del món occidental, com és Barcelona, es marquen "les grans tendències social i culturals que incideixen després en els valors de les nostres societats". Per això, és important que des de entitats d'Església com la Fundació Joan Maragall es promogui "el seguiment i diàleg d’aquests moviments de fons de caràcter cultural i ideològic que incideixen, i molt, en l’esfera pública".

L'acte d'inauguració va omplir l'Aula Magna i va tenir com a moment central la lliçó inaugural que va pronunciar el filòsof i teòleg Francesc Torralba. També es va fer el lliurament de XXV premi d'assaig Joan Maragall que va rebre el filòsof Jordi Pigem i es va entregar l'ajut anual a la formació a un projecte sobre la llibertat religiosa.

Té sentit viure 150 anys?

Francesc Torralba va fer una precisa lliçó inaugural sobre la proposta filosòfica del transhumanisme i les seves conseqüències ètiques i pràctiques. Aquest corrent de pensament aposta per un món en el qual la tècnica i la medicina permetrà multiplicar les capacitats cognitives i la vida humana d'una manera gairebé il·limitada. La implantació de tot tipus de ginys artificials i farmacològics, acabaria conduint a una transició de l'espècie humana a la transhumana. Una "utopia postmoderna" que comportaria "un suposat assoliment de la felicitat".

Però Torralba va posar l'accent en els límits d'aquesta proposta que aparentment dota a l'ésser humà de capacitats il·limitades. Com han expressat diversos pensadors, cal alertar d'allò que representa "reduir la persona a la pura materialitat" i "confiar-ho tot a la tècnica i no tenir en compte altres estímuls personals". També desperta molts interrogants sobre l'equitat i la igualtat d'oportunitats: "Qui podria pagar el preu de la joventut eterna?". O sobre la deriva eugenèsica d'una ideologia basada en aquest pensament o en la possibilitat de "dissenyar un ésser humà a voluntat dels seus progenitors".

"És millor viure cinc-cents anys que cent? L’ampliació de les nostres competències intel·lectuals i destreses físiques ens farà, realment, millors persones?". Són preguntes que cal plantejar a la proposta transhumanista, "on la felicitat va molt lligada al plaer i al confort".

Torralba va remarcar que "posar límits a la tecnologia no és tecnofòbia". Però el límit de la finitud, inseparable de condició humana, és insuperable: "No és possible la no limitació d'allò que és finit". Davant d'aquest constatació permanent en la història humana, ha hi hagut diverses respostes, com un fred estoïcisme, "però també l'opció de l'esperança cristiana".

La proposta de la Laudato Si'

En l'acte, el doctor en Filosofia Jordi Pigem va rebre el XXV Premi Joan Maragall per l’obra Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica, a la llum de Guardini, Panikkar i l’Encíclica Laudato si' El premi que atorga la Fundació Joan Maragall a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura està dotat en 6.000 euros.

L'obra, com va explicar l'autor, parteix de la lectura i l'admiració per l'exhortació apostòlica Laudato Si', publicada l'any passat pel papa Francesc. Pigem, deixeble de Raimon Panikkar, va justificar l'obra per l'interès d'aquest text de Francesc que "no és simplement una nova crida espiritual a despertar la consciència social i ecològica" sinó una proposta per "retrobar el vincle amb un sentit més profund de l’existència”.

En les paraules d'agraïment, Pigem va afegir també un comentari a la lliçó inaugural que enllaça amb el contingut profund de la Laudato Si'. I va preguntar-se si més que com a "trashumanista" caldria definir aquest corrent de pensament com a "infrahumanista". En aquest sentit, "Maragall ja és conscient que hi ha una resposta a la finitud humana, que és el camí espiritual".

Finalment, en l'acte també es va entregar l'ajut a la formació que la Fundació Joan Maragall ofereix a joves investigadors des de fa 16 anys. David Colomer Bea treballarà un tema ben present en el debat polític actual: "La llibertat religiosa com a bé jurídic protegit". Colomer, doctorat en el Programa de Doctorat en "Drets humans, Democràcia i Justícia Internacional", centra el seu estudi en la concreció en el marc legal, d'un "dret fonamental que té dues vessants: el dret a elegir lliurement les creences i el dret a manifestar-les individual o col·lectivament, en públic o en privat".

Una major naixença

Aquest curs de la Fundació Joan Maragall s'inicia amb la renovació parcial del patronat que ha incorporat l'editora Núria Iceta, la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona Margarita Mauri i el teòleg Jaume Angelats. El catedràtic de física i poeta David Jou, ha passat a ser vice-president del patronat que fins ara ocupava Pere Lluís Font.

Entre les activitats del curs que comença, destaquen el nou programa al Palau Macaya amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", amb més de mantenir la col·laboració amb altres institucions com la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona. Alhora, es farà el II Congrés de Qüestions de Vida Cristiana a Montserrat.

Omella va tancar l'acte inaugural amb la lectura del Cant espiritual de Joan Maragall, elecció rebuda amb aplaudiments pel públic. I una concepció de la vida segurament poc compartida pel transhumanisme: "Sia'm la mort una major naixença!".