(CR) Per saber què pensa el papa Francesc dels principals temes de la doctrina social de l’Església, les relacions internacional, la justícia social, la immigració, la resolució de conflictes, la gestió política... cal llegir ‘Fratelli Tutti’. Francesc ha signat la nova encíclica aquest dissabte sobre la tomba de Sant Francesc a Assís. El text íntegre s’ha fet públic aquest diumenge. En aquest enllaç podeu llegir un primer abstracte en català amb cent cites del nou document.
Cinc anys després de la darrera encíclica, Laudato Si’, Francesc recull el pensament sobre alguns dels principals temes del seu pontificat. “Fratelli Tutti” no aporta cap gran novetat en el que ja ha exposat Francesc en vuit anys i el text està farcit de cites dels seus discursos i altres documents pontificis. Però ordena i dona relleu de magisteri a la visió i a les propostes que té per fer l’Església al món d’avui.
És especialment rellevant que el document agafi com a referència la declaració conjunta que va fer amb el gran imam de Al-Azhar, Ahmed Al-Tayeb, i la seva insistència en el document que la seva proposta es presenta des de l’Evangeli, però que hauria de ser valida per tota la humanitat.
Com va fer Joan XIII el 1963 en la seva darrera encíclica, Pacem in Terris, Francesc es dirigeix a tota la humanitat fent una crida a la fraternitat i la pau. En aquest línia en les darreres ratlles del text posa com a referents figures universals com Martin Luther King, Desmond Tutu i Mahatma Gandhi. En l’acte de signatura a Assís, Francesc ha destacat precisament l’aportació de la secretaria d’Estat del Vaticà en la redacció del text.
Un dels eixos de l’encíclica és la coneguda paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37). En aquest capítol Francesc comenta amb el seu llenguatge habitual que vol fer comprensible a tothom el missatge evangèlic i que ha de guiar l’Església.
En la presentació que s’ha fet aquest dissabte al Vaticà, el secretari d’Estat, el cardenal Pietro Parolin ha destacat que “l'Encíclica no es limita a considerar la fraternitat com un instrument o un desig, sinó que esbossa una cultura de la fraternitat que s'ha d'aplicar a les relacions internacionals”, ja que “la fraternitat no és una tendència o moda que es desenvolupa al llarg del temps o en un temps, sinó la manifestació d'actes concrets”.
Segons Parolin, el paper efectiu de la fraternitat que proposa el papa Francesc “és pertorbador perquè està vinculat a nous conceptes que substitueixen la pau pels pacificadors, el desenvolupament per la cooperació, el respecte dels drets amb l'atenció a les necessitats de cada proïsme, ja sigui persona, poble o comunitat”. També ha destacat que l'arrel teològica de l'Encíclica és la imatge de bon samarità com una advertència i un model i que “ens diu molt clarament que gira entorn a la categoria de l'amor fratern que, més enllà de tota pertinença, fins i tot de la identitat, és capaç de concretar-se en el proïsme”.
En la presentació també s’ha destacat la vocació ecumènica, interreligiosa i universal de l’Encíclica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.