Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Laura Mor –CR) Canvi d’escenari, adaptació, convivència, flexibilitat, acompanyament escolar, incertesa i molts dubtes. Són els reptes que afronten les famílies de l’escola cristiana en aquest temps de confinament. Ara els toca preveure com serà la represa del curs escolar. I anticipar solucions als elements que generen segregació entre alumnes i famílies. Així ho explica Albert Alegre, president de la CCAPAC, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya.

Com heu viscut les famílies de l'escola cristiana aquestes deu primeres setmanes de confinament?

El món cada vegada és més petit i coses que a vegades veiem de lluny, de cop, ens afecten. Dins i fora de l’escola, a tots, ens ha agafat per sorpresa. Estem preocupats, primer, per la salut dels nostres fills i del claustre de professors. Com a famílies la salut i benestar de tots és el que hem posat per davant. Després, el confinament vol dir tenir els nens a casa i la vida de la família a casa es transforma. Abans ens vèiem al migdia o a la nit, ara cada casa és una sala multiusos: oficina de treball, videoconferències, nens fent els deures que els envien de l’escola, gimnàs... I això ha portat a conviure. Després de dos mesos, que seran prop de tres, l’ambient ens preocupa: no tant per les dificultats de convivència, sinó per com ens adaptem a la nova situació.

I en sentit educatiu?

Hem viscut diferents estadis. El primer va ser saber què passava amb el curs: no volem que perdin el curs. Al final, el tercer trimestre servirà per avaluar capacitats i no continguts. I en tot cas, servirà per pujar nota sobre la primera i la segona avaluació, sobre els primers sis mesos de curs. Però després ha vingut el període de preinscripcions. I no hem pogut visitar presencialment les escoles i això ha generat inquietud. Finalment, s’ha fet telemàticament, s’ha allargat i ha acabat aquest 22 de maig. També ens hem trobat amb la molèstia com a famílies d’haver de triar tres escoles per ordre de preferència sense opció a llista d’espera. Això vol dir que, si no entres en cap de les tres primeres opcions, et col·loquen on volen.

Quina alternativa proposeu?

Ho hem transmès al Departament d’Educació, amb una nota al director general de família i la comunitat educativa. I esperem que ens doni resposta. Fa poc ens hem reunit amb el departament. Les famílies entenem que la situació és sobrevinguda, d’alarma, mai desitjada i que s’han anat prenent les decisions a mesura que s’ha pogut fer.

Què diríeu que ha salvat la situació?

Si s’ha pogut mantenir un nivell de contacte educatiu i escolar és més pels mitjans dels mateixos professors, que han fet servir les fibres òptiques i els portàtils particulars per la feina. Si una cosa té la societat és que quan la gent s’implica, les coses funcionen, més enllà dels mitjans que hagi posat el departament o la Generalitat. I aquí parlo de l’escola en general: les famílies hem de fer arribar el nostre agraïment a tots els professors. Han hagut de passar de la programació presencial a la telemàtica d’un dia per l’altre.

Quines oportunitats heu detectat com a famílies?

Pels pares ha sigut l’oportunitat de veure a casa com treballen els centres; no hi estem habituats. Els deixem a les nou i els recollim a quarts de sis. Molts s’han sorprès de la quantitat de feina que fan cada dia. Però és la que acostumen a fer a l’escola, encara que no ho veiem.

Què us preocupa a partir d’ara?

Amb el desconfinament, molts pares s’han de desplaçar per anar a treballar, mentre que els nens continuaran a casa. Això genera inquietud, incertesa i un sobrecost econòmic. No podem comptar amb els avis, perquè són població de risc, i hem de buscar una alternativa a casa. I tampoc hi ha casals d’estiu. En fase 2, sembla que hi haurà la possibilitat que els nens tornin a l’escola. Però no tots. Només els que canviïn de cicle. Així ens ho ha explicat el director general del departament, en reunió amb totes les federacions de pares i mares de Catalunya. No els podem portar tots perquè no estem preparats per assolir les nivells de seguretat mínims.

Què comporta per les famílies allargar el confinament?

Encara que han estat treballant cada dia, estar confinats aquests quasi tres mesos s’assimilaria a unes llargues vacances d’estiu. Els pares, al final d’aquest període, ja denotem que necessiten tornar a l’escola. Estan inquiets, necessiten treballar, estudiar, estar amb els amics, practicar esport, fer extraescolars...

