Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Vídeos

(Salvador Pié)  Amb motiu dels 150 anys de l'Acció Catòlica Italiana hi ha hagut dos grans esdeveniments a Roma del 27 d'abril al 1 de maig. Mai, diuen els qui coneixen el papa Francesc, l'havien vist tant convençut i engrescat tot valorant i rellançant aquesta xarxa diocesana del laics que vol ser l'Acció Catòlica.

El papa va intervenir en dos moments. Primer en l'Assemblea Mundial del Fòrum Internacional de l'Acció Catòlica (FIAC), creat ara fa 25 anys pel cardenal Pironio per tal d'aplegar els diversos moviments de l'Acció Catòlica General, tenint present que els moviments especialitzats d'Acció Catòlica (obrers, estudiants, rurals...) ja tenen els seus respectius equips internacionals. I, diumenge, en una gran trobada a la plaça de Sant Pere per celebar els 150 anys de l'Acció Catòlica Italiana

En aquesta Assemblea celebrada a l'Aula del Sínode amb representants de més de 50 països el papa va fer un discurs de més de 60 minuts, ampliant el text que tenia escrit, en castellà i memorable. A l'Assemblea hi va assistir també l'Acció Catòlica General Española que des de fa un cert temps i amb l'empenta de la Conferència Episcopal ha recomençat la seva tasca en la clau nova d'un únic moviment amb tres sectors (infants, joves i adults) orientats a la missió en l'Església i en el món. A Catalunya hi ha presència d'aquest nou plantejament a Tortosa i Tarragona, i més inicialment a Barcelona.

El papa Francesc amb un to familiar, entranyable, fascinant i obert, va rellançar l'Acció Catòlica com a associació, una xarxa, del laïcat de les diòcesis i parròquies en clau d'una Església "en sortida". Amb el to directe habitual va afirmar que no s'ha de clericalitzar el laïcat, que té com a eix propi la presència en l'Església i en el món. Per això l'Acció Catòlica no es fonamenta en un carisma concret -com altres realitats associades o moviments- sinó en la missió que parteix de l'Església diocesana i molt habitualment en les parròquies. Aquest reconeixement de l'Acció Catòlica va generar l'emoció dels assistents i és inenarrable pels qui hi vam poder assistir. El discurs mereix una atenta lectura també per les nostres Esglésies diocesanes.

"També el meu pare i la meva àvia eren de l'Acció Catòlica"

Un segon moment d'aquests dies romans va ser la gran trobada amb motiu dels 150 anys de l'Acció Catòlica Italiana amb el Papa que va omplir com mai Sant Pere i la Via della Conciliazione. Segons dades oficials l'Acció Catòlica Italiana té 350.000 mil inscrits, amb més de set mil parròquies i són aproximadament un milió, a més dels inscrits, les persones que participen a les iniciatives de l'Acció Catòlica.

Després de les paraules del president i del consiliari general, el papa va subratllar de nou la importància i significativa de l'Acció Catòlica, quan al començament emocionat va dir que "també el meu pare i la meva àvia eren de l'Acció Catòlica".

A més, tot recordant el que havia dit el dijous anterior a la FIAC, va subratllar la importància per l'Acció Catòlica d'anar vers les "perifèries" socials, materials i també espirituals. I va posar de relleu la necessitat d'estar presents en la política, tot precisant que es tracta de la política en majúscula, i no d'un o altre partit. Finalment va lloar i es va emocionar al veure infants, joves i adults aplegats conjuntament en cada delegació diocesana. Una trobada també memorable.

Als participants del Congrés del Fòrum Internacional de l'Acció Catòlica (Extractes)

-El carisma de l'Acció Catòlica és el carisma de la mateixa Església encarnada entranyablement en l'avui i en l'aquí de cada Església diocesana que destria en contemplació i mirada atenta la vida del seu poble, i cerca camins renovats d'evangelització i de missió des de les diferents realitats parroquials.

