La presidenta i fundadora de l'Associació de Dones Marroquines a Catalunya participa a la pel·lícula Cronos, el thriller que reconstrueix l'operatiu policial posterior als atemptats del 17-A
La reconstrucció cinematogràfica dels quatre dies que van seguir els atemptats del 17 d'agost del 2017 arriba aquesta setmana als cinemes amb Cronos, el nou thriller dirigit per Fernando González Molina. Basada en testimonis reals, la pel·lícula recrea l'operatiu policial que va culminar amb l'abatiment de l'últim terrorista fugit després dels atacs de Barcelona i Cambrils.
Entre el repartiment hi apareix una actriu poc habitual a les pantalles: Faouzia Chati Badou, presidenta i fundadora de l'Associació de Dones Marroquines a Catalunya, que va arribar al projecte a través d'un càsting organitzat per la seva entitat. Per a ella, formar part de la producció ha estat una manera de reviure uns dies que recorda amb "molta tristesa i molta por", però també de reivindicar que "els musulmans també som part de Barcelona. Vam viure el 17 d'agost amb molt de dolor".
Una experiència inesperada davant de la càmera
Chati, tal com explica, no és actriu professional. La seva trajectòria està vinculada al treball comunitari amb les dones marroquines, però quan el càsting va arribar a l'associació que va fundar el 2016 va decidir presentar-s'hi perquè sempre havia tingut interès per la interpretació. "Ha estat una experiència molt bonica i diferent del que faig habitualment", explica. Recorda que al principi "tot era nou", però que progressivament es va anar sentint còmoda gràcies al suport constant de l'equip de rodatge.
“L'equip em va acompanyar molt i he après com funciona el rodatge des de dins”
L'experiència li ha permès descobrir els mecanismes del cinema des de dins i compartir escenes amb intèrprets consolidats com Enric Auquer, Diana Gómez i Mónica López, així com treballar sota les ordres de González Molina. "L'equip em va acompanyar molt i he après com funciona el rodatge des de dins", afirma. També destaca la càrrega emocional que va tenir el projecte: "Ha estat emocionant compartir aquesta experiència amb grans actors, el gran director i recordar moments que van ser molt difícils".
El record d'un dia que va sacsejar Barcelona
Quan es van produir els atemptats, Chati Badou es trobava de vacances al Marroc. La notícia li va arribar primer a través dels missatges de WhatsApp i, poc després, per la televisió. "Jo no m'ho podia creure. Em va entrar un calfred", recorda. Aquell impacte inicial continua molt present gairebé una dècada després, perquè considera que els atacs van colpejar una ciutat que sempre havia identificat amb la convivència i la diversitat.
"Barcelona sempre ha estat una ciutat de convivència i multiculturalitat", assegura. Per això explica que aquells dies els va viure "amb molta tristesa i molta por", pensant sobretot "en les víctimes i en les seves famílies". "Van ser dies molt difícils, de veritat", afegeix, convençuda que el dolor va travessar tota la societat barcelonina, independentment dels orígens o de les creences religioses.
“Barcelona sempre ha estat una ciutat de convivència i multiculturalitat”
“No volem que es confongui la nostra religió amb el terrorisme”
La dirigent associativa insisteix que la comunitat musulmana també va viure els atemptats com una tragèdia pròpia. "La comunitat musulmana ho va viure amb molt de dolor, com tothom", afirma. Per a ella, hi havia un doble patiment: el de les víctimes i el temor que les conseqüències acabessin recaient sobre tota una comunitat. "Nosaltres també som part de Barcelona", reivindica.
Segons explica, el rebuig als atacs va ser unànime entre la majoria dels musulmans. "La majoria dels musulmans rebutgem totalment la violència" i "no volem que es confongui la nostra religió amb el terrorisme", remarca. Tot i això, reconeix que els dies posteriors va percebre una mirada diferent cap a moltes persones musulmanes, especialment cap a les dones que porten vel.
L'ombra de la islamofòbia
Nou anys després dels atemptats, Chati considera que la islamofòbia no només no ha desaparegut, sinó que s'ha fet més visible. "La islamofòbia ha crescut molt i es nota", assegura. Explica que aquesta percepció es manifesta en situacions quotidianes, amb "mirades" al metro, a l'autobús o al carrer, i amb actituds de desconfiança davant de persones identificades com a musulmanes.
“Com a persona migrant, de vegades notes mirades, comentaris o rebuig”
"Si veuen vist una dona amb vel o un home amb barba, hi ha persones que s'espanten", lamenta. Segons diu, aquestes actituds són especialment doloroses perquè moltes dones acaben suportant una càrrega encara més gran. "Com a persona migrant, de vegades notes mirades, comentaris o rebuig", explica. "Les dones que van amb vel moltes vegades ho pateixen encara més", afegeix. Per això defensa que "és important parlar, conèixer-nos i no jutjar tota una comunitat pel que facin unes poques persones".
Una estrena carregada de simbolisme
L'emoció també va marcar la preestrena de Cronos, celebrada dijous al Gran Teatre del Liceu, un espai carregat de simbolisme perquè la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub es va aturar a pocs metres del teatre després de l'atropellament massiu de la Rambla. L'acte va reunir autoritats com la consellera d'Interior, Núria Parlon, el president del Parlament, Josep Rull, i bona part de l'equip artístic.
Per a Chati Badou, viure aquella estrena va ser un dels moments més intensos de tota l'experiència. "La veritat és que estic emocionada", diu. Poder compartir aquell moment "amb aquests grans actors i el gran director" representa, assegura, "un orgull". "Estic molt contenta i emocionada", conclou, convençuda que la pel·lícula pot contribuir a recordar uns fets que van marcar Barcelona, però també a reivindicar una idea que considera imprescindible: que el dolor del 17 d'agost va ser compartit per tota la ciutat, inclosa la seva comunitat.