Vés al contingut
Catalunya Religió

(Cristianisme i Justícia) Jacques Haers (Lovaina, 1956), jesuïta, és professor de Teologia i de Ciències Religioses a la Universitat Catòlica de Lovaina. És un reconegut estudiós de la teologia de l’alliberament i les seves implicacions en àmbits com la globalització, la violència i la pau, i el canvi climàtic. És membre de l’equip de recerca en Teologia Sistemàtica i Estudis Religiosos i des de 2001 ha estat president del Centre de Teologies de l’Alliberament. Entre 2001 i 2007 va ser responsable del programa de Master avançat en conflictes i pau sostenible. Va estudiar matemàtiques i filosofia, i és doctor en teologia per la Universitat d’Oxford. Ha estat convidat aquest any per a inaugurar el curs de Cristianisme i Justícia, el proper dilluns 7 d’octubre a les 19:00h, en un acte que porta per títol “Podrem viure junts? Reconciliar contraris en un món de conflictes”.

Haers parla, entre d’altres coses, dels fonaments han de fer possible una pau sostenible, com convertir les línies que ens separen en espais de convivència i trobada; saber veure el mestissatge que ens ha configurat com a oportunitat de construcció d’una nova identitat; o la necessitat de trobada, en la resolució de conflictes, entre víctimes i botxins en un itinerari de veritat, responsabilitat, reparació i reconciliació. Assegura que en situacions de conflicte no es construeix una pau sostenible si no es reconeix que també el botxí ha estat víctima d’un procés que l’ha deshumanitzat. I insisteix que molts dels conflictes que originen tant sofriment són conseqüència de violències estructurals que tenen a veure amb les desigualtats o la negació sistemàtica dels drets humans.

En un moment en què es posen de relleu les múltiples fractures socials, polítiques i ambientals que té el nostre món, Cristianisme i Justícia vol posar en primer pla aquesta reflexió sobre la reconciliació, que és una tasca personal, però també una tasca essencialment ètica i política, per a recrear aquelles condicions humanes que fan possible el desenvolupament integral de la vida social, anant a contracorrent d’una cultura hegemònica de l’exclusió, del descartament, i del triomf del poder i la força sobre les víctimes.

“Treballar per a una cultura de la reconciliació”, assegura el centre, “significa posar en marxa processos alternatius amb valors d’inclusió, sostenibilitat, respecte a les diferències i a la dignitat humana fonamental”.

Aquell treball ocuparà, doncs, bona part de la reflexió del centre i de la seva oferta formativa. Durant els mesos d'octubre i novembre s'oferirà el curs “Fonaments per a una cultura de la reconciliació”. Amb la coordinació del jesuïta Joan Carrera, diversos experts abordaran aquest tema des de diferents àmbits: la psicologia, amb Maite Valls; la pedagogia, amb Marta Burguet; l'espiritualitat, amb Xavier Melloni; les fractures socials, amb el director de l'ICIP Kristian Herbolzheimer; la teologia, amb Javier Vitoria; o l'ecologia, amb Gustavo Duch.

També en aquesta línia, el grup de noviolència del centre ha estat treballant intensament els darrers mesos en un projecte de tallers formatius sobre noviolència, adreçats sobretot a persones de l’àmbit educatiu formal i no formal, i que es començaran a impartir durant aquest curs.

La programació de curs de Cristianisme i Justícia inclou també, com és habitual, un bon nombre de seminaris sobre temes molt diversos relacionats amb la teologia, l'espiritualitat, la vivència de la fe i el compromís social. A més, hi haurà noves edicions del curs d’Iniciació Teològica i del curs de Transformació Social i Ciutadania Crítica, la programació de lAula Virtual amb la proposta de seminaris que es poden cursar online, el cicle de cinema Ignasi Salvat, un cop al mes, i les conferències d'Els Dilluns dels Drets Humans, en col·laboració amb Justícia i Pau, Mans Unides i Càritas.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.