"Els fets del 68 van afectar especialment els estaments eclesiàstics i la burgesia"

(Glòria Barrete –CR) Maig del 1968 a França. Comença a les universitats la coneguda com a revolució del 68 que ràpidament s'estendrà per tot el món i acabarà canviant la vida de moltes generacions. El cinema, l'educació, la literatura però també l'Església van rebre la influència d'aquells fets. Enguany fa cinquanta anys d'uns fets que van marcar l'inici d'una nova etapa de la cultura humana. Els dies 17, 18 i 19 de gener l’Ateneu Universitari Sant Pacià, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el Pontifici Comitè de Ciències Històriques, celebren a Barcelona el Congrés Internacional 'Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després'.

"L'any 1968 és al capdavall una data simbòlica", afirma el professor i sacerdot Josep-Ignasi Saranyana, de la Universitat de Navarra, "ja que és des del 1966 en endavant quan es van produir dins el catolicisme dos grans corrents". D'una banda es va generar una línia teològica nova, i de l'altra es van donar uns fets eclesials i de pràctica religiosa "força violents", segons Saranyana.

Les conseqüències dels fets

Els fets als quals fa referència el professor són la davallada ràpida dels apostolats jeràrquics, és a dir de l'Acció Catòlica, i la sortida massiva de molts mossens, tant religiosos com diocesans.

En els països mediterranis com França, Itàlia i Espanya estava present l'Acció Catòlica. A Itàlia, recorda Saranyana, l'Acció Catòlica reunia milions de joves, tant homes com dones, i "tenia una influència grandíssima". A França també, tot i que no era una Acció Catòlica tradicional, sinó una cosa que els francesos i belgues havien fundat, "l'Acció Catòlica per branques professionals", com la JOC, o la JEC. A Espanya hi havia totes dues possibilitats, la tradicional i per branques, tot i que rebia altres noms.

La davallada de l'Acció Catòlica

En tots aquests països es va produir, "arrel de la interpretació en aquells moments del Concili Vaticà II", una revolta davant de la jerarquia eclesiàstica, dels consiliaris, dels capellans dedicats a aquestes tasques i a les persones dirigents d'aquells moviments. El resultat, "tot i els esforços de la jerarquia per intentar salvar la situació", va ser "la desaparició de l'Acció Catòlica, que va quedar reduïda a una cosa molt minsa".

A Espanya un dels elements que va tenir més influència degut a la revolució va ser que dins de l'Acció Catòlica es va produir el naixement dels moviments sindicals i estudiantils de contestació contra el franquisme. De fet, Saranyana afirma que el naixement del gran sindicat del moment, Comissions Obreres, va néixer "dins els moviments catòlics amb arrels a l'Acció Catòlica". No així el sindicat dels socialistes que ja estava lligat al PSOE amb altres arrels, ni tampoc el sindicat dels anarquistes, la CNT, lligat a la FAI i nascut abans de la guerra.

Aquí també se li ha de sumar tot el moviment de capellans que protestaven contra el règim, i que va arribar a originar la creació d'una presó especial per a capellans a Zamora. Eren capellans connectats alhora amb moviments de base de tipus proletari i que protestaven dins l'Acció Catòlica contra el franquisme. Aquest és, segons el professor de Navarra, "un dels fenòmens importants que va provocar la desaparició de l'Acció Catòlica a Espanya".

Sortida massiva de capellans

Juntament amb això, es va produir també una sortida massiva de molts mossens, tant del clergat regular com diocesà. Les xifres, explica Saranyana, no es coneixen bé però es parla que en el període d'uns quatre o cinc anys anys van abandonar la condició sacerdotal "prop de 5.000 mossens, religiosos i diocesans a Espanya". La crisi del 1968, però, no és tan sols un fet, recorda el professor, "és un període, curt, de dos o tres anys, en que es van produir aquests fets". La caputxinada del 1966, o l'abandonament dels hàbits en congregacions religioses masculines i femenines que es va allargar fins al 1971, van ser moments de convulsió en el món eclesiàstic.

En el món civil la cosa té també una connotació curiosa. Saranyana reconeix que la revolució del 68 va afectar especialment Catalunya amb una revolta de caràcter sexual molt forta, que va provocar l'alliberament de la dona. "Tot està relacionat amb la comercialització l'any 1960 de la píndola anticonceptiva, tot i que els orígens són complexes. Tothom ho relaciona amb els fets del 60 que de mica en mica es van anar estenent i van produir un alliberament de la dona en aquest punt".

Saranyana afirma que els fets de 1968 "van afectar especialment els estaments eclesiàstics i els estaments relacionats amb les classes burgeses benestants". Aquesta, apunta, és una novetat que no s'havia donat mai a les revolucions anteriors.

Autors de la Revolució del 68

El cicle revolucionari del món occidental comença amb la revolució francesa de 1789, però la segueixen la de 1830, la de 1848, la del 1870, i la soviètica de 1917. Totes aquestes revolucions tenen unes connotacions de caràcter proletari, amb la col·laboració d'alguns intel·lectuals que els agitaven i les forces militars de nivell baix. En canvi, recorda el professor, la revolució del 1968 des del punt de vista intel·lectual "és una revolució fonamentalment incubada en els cercles intel·lectuals burgesos i universitaris". Els universitaris sempre havien influït en les revolucions, però sovint en petites minories. A la del 68, en canvi, ens trobem amb un fenomen generalitzat, per això encara que no va ser la més violenta, tothom es fixa en la revolució universitària francesa del 68.

I quins autors van influir al llarg de la història i van ser recollits per aquests intel·lectuals de la revolució del 68? Saranyana apunta a Nietzsche, amb la doctrina sobre la voluntat i la llibertat de poder, als teòrics de la revolució sexual que són alemanys i austríacs, i a d'altres del moviment de l'autonomia de la consciència que comença molt enrere amb Descartes i inclús abans. "Són moviments de llarguíssima duració que van configurant l'edat contemporània i que degudament treballats pels intel·lectuals dels anys 60 acaben explotant amb uns idearis llibertaris, típics del 68".

Segons Saranyana, es podria dir "que la revolució del 68 és la mare de totes les revolucions perquè d'alguna manera tanca un cicle que havia començat de molt abans i comença una nova etapa de la cultura humana que no sabem on acabarà". El Congrés, que comença el dimecres 17 de gener analitzarà en tres parts diferenciades la història, el rerefons filosòfic i les conseqüències.