Vés al contingut
Catalunya Religió dj. 29/09/2022
luis-gerardo-granados

ClaretiansHi ha una escola a Mèxic que porta el nom de Jaume Clotet, un dels fundadors dels missioners claretians, qui va fer una de les aportacions més importants per la comunitat sorda catalana creant el primer diccionari de llengua de signes catalana. Luis Gerardo Granados, doctor en educació i mestre del Centre Clotet de Mèxic, atès pels missioners claretians, subratlla que el claretià no era ni lingüista, ni especialista en humanitats o filologia, però va tenir la necessitat d’usar el llenguatge de signes per catequitzar a nens i joves sords.

Granados, que ha participat en les jornades que ha organitzat la Universitat de Vic en record al claretià, coincidint amb el 200 aniversari del seu naixement, en una entrevista aproxima com era la figura del pare Clotet. Explica que el més rellevant és que Clotet “va ser un estudiós de la llengua sense ser especialista d’aquests temes”. Subratlla que “no és tant el que va descobrir” sinó tot el treball d’investigació fet. “Va donar un mètode que ens pot ajudar amb l’atenció a les persones sordes”, hi afegeix.

El mètode Clotet

El claretià, a mesura que xerrava i estudiava el llenguatge dels sords, va començar a anotar les configuracions manuals i els diferents gestos creant el que seria el primer diccionari de llengua de signes catalana. Granados assegura que ho apuntava tot amb gran detall. “Ell ho va fer perquè ho necessitava perquè els altres sacerdots aprenguessin a atendre aquest tipus de persona”, diu. Però el que no sabia és que aquesta feina ingent transcendiria i aniria més enllà del que esperava.

El mètode Clotet es basa en això: observar, anotar i deixar crear els propis signes a les persones sordes. Així va ser com Clotet va crear un mètode que avui és exemple per a molts educadors que treballen amb persones sordes. 

La idea d’aquest mètode és que els sords siguin els qui construeixin la llengua. “Com a oient, no pots arribar i imposar un gest”, assegura Granados. “No és la meva llengua i no en soc el propietari”, diu. L’important és preguntar a les persones sordes com s’han de dir els nous conceptes i anotar la seva decisió. Després, el gest que utilitzi la majoria de persones serà el que prevalgui. 

És per tot aquest llegat que va deixar Clotet que, recordant els 200 anys del seu naixement, la Universitat de Vic ha preparat unes jornades en el seu honor. Per a Granados, la jornada pot ser un impuls per conèixer encara més el treball de Clotet. “No és suficient en explicar la seva vida”, diu. El docent parla de continuar investigant en el mètode de Clotet i en l’educació per a persones sordes. 

Només llenguatge de signes

Luis Gerardo Granados ha participat d’aquesta jornada en representació del Centre Clotet. L’escola es crea l’any 1999 per donar resposta a la situació viscuda per les persones sordes en aquell moment: la impossibilitat d’estudiar la secundària. A Mèxic, aquelles persones que no poden entrar a la secundària, com és el cas de les persones sordes, han d’anar a l’Institut Nacional per a l’Educació de les Persones Adultes. El Centre Clotet treballa conjuntament amb aquesta institució amb la missió de traslladar els coneixements dels llibres educatius a les persones sordes a través del llenguatge de signes.

“Les classes al Centre Clotet es donen totes en llenguatge de signes”. Ho assegura així Granados que explica que, a Mèxic, la comunitat de sords els ha demanat aprendre “des de la seva pròpia llengua”. Però això no sempre és així a tot arreu. Granados es refereix a l’oralització en les persones sordes. Una corrent que ensenya als sords a comunicar-se llegint els llavis i parlant a través de la llengua oral. A Mèxic la comunitat de sords defensa la seva llengua i per això lluita per ser educats a través del llenguatge de signes. Granados afirma que els professors hi estan d’acord: “No pots ensenyar des d’una segona llengua que no coneixes o que coneixes a mitges”.

Anteriorment al Centre Clotet ja hi havia hagut un altre projecte similar, també atès pels missioners claretians, i amb el nom d’un religiós claretià a Mèxic: Rosendo Olleta. Ell va impulsar realment la idea d’una escola per a sords. Però amb la seva mort, el projecte es va descartar i el terreny per construir l’escola es va perdre.

Ser un mateix, al 100%

“La meva intenció era quedar-m’hi un any i en porto 18”. Així explica Granados el seu vincle amb el Centre Clotet. Quan era jove va estar durant un temps amb els missioners claretians. La congregació li va proposar donar suport a una parròquia que atenia als sords. Allà va treballar amb la pastoral de sords i, per aquest motiu, va haver d’aprendre el seu llenguatge. Amb tot, reconeix que sempre li ha interessat la llengua i el seu vessant filosòfic. “Soc una persona molt histriònica”, diu. Una característica que també ajuda a l’hora de gesticular i tenir una bona expressió corporal. 

Finalment, a Granados li va sortir l’oportunitat d’anar al Centre Clotet. I s’hi ha quedat. Per què? “Doncs perquè em sento com un peix dins l’aigua”, diu. Afirma que al Centre Clotet, amb les persones sordes, pot ser ell mateix, al 100%. 

 

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.