Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Universitat Ramon LlullJames Gregory Payne, expert en diplomàcia pública i director dels Estudis de la Comunicació de l’Emerson College (Boston, EUA), ha estat investit com a doctor honoris causa de la Universitat Ramon Llull (URL), a proposta de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (FCRI) Blanquerna-URL. Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL ha comentat l’activitat del professor Payne en el camp de la política: “La seva tasca de consultoria i alt assessorament ha estat molt relacionada amb l’administració nord-americana i també amb el Partit Demòcrata dels Estats Units. Ha participat molt activament en l’estudi i anàlisi de les campanyes electorals i s’hi ha implicat tal com té per costum de fer, fins al moll de l’os. És en aquesta faceta, ha puntualitzat el degà, “on sobresurt el seu reconegut paper com a speechwriter i és d’aquí on van néixer paraules que serien assumides i dites pels alcaldes de Los Angeles i Boston —Tom Bradley i Ray Flinn—, pel senador Robert Dole, per la senadora Clinton i pel príncep Faisal Al Saud”.

Carbonell ha explicat que Payne és un ferm defensor de la nova diplomàcia basada en els lideratges legitimats i compartits, d’una diplomàcia que s’estén “de baix a dalt”, de ciutadà a ciutadà, a través de les associacions, les organitzacions no governamentals i els centres educatius, que se sosté en les relacions intenses de persones i organitzacions, més enllà de la diplomàcia dels Estats. Els seus treballs, ha dit Carbonell, han tractat conceptes com Grassroots Communication i Public Diplomacy, “cosa que permetria atribuir-li la idea renovadora de “Grassroots Diplomacy”, ha proposat el degà per referir-se a aquesta “diplomàcia d’arrel”. Així mateix, Carbonell ha matisat que l’objectiu de la comunicació global, de la diplomàcia com ell la concep, és “el canvi social i l’afermament de l’interès general”, és a dir, que “les estratègies de comunicació només tenen sentit quan es posen al servei de l’interès general, quan són o volen ser palanca de canvi social”.

Payne ha estat un dels gran promotors de la ciutat de Barcelona en les xarxes internacionals, com també un dels artífexs de la presència de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL als Estats Units. Des de la fundació de la Facultat l’any 1994, el professor ha significat un suport estratègic en l’orientació dels estudis i en el desplegament de la seva política als Estats Units. Resultat d’això ha estat la creació fa un any de l’Emerson-Blanquerna Center for Global Communication que ja ha desenvolupat diversos projectes i simposis.

Payne, catedràtic de Comunicació a l’Emerson College de Boston, una de les principals facultats de comunicació del Estats Units, ha centrat el seu discurs en la seva “profunda i sòlida creença en la força inherent de la comunicació per generar el bé més gran per a tothom” i sobre l’objectiu de la comunicació per “buscar un terreny compartit” entre les parts i “poder de fer créixer la confiança, les relacions i l’aprenentatge gràcies a les accions humanes més bàsiques". Així, Payne ha reconegut que sempre l’ha fascinat el poder de la comunicació: “Quan era un nen i vivia en una granja del sud d’Illinois, la comunicació política em tenia captivat. Recordo perfectament veure els debats presidencials de Nixon i Kennedy el 1960, i apreciar la força del mitjà per formar opinions: els oients de la ràdio jutjaven guanyador Nixon, mentre que els que veien la televisió quedaven fascinats per l’execució i l’estil del carismàtic senador de Massachusetts”.

Payne ha tancat el seu discurs amb una reflexió sobre la democràcia i la tecnologia: “Les proves no auguren res de bo per als qui preveien que la tecnologia seria la via per aconseguir un món més democràtic. El que hem vist és com s’ha atemptat contra els mateixos principis democràtics que tenim en tan gran estima. Cada dia ens bombardegen per ridiculitzar la raó, els fets i la possibilitat d’un pensament crític, substituïts per l’acceptació”.

No obstant, segons Payne, hem de conservar l’esperança i estar convençuts que es produirà un canvi gràcies a l’actiu dels nostres estudiants perquè “la joventut no és una qüestió d’edat, sinó de mentalitat”, diu el professor. “Els nostres alumnes, tant els de Boston com els de Barcelona, els de Lisboa com els de Los Angeles, no perden l’optimisme” i afegeix: “En una època comparable al Watergate, si no pitjor, amb atemptats contra cada part del nostre sistema i dels nostres governs, la joventut actual continua reflectint una característica que Aristòtil va descriure fa més de 2.000 anys: una visió idealista més enllà del que és el món, o del que podria ser. Estem molt impressionats per l’optimisme de la gent jove d’arreu, molts havent perdut la fe i menyspreant l’statu quo. Malgrat tot, són persones intel·ligents, capaces i que mantenen el seu compromís, entrega i determinació per encarar amb valentia els nostres problemes des d’una perspectiva nova. Sentim la veu jove de la Malala Yousafzai defensant els drets de les dones i les oportunitats educatives a l’ONU; l’advertiment de Greta Thunburg als dirigents mundials sobre l’estat fràgil del nostre medi; la passió de l’Emma González, estudiant de Parkland, i la seva postura sobre la violència armamentística, o la defensa que fa Frances Hui, alumna d’Emerson, de la llibertat d’expressió a la conca del Pacífic”.

Finalment, el rector de la URL, Josep M. Garrell ha destacat l’experiència personal del professor en intentar teixir ponts entre el poble nord-americà i el poble saudita després dels terribles fets de l’onze de setembre de 2011. Per fer-ho, el rector ha seleccionat un fragment del discurs original que Payne ha escrit per l’acte: “My response was that in order to have any influence, one first had to create a context, and to find commonalities to begin a needed dialogue. If successful, trust could follow, potentially as well as a relationship, from which I could eventually discuss problematic issues. Engaging was not equivalent to endorsing, yet a necessary step in this soft power approach.”