El físic i poeta David Jou, nou president de la Fundació Joan Maragall

(Fundació Joan Maragall) David Jou i Mirabent és el nou president de la Fundació Joan Maragall (FJM). Membre del Patronat des de 1993, del qual n’ha estat secretari i vicepresident en diferents moments, pren el relleu de Josep M. Carbonell, que ha complert dos mandats de quatre anys (2011-2019). El seu nomenament ha comptat amb l’assentiment unànime d’un Patronat que comparteix “la voluntat que el diàleg entre el cristianisme i la cultura incideixi en qüestions fonamentals de l’ésser humà, que són narrades amb utillatges molt diversos per totes les religions i per totes les cultures”. Amb el compromís de continuar sent “un espai de diàleg, de debat, de reflexió i –tant com sigui possible- de creació de pensament”, la FJM inicia el 30è curs i la nova presidència “amb la convicció que pugui contribuir a fer més ric, obert i dinàmic el nostre entorn cultural”.

David Jou és investigador en termodinàmica de processos irreversibles i física fora de l’equilibri, amb sis llibres i 250 articles de recerca en revistes internacionals. Ha publicat una àmplia obra poètica i assagística, amb 27 títols de poesia -sobre temes científics, religiosos, cívics, cinematogràfics, experimentals, entre d’altres- i 11 d’assaig entre ciència i humanisme -sobre física quàntica, cosmologia, neurobiologia, sobre el temps, sobre la matèria...-, i ha participat activament en la divulgació científica, amb més de 400 conferències públiques.

Pel que fa al vessant religiós, destaquen la seva poesia religiosa i els assaigs i conferències sobre ciència i fe, també durant una temps en un blog a Catalunya Religió. En el camp de la poesia religiosa, ha explorat nous llenguatges expressius, en una cultura marcada per la ciència i la tecnologia, la globalització, la multiculturalitat, l’individualisme i la sospita envers les institucions.

La relació entre David Jou i la FJM

El nou president de la FJM assegura que la seva entrada al Patronat, el 1993, i les activitats de la Fundació han format una part important de la seva inspiració poètica i del seu estímul intel·lectual. En particular, se li va demanar “que reflexionés sobre les fronteres entre ciència i fe”, cosa que ha fet “en llibres, articles i més de cent cinquanta conferències per a públics molt diversos”. Aquestes reflexions i les preguntes del públic –afegeix- “m’han fet especialment sensible a l’expressió poètica d’aquestes qüestions, cosa infreqüent en la poesia religiosa però que respon a preocupacions sinceres de molta gent del nostre temps”. “Alhora –continua-, m’han estimulat a interessar-me per la teologia i la filosofia, i a eixamplar els meus coneixements científics enllà de la meva especialitat d’investigador en física”. Així, tant el Patronat de la FJM, de reconeguda solvència intel·lectual, com el seu públic –i altres públics- han passat a ser una part important dels estímuls que m’han fet”.

“Des de petit, he sentit intensament –afirma David Jou- una diversitat d’aspectes de l’experiència religiosa -del cristianisme, en el meu cas-, des de l’emoció, la raó i l’acció. Una emoció incapaç d’explicar-se, de dialogar, de cercar sentit i de donar fruits en art resta massa tancada en la individualitat”. Una acció sense referències profundes pot ser molt útil per resoldre urgències a curt termini, “però no és suficient per a traçar projectes a llarg termini, per a explorar solucions de gran abast, per donar a la vida un sentit que perduri quan les circumstàncies facin que ja no sigui possible actuar”. Per a David Jou, “una raó poc emocionada i poc compromesa amb l’acció corre el risc d’esdevenir eixarreïda, rigorista i puritana; la interacció entre raó, emoció i acció pot ajudar a enriquir mútuament aquests tres grans vessants de l’experiència humana”, argumenta.

Missió i objectius de la FJM

La missió de la FJM és contribuir al diàleg del cristianisme amb la cultura actual, en el doble sentit de fer-se ben conscient de les preocupacions i tendències contemporànies, i de fer-hi presents les propostes del cristianisme. La Fundació du a terme aquesta feina mitjançant publicacions, conferències i congressos, seminaris, i reunions periòdiques del Patronat amb debats culturals. Té una col·lecció de llibres i una de Quaderns, amb més d’un centenar de títols cadascuna, i té encomanada la direcció de la revista Qüestions de Vida Cristiana, que durant molts anys ha publicat el Monestir de Montserrat.

Des dels inicis la FJM va voler esdevenir un espai de diàleg i debat per cercar un pensament cristià propi, que fos lliure, fidel, creïble i significatiu dins de la nostra cultura. En aquest sentit, la FJM compta amb un ampli ventall de seminaris que són espais on persones implicades en la cultura -intel·lectuals, acadèmics, artistes, creadors...- poden viure i compartir les seves recerques, inquietuds i projectes culturals. Actualment, la FJM vol potenciar aquests seminaris que treballen a l’entorn de sis grans eixos: filosofia, teologia i Bíblia; patrimoni arquitectònic i artístic; història; arts i literatura; ciència i tecnologia; comunicació i sociologia.

Seguint aquest objectiu, David Jou manté la voluntat històrica de la FJM d’incrementar la seva visibilitat en la societat mitjançant un centre cultural cristià, per tal d’esdevenir un espai d’oferta cultural, de pensament cristià en sortida, de trobada i de reflexió: “voldríem seguir creixent i seguir construint un espai de referència, que es manifesti al cor de la nostra ciutat”. Per aquest motiu, La FJM vol seguir treballant per enfortir les seves xarxes internacionals, amb altres centres culturals cristians europeus -com el Còllege des Bernardins a Paris o el Centro Culturale San Fedele de Milà-, així com amb el Dicasteri per a la Cultura del Vaticà, amb qui ja col·labora, per tal de generar sinèrgies entre centres culturals a nivell mundial. Així mateix, des de fa anys forma part del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics – Pax Romana, una xarxa que li permet estar al dia de les inquietuds culturals i intel·lectuals del cristianisme, no només a Europa sinó arreu del món.

Per a David Jou i per a la FJM, un dels reptes més importants de la societat actual és el de “la transmissió generacional del vessant cultural del cristianisme”; per aquest motiu, David Jou afirma que “cal reforçar aquesta línia, estudiant bé com fer present el valor cultural del cristianisme a unes noves generacions que ja han crescut en una societat secularitzada i on l’educació religiosa ja és, habitualment, absent”. Amb aquest objectius la FJM seguirà desenvolupant-se en l’àmbit del món digital, com ha anat fent amb les línies de publicacions de Quaderns o de la revista Qüestions de Vida Cristiana.