Què us preocupa de cara al setembre?

Hi ha dos factors que ens preocupen, i són factors segregadors. Un és la capacitat telemàtica privada de cada família. Si no tots poden tornar, hi haurà greus diferències entre les famílies que tindran fibra òptica i les que no. Hi ha els que no la poden pagar, però també els que viuen en llocs on no hi tenen accés. I famílies que tenen un sol dispositiu portàtil a casa per quatre persones. De fet, aquesta segregació tecnològica ja s’ha produït.

I pel que fa als que podran tornar a classe?

L’assistència a l’aula de manera presencial implicarà diferències entre centres per la disponibilitat d’espais. S’hauran d’habilitar pavellons esportius, sales polivalents o teatres. A banda del cost econòmic de les obres, perquè caldrà fer inversions, caldrà més professorat. Com afrontaran els centres aquestes despeses? Abans que arribi el setembre hem de tenir temps per salvar aquests dos elements segregadors. El departament ha previst una reunió al juny perquè els fem arribar les nostres inquietuds.

El tema de les quotes també ha preocupat a les famílies... És un efecte col·lateral del Covid-19?

Hem rebut moltes trucades de famílies que es preguntaven perquè havien de continuar pagant la quota si els fills no assistien a classe. Ho hem explicat per activa i per passiva, però hem hagut de tornar-ho a fer. La pandèmia ha tingut un efecte econòmic sobre les escoles, que han hagut de tancar, i les famílies, moltes amb situació d’ERTE i d’altres que s’han quedat sense feina. I aquí, el fet d’haver d’assumir un quota de l’escola ha preocupat, i molt, a les famílies. Quin és el problema de fons real? El problema real a l’escola concertada és que el Departament d’Educació, o la Generalitat amb els pressupostos, no destina suficient quantitat de diners per cobrir el cost de la plaça. I aquest cost l’hem d’acabar d’assumir les famílies amb aportacions voluntàries, però que de no tenir-les, les nostres escoles haurien de tancar.

Just abans del confinament vau lliurar al departament d’educació 153.669 al·legacions contra el projecte de decret de concerts educatius. Tornàveu a posar sobre la taula la manca de finançament. La crisi pel coronavirus ha accentuat la situació que denunciàveu?

Sí, s’ha accentuat. Les escoles necessiten cobrar una mínima quota per subsistir. A les famílies ens agradaria que agaféssim el camí per a poder solucionar en un moment o altre aquesta diferència i cobrir el cost de la plaça. I mentrestant, no podem reclamar res a les titularitats de les escoles concertades, perquè és un tema d’Educació, de manca de recursos de l’escola concertada.

Les famílies de l’escola cristiana, deia, també s’han vist afectades per la crisi econòmica. Quina resposta s’ha donat?

Tenim pares, mares i famílies que potser han hagut de tancar, en el cas dels autònoms; els alumnes s’estimen la seva escola, perquè és casa seva. Haver de perdre casa seva per aquesta situació del Covid-19 ens preocupa i molt. Moltes AMPAs m’han transmès que han obert línies d’ajuda solidària a les famílies perquè els fills no hagin de canviar de centre.

Què passarà al setembre?

El que ens està passant ara és greu. Però més encara no saber quan s’acabarà aquesta situació. I aquesta incertesa és el que angoixa a les famílies. Reclamem canals directes d’informació del departament amb les famílies, que no ens n’haguem d’assabentar de les noves directrius per televisió. Nosaltres ens hem ofert a canalitzar la informació, de forma proactiva, perquè no hi hagi dubtes amb temes que afecten el dia a dia. Quan tornin al setembre, faran el mateix horari? Entraran esglaonadament? Hi haurà una part dels alumnes seguint la classe per videconferència? Això serà rotatiu? Serà només per als dos primers mesos? Val a dir que l’escola és la més propera i qui coneix millor la situació i les necessitats dels alumnes. Però ens preocupa que el departament deixi el pes d’aquesta responsabilitat a mans dels centres ens preocupa.

L’escola cristiana proposa un model educatiu específic. En quin sentit pot ser útil o pot ajudar a respondre al nou context postconfinament?

És evident que l’escola cristiana té un caràcter propi. I el departament a vegades no ho té en compte. Per exemple, quan proposa formacions que potser són necessàries a l’escola pública, però que l’escola cristiana treballa cada dia.

Per exemple?

