"L'evangeli té un criteri molt clar de veritat"

(Ignasi Escudero–CR) “Cal revisar els nostres criteris de veritat, i l‘evangeli té un criteri molt clar: els pobres com a lloc de trobada de la veritat”. Aquesta és per a Xavi Casanovas, director de Cristianisme i Justícia, la conclusió més important de la Jornada de Pensament Fe – Justícia celebrada el passat cap de setmana.

“Segrestar la veritat és exercir violència sobre aquesta”, deia Jaume Flaquer en l’obertura de la tercera edició de les jornades. Joan Garcia del Muro (Lleida, 1961) va recollir l’encàrrec de desvetllar algunes de les violències que s’apliquen sobre la veritat. Garcia del Muro és professor de filosofia a la Universitat Ramon Llull i autor del llibre Good Bye, veritat que li ha valgut nombrosos premis, entre ells el Premi d’Assaig Josep Vallverdú.

El filòsof va defensar que amb la desaparició de la veritat també s’esvaeix la mentida “convertint la veritat en una mercaderia més, quelcom que jo puc comprar segons els interessos individuals”. Aquest fet, sostenia Garcia del Muro, s’afegia al “tribalisme epistemològic” és a dir, a “assumir la veritat dels ‘meus’ i no plantejar-me la resta”. La tesi del ponent sostenia també que aquest segrest de la veritat va acompanyat d’una exaltació dels sentiments que no es tradueix en una acció racional. Va posar com exemple les imatges d’immigrants morts al Mediterrani, amb gran capacitat de generar molts sentiments solidaris però que no han significat una resposta més hospitalària com a societat.

Des del punt de vista dels mitjans de comunicació, el periodista Suso López va exposar dues qüestions que han expulsat la veritat de l’opinió publica. Emprant el refrany de “qui paga, mana”, López assenyalà com la propietat i la publicitat condicionen quins interessos es defensen i quins s’amaguen. “En un entramat empresarial complex, deu famílies són propietàries de la majoria dels mitjans d’aquest país” denuncià el periodista. L’absència de diversitat és l’altre element sobre el que s’oculta la veritat, en concret “l’excessiva dependència de les fonts oficials” i “l’homogeneïtat de periodistes i discursos acrítics”.

La jornada va comptar també amb diversos tallers i taules rodones en les que hi van participar el teòleg i psicòleg Víctor Hernández, la teòloga Montse Escribano, el politòleg Javier Arregui, la psicòloga Sandra Racionero-Plaza, la periodista Montse Santolino, el teòleg Pepe Laguna, l’economista Míriam Feu i l’antropòleg Jesús Sanz. La poetessa Sonia Moll va oferir un recital poètic a partir de poemes propis i de dones que han aixecat la veu contra la injustícia.

Un centenar llarg de persones van assistir al llarg de divendres i dissabte. Casanovas considera que el Centre s’ha constituït com un “pol d’atracció de la teologia preocupada per la justícia”, ja que a més de persones d’arreu de Catalunya s’hi ha congregat gent provinent de València, Bilbao, Pamplona, Granada, Saragossa o Madrid.

Les anteriors edicions, celebrades cada dos anys, havien tractat sobre les fronteres de la postmodernitat, la qüestió ecosocial, la precarietat i el creixement de la desigualtat i la incorporació del feminisme al debat social.