Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Església pel Treball Decent) Amb motiu del Dia Mundial del Treball Decent, diverses entitats d’Església es van concentrar a la Parròquia de Santa Maria del Pi per exigir un treball decent.

Sota el lema “Repartir el treball per compartir la riquesa” la concentració ha volgut ser una esmena a la totalitat al discurs oficial dels governants en matèria laboral. L’Església és una de les defensores del dret al treball com a garant d’una vida digna, i s’ha fet palès per mitjà d’un acte simbòlic.

"Observem amb preocupació com, malgrat la reducció sostinguda de l’atur, hi ha moltes persones vulnerables que encara es troben immerses en la precarietat laboral". Treballar ja no és garantia per sortir de la pobresa, ja que l’any 2017 un 12,2% (391.400 persones) de les persones que treballaven a Catalunya no arribaven a final de mes. Aquesta xifra s’ha vist incrementada en 0,2% (8.900 persones més) en relació al 2016 i un 3,6% respecte al 2008.

Els sous baixos i l’elevada temporalitat situen a la persona en una espiral de precarietat de la qual és molt difícil sortir. El recent estudi de la Fundació Foessa “Análisis y perspectivas 2018” constata com la feina només protegeix a la meitat de les llars treballadores, dada que posa en evidència com la qualitat de certs llocs de treball no són suficients per cobrir les necessitats d’una llar. En les llars on el sustentador principal compta amb ocupació, la taxa d'integració plena només arriba a la meitat de la població, quedant el 49,6% restant en situació precària (34,7%) o d'exclusió (14,9%).

L’elevada temporalitat dificulta la realització d’un projecte de vida estable a les persones. Que el 28% dels contractes signats el 2018 en el conjunt d’Espanya siguin de menys de set dies (quan el 2007 eren el 15%) fa que moltes persones transitin contínuament entre situacions d’ocupació i d’atur. A més, les darreres dades de l’EPA indiquen que pràcticament la meitat de les persones amb jornada parcial voldrien treballar més hores.

Tots dos efectes (elevada temporalitat i parcialitat involuntària) pressionen a la baixa els sous de les persones més vulnerables, afectant sobretot a les que duen a terme feines menys qualificades. Un dels col·lectius que posa rostre a la precarietat laboral és el de les treballadores domèstiques. Aquest col·lectiu, format majoritàriament per dones, es dedica a la cura de la llar i de les persones grans, i en la majoria de casos no reben un tracte just per manca de temps de descans o per no tenir fixats uns límits al seu horari laboral. No gaudir d’un salari mínim i no estar donades d’alta a la seguretat social suposa no percebre una remuneració per malaltia, no gaudir de subsidi d’atur i no poder sol·licitar el permís de maternitat. Aquesta situació les situa en una dependència total de la voluntat d’aquells que les contracten. La majoria són persones migrants, i es veuen obligades a treballar al preu que sigui per sobreviure i regularitzar la seva situació administrativa.

En aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, les entitats d'Església han reiterat que és prioritari construir una societat que creï treball per a tothom, facilitant l'autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per als projectes de vida personals i familiars. Davant d'aquesta situació proposen una bateria de mesures: polítiques actives d'ocupació, personalitzades i formatives, mesures per afavorir la conciliació laboral, sou mínim interprofessional de 1000€ al mes, implementació total de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), Qualificació i dignificació dels llocs de treball, especialment de les feines més senzilles, com és el cas de les treballadores domèstiques, erradicació del frau per garantir que les empreses paguin allò que els pertoca, solidaritat i acollida amb les persones nouvingudes que garanteixi la plena integració social i el reconeixement i suport a la tasca de les entitats del tercer sector social i a les iniciatives d'economia social, cooperativa i solidària.