Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Manyanet) El centre escolar Jesús-Maria-Josep de Sant Andreu ha estat les últimes setmanes sota del focus mediàtic amb motiu del suïcidi d’una de les seves alumnes de 3r d’ESO. En parla el director de l’escola, el pare Josep M. Taulats, en aquesta entrevista publicada en la revista trimestral de la institució. Taulats explica com ha viscut aquesta situació i quina ha estat la resposta de la comunitat educativa.

Com ha començat el curs?

L’equip directiu del centre, al llarg del mes de juliol, ha anat preparant l’inici del nou curs escolar. S’ha redactat el ‘Pla d’organització del curs 2021-22’, d’acord amb la normativa del Departament de Sanitat i d’Educació. Hi ha molts detalls i aspectes del funcionament del dia a dia que cal reajustar i preveure abans de la tornada dels alumnes al centre.

El dia 1 de setembre es va incorporar al centre tot el personal docent i no docent per fer les tasques pròpies de preparació al nou curs. El dia 13, dilluns, el centre va iniciar les seves activitats amb tots els alumnes amb total normalitat, tot i això, amb el dolor per la pèrdua d’una de les nostres alumnes. Malgrat els fets del curs passat i, sobretot, la seva exposició mediàtica, sovint gratuïta i desafortunada, hem de dir que estem molt agraïts al suport de tota la comunitat educativa. Volem agrair la tasca dels docents, de tot el personal de centre i el suport de les famílies.

Què va passar el dia 19 de maig?

A primera hora del matí, a través d’alguns alumnes ens va arribar la tràgica notícia de la mort de la Kira. Tot apuntava a un suïcidi quan sortia de casa per venir a l’escola. En rebre la primera notícia del que havia passat, activem de manera immediata el protocol ‘Actuacions del centre educatiu davant l’acte autolític amb alumnat menor d’edat’. Vaig ser jo personalment qui ho vaig comunicar a les classes d’ESO, una situació molt delicada i angoixant per a tothom. Podeu imaginar les reaccions dels alumnes.

Una de les primeres coses que vam fer va ser trucar a la família. També informem als diversos organismes implicats com Inspecció i els Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) del Consorci d’Educació o als referents d’emergències psicosocials de l’Ajuntament. Ens vam reunir a l’escola i tot l’acompanyament d’aquell moment es va fer seguint les indicacions dels professionals d’aquests organismes. Al mateix temps, enviem una nota de condol a la família, on manifestem que estem a la seva disposició, així com també es va enviar una nota de condol a tota la comunitat educativa. En conversa de la tutora amb la família se’ls va comunicar que ens faríem presents al tanatori en aquests moments tan dolorosos.
  
Com es va tancar el seguiment dels alumnes?

No s’ha tancat. Hem comptat amb el suport de l’EAP, de tècnics del Departament d’Educació i del grup Konsulta’m, de salut mental de l’Ajuntament de Barcelona, ​​que durant el juny va fer diverses sessions amb els alumnes de tota l’ESO i amb els professors. Ells ens van assessorar també en els actes de record de la Kira que es van fer a l’escola, un el mateix dia que va morir a la tarda. També el mateix dia es va fer una sessió informativa amb totes les famílies de 3r ESO per ajudar-les a afrontar la situació amb els seus fills. Les següents setmanes hi va haver un seguiment dels alumnes que detectéssim que eren més vulnerables. L’escola en aquestes situacions és un instrument per orientar, detectar i derivar als professionals o serveis pertinents. Tot va ser més intensiu les últimes setmanes del curs, però és un procés que no es pot donar per tancat. Qualsevol persona que conegui el món educatiu i qualsevol família es pot fer càrrec del que representa viure una tragèdia com aquesta. A més, aquests dies també estem coneixent l’abast que té el suïcidi entre joves i adolescents després de la pandèmia. El que hem de fer conjuntament famílies, escoles i administració és estar molt atents a qualsevol indici per evitar-ho. Aquesta és la nostra tasca més important avui.

A mitjans de juny la família de la Kira va iniciar una presència continuada en els mitjans de comunicació i les xarxes socials explicant que el suïcidi de la seva filla va ser causat per l’assetjament que patia a l’escola. Més endavant han parlat de la possibilitat que també patís abusos sexuals. Què diu l’escola?

Sobre aquest cas l’escola no dirà res a través dels mitjans de comunicació. Entenem que una família vulgui buscar respostes a una situació tan tràgica com aquesta. Cal, però, que no es focalitzi només en l’àmbit escolar. No té cap sentit entrar en un debat mediàtic. Només quan s’ha cregut convenient hem fet algun comunicat l’escola, l’AMPA, la titularitat o els professors per aclarir alguns punts. Les possibles causes de la mort de la Kira estan sent investigades en l’àmbit judicial i per les autoritats educatives. El que hem fet és col·laborar a fons i facilitar tota la informació de què disposem a les autoritats competents, amb documentació i diverses reunions. Amb tota la documentació i testimonis que hem aportat al Departament d’Educació i als Mossos d’Esquadra, entenem que no es pot establir cap relació entre la desgraciada mort de la Kira i una suposada situació de bulling o de qualsevol mena d’assetjament a l’escola. També, des del primer moment i fins i tot el primer dia d’aquest curs, hem transmès als pares, i ho reiterem novament, que estem a la seva disposició per aclarir qualsevol dubte.

També han aparegut diversos testimonis acusant l’escola de permetre l’assetjament.

Primer, el fet d’obrir un protocol mostra només la ferma voluntat de vigilar i tenir cura del benestar de cadascun dels nostres alumnes. Segon, els testimonis relaten la part dels fets que els interessen i segurament exposar tota la informació completa hi afegiria molts matisos. Però estem en una situació d’indefensió mediàtica perquè ni podem ni volem revelar dades privades i confidencials dels nostres alumnes i exalumnes. I tercer, cap escola és immune a aquest problema social i ens hem de comprometre tots en la seva eradicació i nosaltres som els primers a posar tots els mitjans al nostre abast perquè així sigui. El mateix conseller d’Educació ha fet públic que a Catalunya cada dia arriben denúncies a la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violències (USAV). I en el nostre cas, totes les situacions que s’han hagut de gestionar han estat conegudes, inspeccionades i avalades pel mateix Departament. Mai, ni ara ni abans, hem tingut cap retret o queixa des d’Inspecció sobre la nostra actuació en aquest àmbit.

Finalment cal afegir que l’explosió mediàtica ha comportat que hi hagi alumnes afectats, que se sentin culpabilitzats i assenyalats. Hem tingut episodis lamentables amb periodistes a la porta de l’escola. També professors que han estat calumniats. L’escola hem hagut de gestionar això i sobretot fer un seguiment amb els alumnes i famílies afectades.

Després de tots aquests episodis, ¿què és el més important que ha de continuar oferint el JMJ als alumnes i a les famílies?

El Caràcter Propi i el Projecte Educatiu Institucional de l’escola ens impulsen a seguir fidels a la nostra vocació d’oferir el millor servei educatiu possible a cadascun dels nostres alumnes. L’alumne és el centre de tota la nostra tasca a l’escola. El lema ‘Manyanet, educació i família’, representa i actualitza tot un conjunt de valors comuns que ens capaciten per mirar el futur amb optimisme, a desenvolupar els recursos i eines que cada alumne molt segurament necessitarà en el dia de demà. A oferir una educació integral, a treballar conjuntament amb la família de l’alumne, i a continuar en el nostre esforç de renovació constant per fer front als nous reptes que la societat ens va presentant. Parlem d’aprenentatge permanent i de la recerca de l’excel·lència humana i acadèmica.