FECC: "Ara som menys tolerants com a societat i com a escola a l'assetjament"

(Glòria Barrete –CR) Tots hem tingut a classe algun company amb qui es fiquen els altres. Aquell nen que du ulleres grosses, aquella altra que és grassoneta i no és bona a la classe d'educació física, el nen a qui li costa l'estudi i repeteix curs, o fins i tot aquella que estudia massa. Molts recordem baralles a l'aula, acudits constants o burles cap a un company concret. Sempre ha existit l'assetjament escolar però des de fa algun temps, i sota el nom professional de bullying, són cada vegada més els recursos, programes i jornades que sorgeixen per prevenir, detectar i solucionar l'assetjament. Aquest dimecres, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya organitza la jornada 'La convivència a l'escola: detectar, prevenir i intervenir en l'assetjament'.

"La violència és consubstancial a la raça humana, però hi ha violències que per la seva importància i la seva incidència tenen nom propi", afirma Julio Andreu, cap de l'Àrea Educativa de la FECC. És el cas de l'assetjament, conegut popularment com bullying. "És un fenomen que passa a tots els sistemes educatius moderns, no només en el nostre", puntualitza Andreu, i és un fenomen important "per les repercussions tan greus que té per a la persona que ho pateix".

Dret a estar segurs

La jornada del dimecres respon a una necessitat creixent. Tots els nois i noies, independentment de les seves circumstàncies, independentment de si el factor diferencial és o no és, "tenen dret a estar absolutament segurs a les escoles", explica Andreu, "els centres, per tant, han dedicar esforços a prevenir, detectar i, quan hi ha un cas, intervenir".

El bullying sempre ha existit, afirma Julio Andreu, "arriba un moment en que et planteges on està el límit del que és o no bullying". El bullying no es pot definir objectivament, la frontera del que és permès ha anat evolucionant i "ara som molt menys tolerants com a societat i com a escola a determinats fenòmens que quan érem joves simplement vèiem com a normals".

"Tots recordem que a la classe passaven coses, i que hi havia baralles i que hi havia algú que carregava contra un altre o que tot sovint ens ficàvem amb ell". El que ha canviat, recorda Julio Andreu, "és que ara som menys tolerants amb això i sabem que no pot passar".

La prevenció a l'escola, clau

L'assetjament és un problema social i com tantes altres coses aquests fenòmens complexos no són només responsabilitat de l'escola, "ens afecta a tots com a societat". L'escola és on hi són tots els nois i noies i per tant és el lloc privilegiat per detectar i intervenir. Gran part de l'assetjament es produeix a través de les xarxes socials, i això vol dir que es produeix físicament fora de l'escola i fora de l'horari escolar. "L'escola podria dir 'no és problema nostre', però té tots els nois i noies a classe, és el lloc on treballar-ho".

La jornada comptarà amb exemples pràctics. Un centre educatiu explicarà com ha treballat el projecte de convivència, recentment regulat per l’Administració. Una de les ponències es dedicarà a l’assetjament a través de la xarxa, i també es presentarà el punt de vista de les persones afectades per assetjament.

Hi ha programes específics i molt recursos per treballar la prevenció. Tots aquests recursos moltes vegades van a parar a les mateixes coses, per prevenir i per detectar. Es treballa sobretot a tutoria, i és clau que el professor "sigui capaç de crear un clima de confiança a la classe on les coses es puguin parlar, i afavorir el trencament de la llei del silenci".

Reforçar el paper del grup

Trencar aquesta llei del silenci és important per detectar. "Molt sovint el que ens passa és que l'escola se n'assabenta després d'uns mesos d'assetjament a través de les xarxes, per exemple, o quan algú diu alguna cosa". Andreu explica que hi ha eines i instruments per ser capaços de detectar aquests signes i trencar la llei del silenci. "Inclús hi ha apps de mòbil que de manera anònima permeten que l'alumne pugui adreçar-se al professorat, o bústies de suggeriments".

La majoria dels programes antibullying el que intenten és reforçar el paper del grup respecte del possible assetjador. "Quan hi ha una situació d'assetjament hi ha un o diversos que assetgen i un que rep, també d'altres que col·laboren, i hi ha una gran majoria que mira i calla, la majoria silenciosa, que pensa que allò no va amb ell". Julio Andreu exposa que els programes de prevenció van a reforçar aquest paper dels que miren i callen. "Si el grup és capaç d'imposar el seu criteri i dir 'no, deixa'l en pau', l'assetjador no té res a fer", i això, recorda Andreu, "no es treballa a 1r d'ESO quan ja tens un cas d'assetjament, s'ha de treballar abans".