Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor -CR) Com casa la praxi financera amb el bé comú i amb la justícia social? I amb la Doctrina Social de l'Església? Aquest dimecres l'Auditori del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia ha acollit el debat 'Ètica i praxi financera'. Convocats per la Fundació Joan Maragall, Cristianisme i Justicia i Justícia i Pau, els ponents han analitzat la dinàmica de les entitats bancàries en clau de transformació social.

Engany, incentius, productes sofisticats, desnonaments, desigualtats i beneficis mil·lionaris  són realitats que s'han desgranat durant les intervencions. Al costat, però, de la reivindicació de major transparència i regulació, i de pràctiques que apaivaguin la desigualtat creixent en l'àmbit socioeconòmic.

Una economia solidària

El director de la Fundació FIARE, Jordi Ibáñez, ha defensat la necessitat de “passar a un nou ordre” i d'una “economia basada en valors”. És a dir: un model de banca que “miri les necessitats de l'altre i del col·lectiu” en comptes de buscar “el màxim benefici”. Convençut que la globalització genera desigualtats i de la “depredació enorme del nostre entorn”, ha demanat plantejar “uns altres principis”.

Quins principis? Ibáñez ha parlat de democratitzar les empreses, maximitzar el benefici col·lectiu, regularitzar, supervisar i controlar les praxis financeres. Tota una dinàmica encaminada a “la transformació social i no a l'ànim de lucre”, tenint present, això sí, que “la viabilitat econòmica és una condició necessària”.

Segons Ibáñez, les entitats financeres s'han de regir pels principis de justícia social i han de vetllar per fer incidència, amb un treball en xarxa. Així, també ha reconegut que els cal ser transparents i coherents per ser creïbles. I ha defensat “l'efecte multiplicador en el benestar comú” que genera finançar determinats projectes socials.

Finances a l'estil de Jesús

La doctora en Dret, professora de Moral Social a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), Dolors Oller,  ha parlat del “pensament social cristià com a referent”. “La fe cristiana si es viu coherentment, dona lloc a un estil de vida, que té una projecció pública i social”. Aquest estil, ha dit, és “el de Jesús de Natzaret”.

La Doctrina Social de l'Església, segons Oller, presenta “criteris generals que respecten l'autonomia”. Un text de referència que considera “patrimoni cultural de la humanitat”. Vàlid per a totes les creences: defensa el bé comú, critica l'economicisme i fa una “opció preferencial pels pobres”.

“Les finances han de ser orientades al bé comú i a la justícia social”, defensa el magisteri. Oller ha recordat la necessitat d'una “autoritat mundial”, tal com ja han demanat l'Església. Una autoritat que reguli “els béns públics”, com pot ser l'aigua. I que aconsegueixi “una altra humanitat i una casa comuna per a tots”.

Els bancs i el bé comú

Fer benefici a curt termini et pot dur a situacions que no són ètiques i pot comprometre la supervivència de la mateixa institució” ha dit Carmen Ansotegui després de situar el marc en què es va produir la crisi financera.

Com a doctora en Ciències Econòmiques i professora del Departament d’Economia i Finances d’ESADE, ha descrit els mecanismes que van portar al “disseny de productes sofisticats” que sortien en forma d'hipoteques. Ha parlat també de l'augment del risc assumit pels bancs i de com el van traslladar als clients en forma d'accions preferents.

Ansotegui ha demanat “alinear la supervivència de l'empresa amb els objectius a curt termini” i de tenir en compte “la funció de bé comú del banc”.

Sospitosos habituals

El subdirector general de CaixaBank, Àngel Pes, ha presentat la seva entitat dins dels “sospitosos habituals”. I ha justificat amb xifres com “el compromís de Caixa Bank és promoure la inclusió financera”. Ha situat així el “pla d'ajudes per insolvències” que va iniciar La Caixa amb la crisi, l'any 2009. L'entitat es va quedar amb 20.000 pisos per cancel·lar hipoteques en situacions de morositat -l'anomenada dació en pagament-; i va promoure programes de lloguer social.

“Volíem evitar que el problema social derivat del problema financer es convertís en un allau de protestes o un perjudici a la imatge del banc, contradictori amb el que havia estat la nostra història com a Caixa d'Estalvis”, ha explicat Pes.

També ha apuntat com els gestors responsables del banc que representa van assumir una tasca que “tots els bancs tenen subcontractada als gabinets jurídics i que no entren a valorar la situació personal del client”. L'any 2017, ha dit, van suspendre 746 desnonaments. Un programa “aplicat només en habitatges de primera residència i a clients l'habitatge dels quals era l'únic patrimoni que tenien”.

La sessió l'ha moderat Josep Miralles, jesuïta i doctor en Sociologia, professor de Sociologia al Departament de Ciències Socials d’ESADE i membre del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia. Aquest debat s’emmarca dins el cicle Per una economia més humana, iniciat l’any passat.