(Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) El llindar de la mort marca precisament això: un final i alhora un començament, per aquells creients en Jesús, resurrecció i vida. Ara bé, no treu que sigui una ruptura dolorosa i necessitada de ser acompanyada, en totes les dimensions, sanitària, psicològica, espiritual, pastoral...
És per això que des de la Delegació de Pastoral de la Salut i en col·laboració amb el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat, es va realitzar un curset sobre l’acompanyament al final de la vida, durant sis matinals de dissabte, de l’1 de juny al 6 de juliol passats. Una quarantena de persones hi van participar, entre les quals, Maria Antonia Estévez, feligresa de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires i voluntària a l’Hospital del Sagrat Cor de Martorell, que ens ha transmès les seves impressions.
Quina és la importància de l’acompanyament al final de la vida?
Puc respondre amb una cita de Benet XVI a l’encíclica Spe Salvi: “ Una societat que no aconsegueix acceptar els qui pateixen i no és capaç de contribuir mitjançant la compassió a què el patiment sigui compartit i suportat, també interiorment, és una societat cruel i inhumana”.
Com a Església, estem cridats a implicar-nos més en aquest àmbit?
Penso a la paràbola del bon samarità. Davant el patiment aliè tots fugim, com el levita, el sacerdot... L’Església també pot fer-ho, malauradament... La crida a ser Església en sortida es refereix també al sector dels malalts. La comunitat eclesial, a través de la pastoral de la salut realitza la seva missió evangelitzadora en favor dels malalts i en especial dels qui estan en l’etapa final de la vida. Per fer això cal proximitat, per captar les seves necessitats espirituals. Cap creient hauria de morir en la soledat i l’abandonament espiritual.
Quina és la valoració del curset, per a la formació dels agents de pastoral de la salut? Què t’ha aportat personalment?
La valoració és molt positiva. M’ha ratificat en el servei que estic fent i en la conveniència de la formació en aquest àmbit. Per altra part, ha estat també una crida per viure configurant-me més amb el Senyor, per tal de donar i acollir millor el germà. Considero que aquesta formació és molt adequada per a tothom, especialment per als implicats en la pastoral de la salut, però també per als preveres, ja que sovint apareixen a l’últim moment i genera un cert rebuig, per allò de “l’extrema unció”... Fora millor insistir en el “estava malalt i em vas acompanyar...”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.