Final del Ramadà: "Quan pregues sol a casa ets més honest amb tu i amb Déu"

(Lucia Montobbio -CR) El fet de viure confinats ha intensificat la pregària durant el Ramadà. Aquest divendres al vespre, enguany des de finestres i balcons, la comunitat musulmana mirarà cap al cel per saber si la lluna és nova. Si ho fos, significaria el final del Ramadà; si no s’observés així, s’acabaria dissabte. Sigui com sigui, es celebrarà amb dàtils, dolços, tes, pregaries, i trucades a amics i familiars. N’hi haurà que continuaran amb un dejú voluntari de sis dies. Això sí, quedant-se a casa, a les mesquites es calcula que es tornarà a mitjan juny.

La lluna marca el final

Mohammed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, explica que en aquest final de ramadà “els imams enviaran súpliques i felicitacions a través de les xarxes socials, per fer-les arribar als seus fidels, també es donaran consells per afrontar els dies que segueixen”, i destaca que és necessari recordar que l’oració de cloenda d’aquest temps es pot fer a casa sols o en família, “l’únic que desapareix és el sermó que està per força lligat amb la presència d’un imam i a la presència d’una comunitat aplegada en un centre de culte, però la resta es pot fer igual tot i el confinament.”

“Aquesta és una festa que segueix el calendari lunar, els seus cicles estan relacionats amb un moviment circular, el Ramadà té en compte el moviment físic, està relacionat amb la posició que tenim dins del sistema solar que habitem, a partir d’aquí, calculem en quins dies la connexió amb l’univers arriba a un punt espiritual àlgid”, explica Houssain Labrass, islamòleg i president de l’Institut Teològic d’Estudis Islàmics a Distància.

La lluna és protagonista, “perquè determina la nit del destí on es recorda que el Corà va ser revelat, perquè, cada dia, el nostre dejú comença abans que el sol albiri i es manté fins que la lluna torna a aparèixer, perquè pausa el ritme del nostre dia a dia, i perquè marca l’inici i el final del Ramadà.” Quan la lluna sigui nova significarà que el Ramadà haurà arribat al seu terme, “això pot ser o aquest divendres, o aquest dissabte”.

L’endemà

Sigui la nit de divendres o la de dissabte, el primer dia després del Ramadà també se celebra amb emoció. Així ho relata Khadija Ftah, membre d’Euroarab, “abans que arribi aquest dia ens hem preparat, hem netejat a fons la casa, hem pensat en la roba que ens fa il·lusió portar, l’hem planxat, preparat, i hem cuinat dolços per poder oferir-los amb te a qui ens vingui a visitar, aquest any serà curiós perquè ningú vindrà, de fet, ahir amb la meva germana ens preguntàvem per a qui estàvem cuinant, però ens hem decidit a cuinar-los per nosaltres mateixes”, riu i continua “normalment ens mudaríem, menjaríem dàtils, aniríem a pregar a la mesquita, i després continuaríem celebrant amb un esmorzar tardà, com deia amb pastes i tes, visitant els nostres amics i familiars, i rebent-los a casa, aquest any pregarem a casa, gaudirem dels nostres dolços i farem moltes trucades i videoconferències, el confinament ha unit molt a les famílies perquè ens hem comunicat més que mai.”

Hi haurà persones que després d’haver fet aquest dia de pausa en el seu dejú, continuaran amb la pràctica, Halhoul indica que es tracta de sis dies on alguns fan dejunis voluntaris de seguit, o alternant dies, “això serveix com a transició, per recordar d’on venim sense trencar de cop, sortim d’un mes de virtuts, de bondats, de regeneració, de reptes, hem de mantenir una actitud positiva, que demostri els beneficis que hem obtingut d’aquest mes, fidels a tot el que hem guanyat malgrat la dificultat del temps de pandèmia que hem viscut.”

Per arribar a aquests guanys cal arribar a la consciència, i és aquí on entra en joc la importància del dejú practicat aquests dies a casa. “El teu cos es transforma, quan arribes a l’iftar gusteges amb més intensitat, olores amb més intensitat, tot és més intens, i aquesta intensificació física és l’inici del despertar la teva consciència, una vegada sents aquesta intensificació, passes a la següent fase, que és comprovar que tens certa debilitat per intentar controlar els teus impulsos, i augmentes l’empatia envers les persones vulnerables, que no només passen fam aquells dies, sinó cada dia”, indica Labrass .

