Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Opus Dei) Aquest dimarts i dimecres s'ha celebrat les 56enes Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura que reflexionen sobre la recent encíclica del Papa Francesc: Fratelli Tutti. Les ponències del primer dia han destacat la importància de la paraula “tutti” al llarg de tot el document. Segons els participants, amb aquesta encíclica el Papa palesa una voluntat clara d’arribar a tothom, tan catòlics com no catòlics.

“A la Fratelli Tutti la clau és la paraula tutti.” És el missatge que ha estat present al llarg de tota la primera jornada de qüestions pastorals i de manera especial en la intervenció del degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Torra, que ha fet una presentació general d'aquesta encíclica del Papa sobre fraternitat i amistat social. Torra ha afirmat que “el Papa és l'única veu que té un pes i autoritat moral per poder parlar a tots... que bonic que el Papa sigui la veu ètica del nostre món”. Ha subratllat que “el missatge de Jesús és per a tots els homes i dones. Un missatge que arriba al cor de les persones”. Ha assenyalat, però, que “estem en un món tancat. Tal com està funcionant no té futur. Tancat vol dir que no és per a tutti.” I “no arreglarem aquest món sinó canviem el cor de les persones; o som capaços de dialogar i mantenir amistat social, o no ens en sortirem.”

La segona ponència ha estat a càrrec de Joan Costa, delegat de pastoral social i caritativa de la diòcesi de Barcelona, que ha establert la relació entre els documents de l'Església catòlica sobre la doctrina social especialment «de la Deus Caritas est a la Fratelli Tutti». Segons Costa, "la doctrina social de l'Església té continuïtat i novetat, fa que uns documents trobin suport en els previs i els portin a la plenitud." I fixant-se en aquesta encíclica ha dit que “en el Papa Francesc la continuïtat és prendre de Benet XVI tota la fonamentació: teològica, metafísica, cristològica, bíblica, del que serà la caritat i la durà a un llenguatge més sociològic”. També ha ressaltat el fet que Francesc, amb la seva encíclica, “no parla només als cristians, s’adreça a tothom”. Això fa que no hagi estat rebuda de manera “neutra”.

El Papa, a l’encíclica, ofereix, segons comenta Costa, uns “principis de reflexió: dignitat humana, drets humans, bé comú, solidaritat, subsidiarietat; criteris de judici i unes orientacions per a la reflexió i l'acció.”

Mossèn Ignasi Font, vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda als participants de les Jornades. Ha fet una petita reflexió sobre el missatge del Papa amb la seva encíclica. "L’objectiu del Papa Francesc és transformar la nostra manera de veure el món i les persones - ha afirmat-, començant per nosaltres mateixos, seguint pels que tenim al nostre costat, després amb els que són lluny, fins arribar a les institucions, organismes i països, de manera que aspirem a canviar les prioritats que ens guien i aconseguim fer un món més humà". I ha afegit: “Em sembla que, si hi ha una paraula que resumeix l’Encíclica, és “amor”, amb les seves variants: fraternitat, amistat social, caritat política...” per recordar tot seguit unes paraules de sant Josepmaria: “L’amor veritable exigeix sortir d'un mateix, donar-se”.

El segon dia de les Jornades ha començat amb la ponència del professor Joan Fontrodona, director del departament d’Ètica Empresarial de l’IESE Business School, que ha reflexionat sobre si un altre model econòmic és possible. Ho ha fet amb el marc de la Fratelli Tutti i amb la premissa que “entre tots els documents de doctrina social de l’Església hi ha una continuïtat, des de Joan Pau II, amb l’encíclica Centessimus Annus, i Benet XVI”.

Tres arguments ha exposat. En primer lloc ha visualitzat la confusió entre model i realitat, el descrèdit que des de Kant s’ha aplicat a la metafísica: la realitat no interessa i aleshores l’hem de construir, però segons el professor Fontrodona el que cal és replantejar-se el model econòmic, no la realitat. Un segon tema que ha plantejat ha estat una idea de Benet XVI: l’ètica a dins del procés de l’activitat econòmica i no al final. I un tercer, la clau antropològica, la visió de l’home. Cal veure la persona més enllà d’un ésser amb interessos que busca maximitzar-los que és el que ha imperat en l’època moderna destruint les bones pràctiques.

Segons Fontrodona, “una altra economia és necessària, és possible, però és molt difícil”. Necessària perquè el model econòmic actual no respon a la realitat del que és l’empresa. El benefici és una condició necessària però no una condició suficient per a l’activitat econòmica. Si no és el benefici, què és? Les persones i la seva perfecció a través del treball”, ha afirmat el professor Fontrodona. “Necessitem -també ha dit- un model econòmic que posi les persones en el centre i en el final de l’activitat empresarial.” És possible perquè hi ha diverses propostes i iniciatives en aquesta línia i ha posat l’exemple de les cooperatives. És molt difícil, però “perquè a nivell teòric exigeix un canvi de mentalitat molt important que no s’ha fet”. Cal canviar la fórmula i posar l’home al centre. Per al professor Joan Fontrodona, algunes pautes d’acció necessàries pel canvi són: no hem de ser maximalistes, “tota pedra fa paret”; canviar el pla d’estudis de les escoles de negoci, facultats d’economia... per anar introduint la veritat de l’empresa; reconduir el poder dels mercats financers, l’eina més complicada; i que la societat civil sigui palanca de canvi.

La segona intervenció del dia ha estat de la mà de Domènec Melé, titular de la Càtedra d’Ètica empresarial de l’IESE Business School per parlar dels reptes ètics i pastorals: com fer operativa la Fratelli Tutti, la segona encíclica social del Papa Francesc dedicada a totes les persones, més enllà de les seves conviccions religioses. “No hi ha coses noves sinó més aviat proposa una reflexió” ha començat dient el professor Melé. “Tampoc la fraternitat i l’amor social són temes nous, ja són presents en anteriors ensenyaments pontificis i a la tradició catòlica, però en la situació actual, aquests valors semblen molt erosionats i de fet dedica el capítol primer a intentar de fer-ho palès”.

“En tot el que diu el Papa hi ha un rerefons ètic” diu Melé. “La dignitat de la persona és remarca molt en aquesta encíclica com en tota la doctrina de l’Església” ha afirmat també. Un repte ètic que es fa palès en l’encíclica “és evitar el relativisme i reduccionisme antropològic.” “Dialogar, parlar amb l’ànim d’assolir la veritat en l’àmbit de l’acció” diu Domènec Melé i afegeix que: “El Papa exhorta al diàleg, però no per qüestionar l’ordre ètic objectiu (...). Els consensos no han de portar al relativisme, ja que ell mateix diu que 'el relativisme no és la solució'”.


Les restriccions de mobilitat i aforament marcades per la pandèmia actual han fet que les jornades d’enguany es transmetessin des de la sala d’actes de l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua (Barcelona) per streaming i comptessin amb una reduïda participació presencial. Totes els ponències es poden consultar al web.

El Centre Sacerdotal Rosselló, entitat organitzadora, tal com ha dit el seu director Lluís Tusquellas vol oferir, a través de les Jornades que fa 56 anys que organitzen, un “espai de formació i intercanvi d’experiències i coneixement sobre temes pastorals de més actualitat”.