Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Ramon Bassas –CR) La Tere Bermúdez, personalment, sí que farà vacances. Se’n va a un poble del interior de Castelló “a passejar per les moles, a banyar-me al riu i a gaudir de la família i els amics i amigues”. Però cada vegada que va de vacances recorda una frase de Luisa Alba, una religiosa xaveriana. “Deia que si la gent pobre no fa vacances ella tampoc les feia i es quedava al barri del Verdum de Barcelona amb els infants i les seves famílies”. 

Ella se’n va tres setmanes però Sant Joan de Déu Serveis Socials, on hi coordina els programes d’habitatge, obre tot l’agost. “El treball social no fa vacances ja que durant tot l’any les persones en situació de vulnerabilitat necessiten diferents suports i l’acompanyament professional. L’estiu sovint l’associem a un moment de desconnexió i descans però malauradament no tothom ho pot gaudir”, es lamenta.

La Tere em facilita les últimes dades sobre la pobresa. Demolidores. Un de cada tres infants a Catalunya és pobre. Dos de cada tres immigrants viu en situació de pobresa. I una de cada cinc persones grans és pobre. “A més” —segueix—, “les persones sense llar també continuen pernoctant al carrer, a allotjaments temporals o en situacions d’infrahabitatge i per això seguim oferint la mateixa atenció a l’estiu que a l’hivern”. Així, a través de suplències, poden fins i tot reforçar algunes activitats culturals i d’oci. 

Els projectes vinculats a Sant Joan de Déu Serveis Socials són en la seva majoria recursos residencials d’atenció a persones en situació de sense llar que tenen atenció professional tots els dies de l’any. Cada projecte està dotat d’un equip professional que acompanyen aquestes persones a través d’un pla d’acompanyament social a la persona atesa durant tota la estada al projecte.

Amb la pandèmia, a més de diverses adaptacions, han hagut d’habilitar un recurs d’atenció i de convalescència per a persones positives de covid que no podien ser ateses a altres recursos de la xarxa d’atenció a persones sense llar. “Aquest dispositiu ha allotjat a més de 120 persones diferents des de la seva obertura a mitjans del 2020”, m’informa. També han rebut les conseqüències laborals de l’aturada i les baixes d’ingressos, però se la veu amb ganes i optimista.

"Tenim el repte de continuar creixent en l’oferta de recursos per millorar la situació de moltes persones que ara es troben en situació d’exclusió residencial”, diu. En aquest sentit m’anuncia la propera obertura de 70 noves places residencials que es sumarien a les 132 actuals, gràcies a les aliances público-privades, un altre repte. I un tercer. “Volem innovar en solucions per combatre el sensellarisme i per ajustar l’acompanyament social a les necessitats de cada persona, col·laborant en línies de recerca i investigació social que ens permeti millorar l’avaluació d’impacte dels nostres programes socials i millorar els resultats”.

Des de l’escola de la Salle Horta, la Tere Bermúdez va ser conscient de la desigualtat, i la injustícia del voltant. Va seguir al Verdum seguint Manel Pousa i Luisa Alba, fent de monitora i establint-se a Nou Barris. Al 1995 va anar a Colòmbia amb la comunitat religiosa de les Xaverianes. El 1998 va ser al Brasil  amb les religioses de la Immaculada Concepció). D’aquesta experiència va sortir el compromís personal i professional que la va dir a treballar 20 anys a Càritas i ara a Sant Joan de Déu. “Aquí continuo en la vida i en la fe, una fe reconvertida que ha passat per diferents etapes, però que sens dubte em guia a través de l’acció i amb persones concretes que lluiten per un món millor en els barris i en els carrers”.