Aquesta pausa ens recorda a altres esperes. Labrass fa un símil amb el mar “els pescadors, després d’haver desenvolupat la seva activitat durant uns mesos, deixen descansar l’aigua, la fauna es recupera, reposa, i després d’un mes, els pescadors tornen a la mar; el Ramadà és un moment de pausa en mig d’un any de productivitat, hem de disminuir tota l’activitat, aturem el cos perquè l’ànima es manifesti, determinats canvis només es poden produir si arribem a una consciència profunda… podem tenir molta informació, molt coneixement, molta pràctica, però sense voluntat no ens podem transformar.”

Ftah explica l’anècdota que aquest dejú podria haver estat encara més meritori perquè “quan estem a casa, sense saber que fer, ja en dies normals és fàcil trobar-se de sobte a la cuina, picant alguna cosa per matar el temps, encara que no tinguis gana... imagina si estàs confinat fent dejú, la solució: tenir buida la nevera”, bromeja.

Éssers limitats

Viure reclosos ha tingut pros i contres. Labrass assenyala que la conseqüència més positiva s’ha produït en la vessant espiritual “quan pregues sol a casa, sense estar davant de ningú, ets més honest amb tu i amb Déu, no has d’aparentar res davant de ningú, pots entrar en una retrospecció més sincera”.

En certa mesura, el perjudici l’ha rebut l’altre vessant, la social “no hi ha hagut interacció amb la comunitat quan aquest temps també serveix per treballar les relacions, però és cert que ens ha servit per observar-nos com a éssers limitats; i a l’hora se’ns ha presentat l’oportunitat d’integrar-nos totalment en el nostre entorn, parant atenció al que necessita el veí en el moment actual, el del confinament, altres tasques socials s’han generat diferents de les que es produeixen quan ens reunim a la mesquita.”

Per descomptat, per Labrass, “el ramadà s’ha de viure en comunitat a la mesquita, és una tradició de compartir oració, la mesquita es converteix en centre de distribució d’aliment i desenvolupament comunitari, així i tot ens hem organitzat per recolzar-nos, hem repartit aliments, mascaretes, hem après a ser forts i a superar circumstàncies dures com aquestes, a col·laborar en tot allò que sigui virtuós i just, he quedat sorprès del coratge, voluntat i enginy que he observat aquests dies.”

Sobre aquest temps, Halhoul també destaca la tasca dels imams “molts han fet un curset accelerat en noves tecnologies per poder enregistrar els cultes de divendres, o les súpliques, i les han penjat a instagram, a facebook, whatssap per fer-les arribar als fidels... tots han fet mans i mànigues per acompanyar el treball espiritual a casa, m’ha cridat l’atenció la quantitat de propostes que he anat rebent, de vegades no em donava temps de digerir-les.”

La comunitat musulmana espera trobar-se a les mesquites aviat, així i tot saben que hauran d’esperar fins ben entrada la fase 1, Ftah descriu “nosaltres anem a la mesquita de Sant Boi, que està en un local semblant al d’un garatge, petit, baix de sostre, aplegar-nos allà pot ser complex i també perillós.”

Halhoul recorda que es van publicar una sèrie de recomanacions des de la Comissió islàmica on s’allarguen les fases de tancament dels temples “Per a la majoria de mesquites que hi ha Catalunya resulta molt difícil complir les condicions que indiquen les primeres fases de desconfinament, requereixen un esforç d’habilitació com treure les catifes i que cadascú dugui les seves de casa, o no utilitzar els banys, o administrar líquid desinfectant a tothom a l’entrada i a la sortida, tot això suposa un esforç logístic i econòmic, estic segur que fins que no arribi el 10 de juny gran part dels locals romandrà tancada.”

L’avís de la natura

“La natura ens està enviant un missatge clar: la nostra actitud ha de canviar, hem après que som vulnerables si no actuem de forma correcta amb l’entorn, també com a societat som vulnerables si no estem organitzats i amb una distribució equitativa, tant de bo posem fre al consumisme, a la contaminació... la natura està donant pistes fins al més despistat, no podem repetir una altra vegada el mateix, hi ha equilibris més comprensibles, si no els assumim, ens dirigirem a escenaris més dramàtics.”

Ftah creu que la nova normalitat serà diferent “cadascun haurà tingut les seves circumstàncies a la quarantena, persones que hauran patit molt, altres que hauran vist coses que no s’imaginaven, persones que hauran trencat estereotips, així i tot no crec que el món aparegui molt diferent, la llavor està plantada però l’hem de regar perquè doni fruits.”

Halhoul conclou que ens trobem davant d’un repte “ens hem d’anar preparant anímicament, res serà igual, però arribarem a bon port”.