-Donades les característiques d'aquest moment l'apostolat ha de ser el distintiu de l'Acció Catòlica i és la pota en què es recolza primer. Això no és en detriment de les altres realitats sinó, més aviat al contrari, el que les provoca.

-Resin: en aquesta santa extraversió que posa el cor en les necessitats del poble, en les seves angoixes, en les seves alegries. Una oració que camini, que els porti ben lluny. Així evitaran estar mirant-se contínuament a si mateixos.

-La missió no és una tasca entre tantes en l'Acció Catòlica, sinó que és la tasca.(...) És vital renovar i actualitzar el compromís de l'Acció Catòlica per l'evangelització, arribant a tots, en tots els llocs, en totes les ocasions, a totes les perifèries existencials, de debò i no com una simple formulació de principis.

-L'Acció Catòlica ha d'oferir a l'Església diocesana un laïcat madur que serveixi amb disponibilitat als projectes pastorals de cada lloc com una manera de realitzar la seva vocació. Necessiten encarnar-se concretament. No poden ser d'aquests grups tan universals que no fan peu enlloc, que no responen davant de ningú i que caminen buscant el que més agrada de cada lloc.

-Evitin caure en la temptació perfeccionista de l'eterna preparació per a la missió i de les eternes anàlisis, que quan s'acaben ja han passat de moda o estan desactualitzades. L'exemple és Jesús amb els apòstols: els enviava amb el que tenien. 

-És necessari que l'Acció Catòlica estigui present al món polític, empresarial, professional, però no per creure's els cristians perfectes i formats sinó per servir millor.

-És imprescindible que l'Acció Catòlica estigui a les presons, els hospitals, al carrer, les viles, les fàbriques. Si no és així, ve a ser una institució d'exclusius que no diu res a ningú, ni a la mateixa Església.

-Vull una Acció Catòlica en aquest poble, en la parròquia, en la diòcesi, al país, al barri, en la família, en l'estudi i el treball, en el món rural, en els àmbits de la pròpia vida. En aquests nous areòpags és on es prenen decisions i es construeix la cultura.

-Agilitin les maneres d'incorporació. No siguin una duana. No poden ser més restrictius que la mateixa Església ni més papistes que el Papa. Obrin les portes, no facin un examen de perfecció cristiana perquè estan promovent un fariseisme hipòcrita. Hi manca la misericòrdia activa.

-Una Acció Catòlica més popular, més encarnada els pot portar problemes, perquè poden voler formar part de la institució persones que aparentment no estan en condicions: famílies en la qual els pares no estan casats per l'església, homes i dones amb un passat o present difícil però que lluiten, joves desorientats i ferits. És un desafiament a la maternitat eclesial de l'Acció Catòlica; rebre a tots i acompanyar-los en el camí de la vida amb les creus que portin a coll. Tots en poden formar part des del que són i del que tenen.

-S'han plantejat una Acció Catòlica en sortida, i això està molt bé perquè els situa en el seu propi eix. La sortida significa obertura, generositat, trobada amb la realitat més enllà de les quatre parets de la institució i de les parròquies. Això significa renunciar a controlar massa les coses i a programar els resultats.

-No caiguin en la temptació de l'estructuralisme. Siguin audaços, no són més fidels a l'església perquè estiguin esperant a cada pas que els diguin el que han de fer.

-No clericalitzin al laïcat. Que l'aspiració dels seus membres no sigui formar part del sanedrí de les parròquies que envolten al capellà sinó la passió pel Regne. Però no s'oblidin de plantejar el tema vocacional amb serietat. L'escola de santedat que passa necessàriament per descobrir la mateixa vocació, que no és ser un dirigent o capellà diplomat sinó, per sobre de totes les coses: un evangelitzador.

-La fidelitat a la missió exigeix aquesta «plasticitat bona» de qui té posat una orella al poble i una altra en Déu.