FEDAC: "Tots hem de reflexionar sobre el caràcter de les nostres escoles"

(Glòria Barrete –CR/Manresa) Caràcter, tret indicador de la natura essencial d’una persona o d’una cosa pel qual és possible de reconèixer-la o diferenciar-la de les altres. Aquesta és la definició de diccionari del terme caràcter i després d'algunes sessions congressuals de la Fundació Educativa Dominiques del Pare Coll -FEDAC- queda corroborat que les vint-i-quatre escoles de la fundació en tenen, de caràcter. Ni una cadira buida, docents joves i veterans, alumnes implicats, famílies empoderades, projectes compartits i passió per educar. Aquests són alguns dels trets de les sessions congressuals que la FEDAC està realitzant al llarg d'aquest curs. Aquest divendres al vespre va ser el torn de Manresa.

"L'educació com a concepte és un procés que requereix de temps, els canvis no es poden fer d'avui per demà", ha afirmat el director general de la FEDAC, Modest Jou. Tot i que el lema del projecte d'innovació que han endegat és #avuixdemà, Jou recorda que "no vol dir fer-ho ràpid, sinó fer-ho avui per tenir un demà diferent". Què aporta a la FEDAC el carisma del Pare Coll en ple segle XXI? Per què mantenir un carisma de dos segles enrere? És vigent el testimoni de tantes germanes que els han precedit? "Els laics tenim el caràcter i la personalitat que requereix la missió, visió i valors de la nostra Fundació", ha afirmat, "tots hem de reflexionar sobre el caràcter de les nostres escoles".

Un caràcter que té com a fonament la missió del Pare Coll, fundador de les Dominiques de l'Anunciata. La germana Montserrat Font, presidenta del patronat de les escoles, ha recordat que "la font de la nostra passió resideix en el carisma i el caràcter propi". La mirada al passat no és suficient, ha explicat, "el futur ens interpel·la i volem donar una resposta radical als reptes que se'ns presenten".

Escenaris memorables, biografies úniques

I els reptes del segle XXI passen per crear escenaris memorables i biografies úniques. Aquesta és la reflexió de la ponència de Jesús Alcoba, director de La Salle International Graduate School of Business. "Crec que les biografies úniques creixen en escenaris memorables", ha iniciat Alcoba. "Si nosaltres volem educar avui, si volem que els nostres alumnes trobin la seva veu, la seva mira única, quin és l'escenari que hem de generar per a ells?".

El primer que cal, segons Alcoba, és llançar una mirada a l'escenari d'avui. Vivim en un món desigual, de grans migracions, en temps de post-veritat, en climes d'incertesa en què l'ésser humà rep aproximadament 10.000 impactes informatius. Com fer, doncs, que els alumnes puguin trobar la seva única veu i entreguin al món el que són? "Hem de fer que tots els nostres alumnes arribin on vulguin arribar, l'èxit personal consisteix en aconseguir el que tu vols, el que realment és important per a tu".

Alcoba ha recordat que el professorat té una responsabilitat amb aquests joves i és la de generar "un escenari suficientment memorable perquè cadascú trobi la seva veu i faci una biografia memorable i única". I com fer això? La gran paraula és acompanyar. "Acompanyar significa anar amb ells, ajudar a que trobin la seva mirada sobre el món i anar amb ells. El món necessita talent, cal ajudar-lo a germinar".

Els pilars de l'educació

Lluís Font, president Consell Escolar de Catalunya, ha posat sobre la taula el procés d'innovació educativa que viu Catalunya, materialitzat en el debat Ara és demà, en què participen nombroses escoles del país. "La innovació no implica abandonar el que es feia abans per inventar quelcom nou, sinó aprofundir en les pròpies arrels i trobar un sentit nou". L'entorn ha canviat, moltes de les premisses que es donaven per segures ara ja no ho són.

El debat Ara és demà afirma que el primer terç del segle XX va ser un moment d'ebullició del sistema educatiu de Catalunya i un seguit d'institucions i persones van intentar buscar solucions al repte, estroncant-se després de la Guerra Civil. "Va quedar el pòsit que es va reprendre als anys 60, i ara vivim un tercer moment, tot i que no és producte de l'adversitat sinó que explota per la realitat d'un món globalitzat". Cal anar a l'arrel, "amb serenor", anar a les fonts, ha demanat Font.

Després de repassar el procés del debat educatiu que s'ha endegat a Catalunya, Font ha reconegut que "es pot canviar l'educació amb innovació, singularitat i hiperacceleració sense perdre la perspectiva". Una institució, com la FEDAC, ha explicat, "que reflexiona sobre el futur és la que pot analitzar l'essència de l'educació". Font ha esmentat com a pilars de l'educació l'equitat, la inclusió, el plurilingüisme, i la concepció sistèmica i digital. "Cal crear escenaris educatius capaços de respectar la singularitat de cadascú i capaços de generar oportunitats".

Valentí Junyent, alcalde de Manresa, ha agraït el projecte de renovació de la FEDAC i ha confessat que, tot i ser actualment políticament incorrecte expressar-ho, el model educatiu català "és equilibrat i compta amb una bona convivència entre escola privada, concertada i pública".

"Nosaltres aquest món el volem transformar", ha clos Modest Jou, "per transformar-lo hem de fer un camí en aquest món". Jou aposta per la trobada, "el contacte humà ha de ser modern i actual, el valor de la persona i de les seves virtuts continua sent el centre de la nostra visió com a Fundació educativa". És modern saber on vas, ha expressat, però "ser singular o anar ràpid, té sentit?", ha preguntat, "sí, sempre i quan compartim tots plegats la finalitat, el propòsit, si compartim el propòsit de perquè entrem a l'aula és que realment la nostra institució té caràcter".

El congrés es va iniciar el setembre a Barcelona, i ja s'ha fet una sessió a Santa Coloma de Gramanet, a Girona, i aquest de Manresa i es tancarà el maig al CaixaFòrum de Barcelona centrant-se en la implicació de les famílies.