Valentí Feixas: “Pau López Castellote va donar la seva vida per l’educació del nostre país”

(Glòria Barrete –CR) La Fundació Joan Profitós, sota el patronatge de l’Escola Pia de Catalunya i la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, atorgava l’any 2016 el premi Joan Profitós d’Assaig Pedagògic a Valentí Feixas pel treball ‘Ser persona. Vida, pensament i acció pedagògica de Pau López Castellote’. Un premi que quatre anys més tard ha fructificat en un llibre homònim, presentat via streaming aquest dimecres al vespre.

L’any 2016 el jurat premiava el treball de Feixas per ser “un recull de la pedagogia del nostre país”, ha recordat el vicepresident de la Societat Catalana de Pedagogia, Josep Serentill, i centrat en una figura, la de López Castellote, que “ha estat influència en generacions d’infants de casa nostra”. Recuperar la memòria dels nostres pedagogs, ha afirmat Serentill, “és una feina vital”, i el llibre de Valentí Feixas “n’és un exemple de bon mestratge”.

L'ànima de la renovació de l'educació cristiana de Catalunya

El catedràtic de Psicologia i Educació de la facultat Blanquerna-URL, Josep Gallifa, ha analitzat tres elements claus del llibre de Valentí Feixas. L’obra, que és resultat del treball de doctorat de Feixas, tracta la vida i acció de Pau López Castellote des de tres vessants clares: “la seva biografia, una acció educativa molt influent, i un pensament pedagògic sòlid per entendre l’educació cristiana avui”.

La vida de López Castellote, reconeix Gallifa, està present en tot el llibre. Orfe de pare, amb una biografia plena d’obstacles i de superació personal, mostra la figura d’un home “treballador, compromés, i de fe”. López Castellote confiava en les persones, “i era una persona feta a si mateixa”. Home creatiu en què obra i vida van de la mà, López Castellote “parla amb la vida”.

Funda, junt amb Pere Darder, l’escola Costa i Llovera de Barcelona. “Una escola en aquell moment que connectava amb una pedagogia catalana i cristiana”. López Castellote, explica Gallifa, creia que qui educa “no és l’estructura sinó l’educador”. Pau López va ser present en el nucli dels canvis educatius de la segona meitat del segle XX, i va ser “l’ànima de la renovació de l’educació cristiana de Catalunya”.

López Castellote tenia una clara formació clàssica, humanista i tomista. “Per a López Castellote l’estructura no genera vida, sinó que ho fa Déu, i la persona es forma en diàleg amb el seu ambient”. L’educació per al Pau López té dues dimensions, ha recordat Gallifa, “la instrucció i la valoració”. Creia que la formació no era només en habilitats, sinó que calia “formar persones”. Apostava pel pluralisme sa que no esborra les conviccions cristianes.

Però quina era l’escola cristiana que va fomentar aleshores? López Castellote creia que les escoles religioses de l’època “estaven anclades en uns dogmes”, i que calia “una escola cristiana, activa i renovada a la llum del Concili Vaticà II”. En l’escola, defensava, era més important el què que el com. Entenia l’escola catalana com un dret de tots. El seu llegat, que va ser ampli, afirma Gallifa, “és un referent per a la formació dels joves, així com per a l’escola d’avui i l’educació integral”.

L'educació avui

Després de l’anàlisi del llibre de Valentí Feixas ha tingut lloc un debat a tres bandes entre el director de l’Escola Pia de Terrassa, Carles Cereceda, la religiosa filipense, Berta Meneses, i la directora de l’escola Virolai, Coral Regí.

Carles Cereceda ha defensat la idea que l’educació de l’escola cristiana és social. Cereceda ha recordat que la primera escola que va fundar sant Josep de Calassanç, fundador de l’Escola Pia, va partir d’una acció social a Roma. Calassanç va promoure l’educació per a tothom, com un fet també relacional. El projecte cristià, afirma Cereceda, “és un projecte social i relacional”, ja que Jesús acaba dient que “a Déu el trobarem estimant l’altre”.

L’escola, creu Cereceda, “socialitza”, i en un moment de gran incertesa, present i futura, el que cal és “crear coneixement, fomentar la confiança, i treballar el sentit de la vida”. En la línia de recerca interior personal, Berta Meneses ha expressat la importància d’educar en l’espiritualitat. Meneses ha defensat que sense la dimensió espiritual “la vida s’empobreix i es condueix a una anèmia espiritual”.

Cal, explica Meneses, “facilitar el desvetllament interior de la persona per esdevenir autoconscient, lliure i responsable”, i l’educació ho ha de fer possible. Cal, demana la religiosa filipense, que l’escola “eduqui en la mirada interior”, i proporcioni eines per ensenyar “a connectar amb un mateix”.

Des de la postura de la presència dels valors de l’humanisme en el centre educatiu, Coral Regí ha expressat que el queda avui de l’empenta pedagògica creada per Pau López és la idea de la singularitat de cada alumne i de la visió holística de l’escola. Regí afirma que l’alumne “és una persona singular que requereix d’educació personalitzada”, i que l’escola avui ha d’apostar per ser un espai que “no només ensenyi, sinó que creiï persones i les eduqui”.

La presentació del llibre ha finalitzat amb la intervenció de Valentí Feixas, doctor en Educació i autor del llibre. Feixas ha recordat com Pau López Castellote “va donar la seva vida per l’educació del nostre país”, i com defensava que en educació “tot havia de tenir sentit”. El segon element cabdal de López Castellote era la coherència i fidelitat amb la qual vivia. Quan et creus el que dius i amb la teva vida li dones suport, ha afirmat Feixas, “es crea una imatge potentíssima”. López Castellote era defensor de fer les coses “amb exigència i acolliment”. Exigència i rigor acadèmic, i amb l’acolliment a la persona.