Vés al contingut
Catalunya Religió

(Glòria Barrete –CR) L'any 1850 Sant Antoni Maria Claret –el Pare Claret– és consagrat com a arquebisbe de Cuba, en una època en què l'esclavatge allà encara era ben viu. Comença per a ell una etapa de forta evangelització basada en la Paraula de Déu, i també d'un gran esforç i sensibilització per la promoció social creant granges escola per a infants desemparats, caixes d'estalvis i monts de pietat amb marcat caràcter social. En aquesta etapa a Cuba el Pare Claret uneix la promoció humana i la promoció social amb l'evangelització. "No es pot predicar l'Evangeli si no hi ha dignificació de la persona humana", arriba a dir.

Dècades després, els claretians agafen el relleu missioner del Pare Claret i això fomenta la creació d'una figura, dins de cada província, que s'encarrega de cuidar, proveir i establir contacte amb els qui són fora del territori: el procurador de missions. En els anys vuitanta, els claretians de Catalunya comencen una missió al Brasil; les visites de familiars, amics, coneguts i de camps de treball que es van fer amb joves, impulsen la creació a Catalunya d'un grup que es va anomenar inicialment Amics de la Missió claretiana de Guajará-Mirim, prenent el nom de la missió dels claretians al Brasil. Al cap de pocs anys es transforma en ONG, anomenant-se ja Enllaç Solidari.

El nom d'Enllaç Solidari indica dues coses, explica el claretià i president de la ONG, Josep Roca: "La solidaritat amb la missió, amb llocs on la comunitat cristiana està encara en desenvolupament i tenen carències, necessitats; i el grup com a enllaç, que es solidaritza, que hi té contacte".

Projectes permanents i campanyes puntuals

És una ONG petita, sense grans pretensions, però amb projectes sòlids que s'han consolidat al llarg del temps. La seu d'Enllaç Solidari és a Catalunya, i tenen una actuació permanent amb un projecte d'apadrinaments on se'n cuiden del manteniment d'un cooperant o missioner laic que fa l'acompanyament dels apadrinaments in situ a la missió de Guajará-Mirim. Aquesta missió va començar sent responsabilitat dels claretians de Catalunya, l'any 1982, i ara fa prop de tres anys ha passat a ser responsabilitat dels claretians del Brasil; amb tot, el projecte d'apadrinaments continua, el projecte de mantenir les activitats del cooperant continua i s'ha convertit en projecte permanent. Es finança únicament amb donatius particulars, persones que apadrinen un nen i indirectament una família, o bé entitats que tenen tres o quatre, fins a quinze padrins, per exemple una escola, una parròquia, una associació de veïns, etc.

Fins a final de curs del 2011-12 els cooperants eren sempre catalans. Des d'aquell moment, va començar a haver-hi cooperants del mateix Brasil, i actualment tenen una cooperant brasilera, Juliana, formada en una universitat claretiana del Brasil i que –una vegada ha acabat els estudis– s'ha ofert per treballar un parell d'anys en el projecte dels apadrinaments. "Catalunya, Enllaç, col·labora amb les despeses de manteniment, amb les despeses que té el voluntari per fer el seu treball".

En la mesura que poden, atenen també peticions d'ajuda que arriben d'altres llocs, campanyes d'emergència que venen provocades sovint per desastres naturals. "Durant quatre anys hem tingut un treball molt important a Haití, amb la campanya que vam anomenar Emergència d'Haití". No ha estat només un treball d'Enllaç Solidari, recorda, "sinó de totes les ONGs dels claretians aportant una ajuda que ha estat canalitzada pels mateixos claretians d'allà i d'altres congregacions religioses que hi treballen, i també pels claretians de països veïns". Aquest any, però, Enllaç Solidari ha assumit una campanya concreta i local a Haití, per ajudar a reconstruir l'església dels claretians del barri de Puerto Príncipe.

Els claretians d’un barri molt pobre acabaven de construir una església. La van acabar de pagar el migdia del mateix dia del terratrèmol i a la tarda va quedar totalment ensorrada. Durant quatre anys –des del 2010 fins ara fa molt pocs mesos– han estat fent les celebracions de la comunitat sota un envelat de plàstic, perquè tot i voler continuar celebrant i saber que era important fer el dol pels morts, sabien que el més urgent era reconstruir els habitatges de la gent perquè visquessin amb dignitat. "Ara que ja han fet el treball de 'primera emergència' s'ha tornat a plantejar i la comunitat ha demanat reconstruir l'església. La comunitat ho ha assumit i ells mateixos han anat fent, però ara demanen ajuda per a la teulada, un projecte de 15.000€; "nosaltres ens hem compromès a treballar-hi durant tot aquest curs 2014-15", afirma Roca.

L'evangelització versus l'assistencialisme

Parlar de solidaritat, dins el món de l'Església, sovint porta a parlar d'una pèrdua d'evangelització envers l'assistencialisme. Josep Roca té clar que "la temptació està en pensar que quan ja has fet assistencialisme ja has complert, però no". La funció principal d'Enllaç Solidari, afirma, "no és recollir diners, no és fer aquestes ajudes -que són importants- sinó ajudar a conscienciar els mateixos claretians de Catalunya i a la gent amb la qual tenim contacte d'aquesta dimensió missionera que té el fet de ser cristià, creient, de pensar en els altres".

Enllaç des dels inicis ha volgut dignificar la persona dotant-la d'autonomia i coneixement: "Quan Enllaç va començar va fer diverses activitats per fomentar l'agricultura familiar sostenible, la creació d'associacions de petits agricultors, treballs per potenciar la salut popular, la higiene; cooperació en projectes per evitar la mortalitat infantil". Ara amb el projecte d'apadrinaments això continua. "El projecte d'apadrinaments no és només donar una quantitat mensual a una família o a un nen perquè pugui menjar millor, sinó tenir contacte amb totes les famílies i veure que tenen una millora en l'alimentació, la higiene; veure si totes les mares estan alfabetitzades, per què els pares no treballen, si els nens que són ajudats van a l'escola".

Aquest treball el fa el cooperant laic o claretià que està allà. Això ajuda a crear una mentalitat. "L'apadrinament no resol els problemes econòmics i socials de la família, sinó que dóna una petita empenta, un petit suport, i ells són capaços de dir: si algú de lluny que jo no conec m'ajuda, vol dir que jo m'he d'ajudar a mi mateix, he de buscar com tirar endavant".

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.