Pestanyes primàries

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) La Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), han tornat a denunciar aquest dimecres en una roda de premsa l’infrafinançament que pateix l’escola concertada i la discriminació que aquest fet suposa per a les famílies. La CCAPAC representa les associacions de pares i mares de 400 escoles i la FAPEL de 300, la majoria de les famílies de les escoles concertades de Catalunya. Les entitats reclamen posar fi “a la desqualificació injustificada i demagògica contra les nostres escoles”.

El president de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa, ha explicat que “amb les dades que presentem queda clara d’una manera explícita i transparent, la insuficiència de la dotació econòmica del concert que reben les nostres escoles i que ens obliga a contribuir-hi per tal que pugui oferir el servei educatiu que proposa”.

Han remarcat que això està “contravenint allò establert a la Llei d’Educació de Catalunya i dificultant l’equitat, amb la que tots ens sentim compromesos”. En canvi, “cal avançar cap a un sistema en que el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat”.

Les famílies cobreixen el 45% dels costos de cada plaça escolar

Els representants dels pares van presentar un informe que recull les dades oficials publicades per l’IDESCAT corresponents a 2010 i a 2015. Les dades mostren que l’import que va destinar la Generalitat als concerts educatius el 2010 va ser 1.132 milions d’euros i el 2015 va ser de 1.105. En aquest període, el nombre d’alumnes a l’escola concertada va pujar un 4%. En termes relatius, tenint en compte la inflació, això representa una disminució del 16% de l’aportació de fons públics a l’escola concertada.

Paral·lelament, segons les dades oficials, en aquests cinc anys les aportacions econòmiques de les famílies ha pujat de 742 milions a 890. Segons Romagosa, “això fa palès que les famílies estem augmentant, en termes nets, la nostra aportació en 114 milions d’euros al finançament de l’escola dels nostres fills i filles”. Així, “el dret a la gratuïtat de l’educació establerta pels drets humans i les lleis no és efectiva i està en retrocés”.

En aquest període de 5 anys el cost d’escolarització de cada alumne a l’escola concertada, uns 5.000 euros anuals, pràcticament no ha variat. En canvi, la reducció de l’aportació pública ha suposat que el 2015 l’administració només cobreixi el 55% del cost de la plaça escolar. El 2010 era el 60%.  Aquesta reducció del 5% l’han de cobrir els famílies amb les quotes a les escoles. De mitjana, l’aportació de les famílies per cada alumne és de 2.252 euros cada any.

El president de la FAPEL, Josep Manuel Prats, ha explicat que “queda clar, doncs, que les famílies ens veiem obligades a fer un esforç suplementari.”

Una tendència preocupant

En la roda de premsa, els representants de les famílies han insistit en què no demanaven que de manera immediata l’administració cobreixi l’aportació que fan els pares. Però Romagosa va remarcar que “el que ens preocupa és la tendència, que dificultat l’equitat” i que cal “evitar que es penalitzi o s’anul·li la iniciativa social”.  Amb aquesta tendència, “l’administració s’allunya de la Llei d’Educació que garanteix la gratuïtat de l’ensenyament”.

Els missatges dels representants de les famílies és que “no anem contra ningú sinó a favor de la Llei d’Educació” aprovada per consens al Parlament. Prats ha assegurat que “respectem molt l’escola pública i junts formem el Servei d’Educació de Catalunya”. La demanda és consolidar un model que es basa “en la pluralitat i en l’equitat”. Per això, reclamen a l’administració un millor finançament de tot el sistema, i un clar compromís cap a la cobertura de les despeses de funcionament real de les escoles.

Drets de les famílies

“El finançament del sistema ha de ser igual per a tothom, independentment de si triem escola pública o concertada”, coincideixen Romagosa i Prats. Així, “el nostre propòsit no és entrar en discussió amb qui menysté l’escola d’iniciativa social, sinó reclamar els drets dels pares i mares que han de suportar l’infrafinançament per part de l’administració”.

Romagosa ha recordat que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ja va admetre el 2017 que “l’educació en els centres concertats no és gratuïta del tot perquè la Generalitat no paga el 100% de l’escolarització, la qual cosa significa que les famílies han d’atendre un pagament”.

Prats ha posat com a exemples les conclusions del debat Ara és demà – Consell Escolar de Catalunya (2017) van posar de manifest que “el sistema educatiu ha de disposar d’un finançament suficient per garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i del segon cicle de l’educació infantil en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics”, o que l’Informe del Síndic de Greuges (2016) La segregació escolar a Catalunya (II). Condicions d’escolarització, va admetre que “en alguns casos, l’import del concert educatiu pot resultar insuficient per garantir el funcionament ordinari del centre” i que “les aportacions econòmiques de les famílies esdevenen més necessàries”.

”Tots els pares i mares de Catalunya tenim dret a triar l'escola per als nostres fills i filles i a educar-los d’acord amb els nostres principis, i volem poder triar l'escola dels nostres fills en un marc de llibertat i d’equitat com a garants de la igualtat d’oportunitats”, ha conclòs.

La situació presentada en la roda de premsa no és nova però és la primera vegada que es difon en un informe de les associacions de pares i mares de l’escola concertada.