Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Càritas) Barcelona, 23 de novembre de 2017 – Amb el lema “Tenim Drets. Dret a l’habitatge”, més de 300 han participat en la flashmob que aquest migdia s’ha dut a terme a la plaça dels Àngels de Barcelona. La flashmob organitzada per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) ha denunciat que aquesta nit, més de 1.000 persones dormiran als carrers i places de Barcelona. Amb aquesta mobilització, les entitats convocants han volgut “estendre” i fer visibles els drets bàsics que manquen per alertar sobre la situació d’emergència que viuen les persones que no compten amb una llar.

El nombre de persones que es troben en situació de sense llar a Barcelona no ha deixat d’augmentar des de l’inici de la crisi econòmica. Si l’any 2008, 658 persones dormien al carrer, aquesta xifra ha augmentat d’un 56%, situant-se en 1.026 persones el 2017 segons el darrer recompte de la XAPSLL. L’acció social de les entitats que formem part de la XAPSLL garanteix que 2.006 persones comptin amb un allotjament, ja sigui en pisos unifamiliars, pisos compartits o centres residencials. Si afegim les 417 persones pernoctant en assentaments i estructures informals instal·lades en solars, un total de 3.383 viuen una exclusió extrema de l’habitatge a Barcelona. 

Són diversos els factors que influeixen en la pèrdua de la llar: escassetat o absència de recursos econòmics, successos personals i familiars traumàtics, addiccions, malalties mentals greus i duradores, etc. Amb tot, el factor determinant és la impossibilitat d’accés a l’habitatge.

Constatem que la bombolla dels lloguers de Barcelona dificulta l’accés a l’habitatge de les persones que dormen al carrer o en equipaments de les entitats que conformen la XAPSLL. Els alts preus de lloguer a Barcelona suposen un impediment a l’hora de garantir el dret a l’habitatge i això fa que les persones que viuen en equipaments de la XAPSLL estiguin més temps del que seria necessari als recursos d’atenció. Aquesta situació s’agreuja per la manca d’habitatge social a la ciutat de Barcelona.

A més a més, davant la situació política actual, des de la XAPSLL reclamem la llibertat de les persones empresonades i lamentem la intervenció de la Generalitat de Catalunya i la retallada de llibertats i drets. En aquest sentit, denunciem que les persones més vulnerables es vegin perjudicades per la situació política del país, com per exemple que la Renda Garantida de Ciutadania no s'estigui desplegant amb la rapidesa i urgència que les persones en situació de vulnerabilitat necessitarien. Així mateix, també esperem que es desbloquegin alguns procediments per tal que les entitats que atenem el col·lectiu de persones sense llar puguem fer front a les necessitats d'aquestes comptant amb els recursos públics que ja estaven compromesos.

Durant la flashmob s’ha volgut destacar que encara hi ha molta feina per fer en el camp del sensellarisme a Barcelona. Maite Mauricio i Ricard Barrull, portaveus de la XAPSLL, han reivindicat la llar com un espai que cobreix necessitats fisiològiques, de protecció, d'acceptació social, d'autoestima, d'autorealització, etc. Perdre la llar suposa no tenir accés a drets humans fonamentals (habitatge, feina, educació, participació...), no tenir un lloc per descansar, recuperar-se, no disposar d'un espai personal que permeti construir una vida individual i familiar, no tenir un espai de socialització i recuperació de vincles: família, amics, etc. 

“Quan perdem la llar perdem la condició de ciutadà, i és una agressió a la persona, a la seva dignitat”, han indicat els portaveus.

La XAPSLL manifesta que cada ésser humà té dret a viure amb dignitat. La sensibilització és clau en aquest escenari, i per això és necessari que la ciutadania participi i conegui les entitats socials del territori que promouen i valoren els drets de les persones que no tenen lloc on viure.

Finalment, la XAPSLL reivindica que les administracions públiques han de projectar reformes estructurals que garanteixin l’accés a un habitatge digne i adequat perquè ningú es vegi obligat a viure al carrer. Cal prioritzar polítiques d’accés a l’habitatge, com ara el lloguer social, la cessió d’ús i la propietat cooperativa. D’altra banda, cal fomentar que els pisos buits puguin destinar-se al lloguer social.