Vés al contingut
Catalunya Religió
cardenal omella

JORDI LLISTERRI- CR La comunicació que va fer la Mesa del Parlament de Catalunya a la Fiscalia per la no compareixença del cardenal Joan Josep Omella a la Comissió sobre la Pederàstia a l'Església va quedar arxivada en tres setmanes. Segons ha pogut saber Catalunya Religió, la Fiscalia no va donar curs a la denúncia i va considerar suficients els arguments exposats a la Mesa del Parlament pel cardenal Omella quan va comunicar que no assistiria a la comissió. Per tant, que no hi havia motiu de sanció o recorregut judicial.

Aquest procediment ha afectat de la mateixa manera a la resta de persones que no van comparèixer: el vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Enric Termes, el president del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, Santiago Bueno, i el secretari canceller del bisbat de Vic, David Gómez.

La Comissió d'Investigació sobre la Pederàstia a l'Església del Parlament va citar com a testimoni Omella a finals de gener en qualitat de president de la Conferència Episcopal Espanyola. El 6 de febrer la Mesa del Parlament va decidir informar de la incompareixença del cardenal per entendre que incomplia l'obligació que fixa el Reglament del Parlament. Tres setmanes després de rebre la informació, la Fiscalia va arxivar el cas sense fer cap diligència i va donar per bons els arguments que havia exposat Omella a la Mesa del Parlament.

Quan va ser citat el cardenal-arquebisbe de Barcelona va enviar una carta a la presidenta del Parlament, Anna Erra, exposant els motius pels quals no compareixia i que la decisió s'havia acordat amb tots els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, "de forma unànime i expressa".

Amb la resolució de la fiscalia quedaria en qüestió si és procedent la citació d'altres representants d'entitats eclesials

Omella es remetia a la jurisprudència sobre l'abast i les limitacions de les competències de la investigació d'una comissió parlamentària per argumentar que no estava obligat a comparèixer al Parlament encara que ho fixi el Reglament. Entre altres, recordava la sentència del Tribunal Constitucional que la limita les comissions parlamentàries a dirimir la "responsabilitat estrictament política que pogués derivar d'una gestió deficient o negligent de l'interès públic". La carta també oferia al Parlament la informació del treball feta per l'Església en la prevenció i investigació dels abusos a menors i els informes disponibles sobre aquest tema.

Amb el final precipitat de la legislatura i la dissolució del Parlament, el mandat de la Comissió sobre la Pederàstia a l'Església va quedar sense efecte i no va finalitzar el seu pla de treball. Per això, en el seu moment no va transcendir l'arxiu de la Fiscalia. Però ara aquesta decisió agafa de nou rellevància. La presidenta de la Comissió, la diputada dels Comuns Susanna Segovia, ja ha expressat la voluntat de reobrir-la. Però per fer-ho es necessita una nova majoria parlamentària i iniciar els treballs de nou, ja que les comissions d'investigació no tenen continuïtat d'una legislatura a l'altra. Amb la resolució de la fiscalia quedaria en qüestió si és procedent la citació d'altres representants d'entitats eclesials que ja estaven convocats i que no van comparèixer perquè es va dissoldre la comissió.

El ple del Parlament va aprovar l'abril del 2022 la creació de la Comissió d'Investigació sobre la Pederàstia a l'Església. El pla de treball de la comissió no es va aprovar fins al cap d'un any i les sessions es van iniciar l'abril de 2023. En les sessions que es van realitzar hi van comparèixer alguns dels representants més mediàtics de les víctimes i diversos experts, que van obrir el focus dels abusos a menors a diversos àmbits socials i també van qüestionar el suport que dona avui l'administració a les víctimes.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.