Fernando Ruiz: “Els mercedaris som un orde de frontera”

(Laura Mor –CR) Vuit segles d'història amb connotacions socials, eclesiàstiques i teològiques. Els mercedaris s'ha reunit aquests dies a l'Ateneu Universitari Sant Pacià, a Barcelona, per revisar el passat i actualitzar el present i projectar el futur amb motiu dels 800 anys de la seva fundació. Una història que, curiosament, ha fet arribar les quatre barres de la Corona d'Aragó a molts racons del món i que parla també de l'expressió “mercès”, que fem servir per donar gràcies.

“Necessitem fer una interpretació profunda i oberta del que va ser la redempció dels captius clàssica”, apunta el mercedari barceloní Fernando Ruiz. El superior del monestir de Santa María del Olivar a Estercuel, a Terol, ha participat al Simposi històric 800 anys d'empremta mercedària, celebrat dijous i divendres. En aquesta entrevista a Catalunya Religió explica algunes de les conclusions del treball realitzat.

“No som un orde per pregar només ni tampoc som un servei social per redimir sense cap arrel religiosa; som una experiència de l'Església que porta la redempció de Jesucrist a aquells que han caigut en aquesta situació social“, assenyala Ruiz entre les principals idees del simposi. La reflexió els ha portat a revisar 800 anys d'història “per preparar el futur i renovar el nostre compromís amb l'Església i la societat” explica.

Per la civilització de l'amor

“Hi ha coses molt pitjors que les confrontacions medievals amb els musulmans”. Fernando Ruiz parla de les drogues, de cercles d'exclusió social, de delinqüència i de l'opressió. I de com la tasca d'actualització dels mercedaris té com a finalitat “tornar a la llibertat i construir la civilització de l'amor”, tal com deia Joan Pau II.

“Reconeixem que som un orde de frontera” diu Ruiz sobre els mercedaris en comparació amb la presència d'altres ordes o congregacions. Però està convençut que “l'Església necessita d'aquest petit percentatge que s'ocupa del qui ha caigut”. Per això, conclou: “Continuarem sent petits però volem ser significatius”.

Les quatre barres i les “mercès”

El dia de la fundació de l'orde de la Mercè, el 10 d'agost de 1218, els mercedaris van rebre el seu escut. Un símbol que ha portat les quatre barres de la corona catalanoaragonesa arreu del món. El rei Jaume I va donar-los les quatre barres inferiors i, la creu superior, que és l'escut de la catedral de Barcelona, els la va donar Berenguer de Palou en aquell moment bisbe de Barcelona.

Ruiz també explica l'origen de l'expressió d'agraïment “mercès”, lligada a la història de l'orde dels mercedaris. “Aquesta paraula té una significació original d'una gràcia que dona algú que no està obligat i pot ajudar a un altre”, apunta. Els documents de Jaume I, la crònica de Ramon Muntaner, parla de “clamar mercè al Senyor”. Un significat que es va aplicar a la redempció dels captius: la misericòrdia lligada a un sistema de vida compromès.