(Catalonia Sacra) La darrera campanya d'excavacions arqueològiques a l'interior de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries ha posat al descobert part de l'estructura original del retaule d'alabastre del segle XV que corona el temple.
Segons les investigacions realitzades, el retaule hauria tingut una base en forma poligonal amb dos graons i bastida amb llosses de marbre. Tot fa pensar que es va desmuntar parcialment, probablement, durant el segle XVIII, i això ha provocat que durant més de 300 anys no s'hagi pogut veure aquesta part que va quedar oculta sota la base actual.
Segons els resultats presentats, la capçalera original estava pavimentada amb les mateixes lloses de marbre que hi ha actualment, i que allotjava un primitiu cor i un retaule de fusta. Aquest va ser substituït per l’actual, d’alabastre, que es va començar a fer a mitjans de segle XV. Estudis fets durant la restauració de l’any 2002 i per altres investigadors ja apuntaven que el retaule havia estat modificat, especialment al segle XVIII.
Tots aquests detalls s’acabaran d’estudiar detingudament i s’avaluarà la possibilitat de restituir la cota original de circulació de tota la zona del presbiteri de final del segle XIII. Amb aquesta restauració es podrien recuperar les peces originals del paviment que foren aixecades al segle XVIII i donar al retaule la prestància i l’alçada que havia tingut en el moment de la seva instal·lació.
Entre els resultats obtinguts també destaca la descoberta de dues tombes preromàniques de tipus antropomorf, i un mur de grans dimensions pendent de datació. També s'ha fet la troballa de més de 400 bales de plom, que han aparegut sota la runa del primer cor que l’església havia tingut al centre de la nau.
Excavacions amb un doble objectiu
La intervenció arqueològica realitzada tenia un doble objectiu. Per una banda, demostrar els resultats obtinguts en l'exploració amb georadar de l'any 2007 a l'interior de la nau, que van proporcionar els primers indicis de construccions anteriors que correspondrien a les esglésies romànica i preromànica. I en segon lloc, es volia estudiar el subsol de la capçalera de l'actual temple, concretament a la zona de l'altar on es troba el retaule, per a respondre a diverses incògnites sobre l'estructura i també a algunes de les patologies que pateix l'edifici.
Aquest quadriennal de recerca forma part del Pla de recerca de l’arqueologia i la paleontologia catalanes impulsat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Compta amb el finançament del Departament de Cultura, així com de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Aquesta campanya ha estat possible gràcies a l’acord amb el Bisbat de Girona i la parròquia de Castelló, a través del seu rector Joan d’Arquer.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.