En què creuen els catalans? Quines són les seves pràctiques religioses? S'ha trencat la transmissió de la fe catòlica de pares a fills? Aquestes qüestions han estat abordades aquest dimarts al vespre a l’Institut d’Estudis Catalans amb motiu de la presentació del llibre Religiositat i gestió de la diversitat a Catalunya. Una anàlisi basada en les dades del Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la diversitat de 2023, i publicada per la Direcció General d'Afers Religiosos. L’obra, amb deu articles signats per catorze autors, aborda com es viu la religiositat avui a Catalunya, des de les creences fins a la transmissió de la fe, i pretén obrir un diàleg sobre si la societat catalana pot ser qualificada de religiosa.
El director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, ha inaugurat l’acte destacant la importància del Baròmetre com a eina per entendre la realitat del territori. “Totes les persones tenim una dimensió religiosa, amb elements explícits i implícits”, ha dit Bassas, subratllant tres grans eixos que defineixen el canvi religiós actual: la secularització, que ha fet del fet religiós un element irrellevant; la diversitat, intensificada per l’augment del nombre de confessions; i la crisi del llenguatge religiós, un concepte que Bassas ha associat a les reflexions del pensador i monjo Lluís Duch.
"Augmenten les creences no tradicionals i crèdules mentre es rebutgen creences clàssiques"
El director general ha afirmat que el llibre tracta aspectes clau com el coneixement mutu, la transmissió de la fe, i la tolerància o rebuig del fet religiós. Segons ell, “Catalunya és una societat tolerant amb el fet religiós. L’odi a la religió no és majoritari, ni tampoc ho és la radicalització”. L’acte ha comptat amb un diàleg moderat per la periodista Laura Mor, que ha reunit dos experts de renom: la sociòloga Marina Subirats i el filòsof i teòleg Francesc Torralba. A la presentació hi han assistit nombroses persones de diferents confessions religioses, així com el bisbe de Sant Feliu, Xabier Gómez, entre d’altres.
Preguntats per les sorpreses del Baròmetre, Torralba ha destacat l’augment de creences no tradicionals i crèdules, com el karma, mentre es rebutgen creences clàssiques. “Ara hi ha qui creu en el karma, però no en la resurrecció de la carn”, ha sentenciat. Ha parlat d’una “credulitat selectiva acrítica” i d’una actitud d’indiferència envers certes tradicions.
“Vivim una crisi de cosmovisió i una desorientació profunda, ja que les preguntes claus sobre el sentit de la vida ja no es plantegen”
Per la seva banda, Subirats ha subratllat que no li sorprèn “la disminució de la creença en l’Església catòlica, sovint percebuda anys enrere com una religió d’amenaça, i no d’esperança”. En canvi, sí que ha destacat “el grau de tolerància de la societat catalana envers les religions, malgrat l’ofensiva política i social contra les migracions”.
Un altre tema rellevant ha estat el procés de secularització. Subirats ha relacionat la religió amb el concepte de “relligar” i ha lamentat la pèrdua de la dimensió col·lectiva de la creença. Torralba ha afegit que “vivim una crisi de cosmovisió i una desorientació profunda, ja que les preguntes claus sobre el sentit de la vida ja no es plantegen”.
“La fe no té cabuda en la presa de decisions de la vida de les persones”
Pràctiques espirituals i transmissió
Laura Mor ha dut el debat cap a les pràctiques religioses actuals i com han canviat. Torralba ha assenyalat que “hem perdut la benedicció de la taula, però hi ha qui abraça arbres els dissabtes, o practica ioga i taitxí”. Ha qualificat aquestes noves formes de pràctica com a exemples en alguns casos d’un “esnobisme del fet religiós” que busca modernitat en tradicions ancestrals d’altres cultures, però que les presenta com a “pràctiques noves”.
Subirats ha coincidit que les persones ja no veuen necessari resar, però ha apuntat que la gran religió d’avui és el consum. En aquest sentit, Torralba ha remarcat que “la fe no té cabuda en la presa de decisions de la vida de les persones” i que caldria reflexionar sobre els nous models d’influència dels joves, com són els artistes i els youtubers.
Els ponents han coincidit que el llibre presentat i el Baròmetre aporten dades valuoses per comprendre la societat catalana i pensar estratègies polítiques i socials. Com ha afirmat Bassas a l’inici de l’acte, “és essencial escoltar aquestes veus per entendre com som els catalans i per continuar avançant en la gestió de la diversitat i la religiositat”.