El departament, en l’actual context, ens va convocar en una taula de federacions per informar-nos que el professora seria format en l’àmbit de les relacions sexuals de parella i també de la convivència. És a dir, fer formació a les escoles per prevenir maltractaments dins de les famílies, i a favor de la convivència i per transformar la societat del futur. Potser a la pública aquests temes són més nous, i un reforç a la concertada, també va bé. Però nosaltres fa temps que hi treballem: la intel·ligència emocional, les relacions personals, la solidaritat i l’afecte.

Un dels serveis que ofereix la CCAPAC és la formació continuada per a les famílies. Quins àmbits o destreses creieu que cal reforçar ara més que mai, en l’àmbit familiar? Heu rebut alguna altra petició concreta que orienti aquesta oferta formativa?

La preocupació per ara ha estat de supervivència: tornaran els nens a l’escola abans de l’estiu? Què passa amb les quotes? Però ens toca fer aquesta reflexió. La junta gestora de la CCAPACC estem pensant a fer un recull d’inquietuds per saber què preocupa les famílies. Cada any renovem el catàleg formatiu.

De fet, defenseu que la família és la primera escola. I ara s’ha fet més evident que mai.

Sí, però això sempre és així. Hi ha una educació de base que ve de casa. I l’educació de l’escola és delegada. Però els valors principals, que marquen aquest ideari específic de l’escola cristiana, s’imparteixen a casa, sempre.

Els valors cristians i la fe han ajudat a les famílies en aquest context d’incertesa? Quins valors cristians han aflorat?

Jo crec que ajuden molt. Amb el tema del coronavirus, la televisió n’ha parlat de forma molt numèrica, amb el nombre d’afectats i de morts. És el que perceben els nens. També hi ha moltíssimes famílies afectades directament, amb els avis, els tiets... Amb la represa de l’escola caldrà treballar tot un aspecte psicològic i afectiu, per la pèrdua de familiars i de persones estimades. Ha sigut com un accident de cotxe, on no et pots acomiadar. I això és una experiència molt dura.

Com es treballarà des de l’escola cristiana? Hi ha alguna proposta des del departament de pastoral de la FECC?

Sí, estan treballant, amb la tornada als centres, la proposta d’una pregària general per totes les persones que han perdut la vida. I que se’n pugui parlar. Amb el seguiment a distància, els tutors s’han encarregat de fer arribar temari i els deures, s’ha resolt amb més urgència el tema acadèmic. Tractar la qüestió emocional, aquests temes tan delicats, costa més fer-ho a distància. Serà bo expressar-ho amb la tornada a l’escola, com a part de la família que constitueix el centre educatiu. I mostrar que no estem sols: no hem de deixar sola cap família.

Quin ha estat el rol de la família cristiana en aquest moment de crisi?

És un bon moment de reflexió. Des de l’escola cristiana podem pensar quins són els valors realment importants, els que convé treballar. Pràcticament tot és discutible i canviant. La crisi ens ha ensenyat quines qüestions hem trobat a faltar.

Què hi ha en aquests essencials o irrenunciables?

Segurament hem trobat a faltar els amics de classe, poder jugar amb ells al pati, visitar els avis a casa i poder-los abraçar, o cuinar amb ells un pastís. Hem trobat a faltar fer una pregària conjunta amb la resta de famílies, com les que fem moltes vegades a les escoles. O els cosins amb qui ens veiem un cop al mes... Són factors emocionals que trobem a faltar en situacions límit. Com el fet de no poder acomiadar-se d’un familiar quan saps que perdrà la vida. Això és el més dur.

Què han après les famílies, de què ha servit la crisi?

Hem relativitzat si teníem un cotxe més gran o més petit, la roba que portàvem o la casa on vivim. En canvi, hem trobat molt a faltar coses que no costen diners. Què fa la gent aquests dies de seguida que ha pogut? Sortir al carrer, anar a passejar, fer esport... La família i els amics són l’estructura social més important. Ja ho treballem com a part de l’ideari propi de l’escola cristiana. Ara és un bon moment, és un bon exercici pràctic reflexionar sobre el que realment té valor. I un altre factor interessant és veure què ha passat amb la natura. Ens hem estat quiets i el planeta s’ha regenerat. En dos mesos! Potser hem de veure que el veritable virus del planeta som nosaltres. A partir d’aquí el futur el podem fer diferent. Ens juguem molt, amb l’ecologia. I hem d’educar els nostres fills, perquè s’hi trobaran.