Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri –CR) “Robert Schuman, un dels pares d’Europa, no va passar a la història perquè resés molt, però resava molt”. Aquest és un exemple del rerefons cristià que es troba en tota la història d’Europa i de la construcció europea dels darrers anys que va exposar Alfons Calderón. L’expert en política internacional d’empresa i membre de Cristianisme i Justícia va ser un dels ponents del XVI Simposi de la Fundació Claret que es va fer aquest dissabte a Barcelona.

Per Calderón és molt rellevant recordar que la Unió Europea va néixer en un moment en el que es passava gana a tota Europa i després dels 14 milions de morts de la Primera Guerra Mundial i dels 60 de la Segona. En aquest context, la finalitat inicial de la UE era preservar la pau: “el problema és com fer-ho, però l’objectiu continua vigent”

“La pedra angular de la UE és la cessió de sobirania, que demana una gran generositat per part dels països” i entre els qui van posar en marxa aquest ambiciós objectiu hi ha una llarga llista de pensadors cristians. Calderón va posar els exemples de De Gasperi, Adenauer, Spaak, Schuman, o més recentment Delors. Personatges que també tenen en comú una vida amb molt de patiment familiar i personal.

La declaració de Schuman que funda la UE té només dos folis, contra els 80.000 que ocupa els tractats de la darrera adhesió, però per Calderón l’esperit fundacional continua tenint sentit en la EU d’avui. Una declaració que no ha de fer oblidar que “l’economia és el mitjà per a la unió, no la finalitat”.

Calderón també va remarcar que el model econòmic d’Europa, l’economia social de mercat, es basa principalment en el pensament social de l’Església. Una mostra més del que va passar en les inicis fundacionals de la UE, quan “els veritables líders europeus no van passat a la història per ser cristians, sinó pel que van fer” inspirats en la seva vivència cristiana i sense la urgència del curt termini per guanyar unes eleccions.

“Cap home no pot ser cristià sense llibertat”

La ponència d’Alfons Calderón, es va completar amb la comunicació del professor de la Universitat de Princeton Carles Boix. L’expert en ciències polítiques va definir el paper dels cristians en un entorn de llibertat i tolerància religiosa, sense el qual és impossible l’exercici de la pràctica religiosa.

“Déu no salvarà els homes contra la seva voluntat”, diu la Carta de la Tolerància de John Locke, escrita al segle XVII. Per Boix això vol dir que “cap home no pot ser cristià sense llibertat” i que “imposar una religió, o una no-religió com a vegades pretenen els poders públics, es una contradicció en si mateixa”. En el context actual, Boix creu que “els cristians haurien de ser referents en els debats socials i polítics” sobretot en un context de canvi cultural tan fort com el que es viu ara.

El simposi es va tancar amb una taula rodona en la que també hi van participar l’escriptor Josep M. Puigjaner, i la presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, Teresa Carreras. “Estem en una Europa culturalment cristiana però de la que ha desaparegut el cristianisme”, va relatar Puigjaner. Però va lamentar que si bé ara “Déu no està al centre de la vida, però tampoc hi està l’home”, un espai que ha ocupat el mercat. Teresa Carreras, va relatar l’aportació de l’Abat Escarré en les seves declaracions a Le Monde de les compleixen 50 anys, que, entre altres aspectes, posava de manifest “la manca d’europeisme del règim fraquista”. Per Carreras, excorresponsal a Brusel·les, un dels problemes que cal afrontar ara és que “Europa que s’ha fet des de les èlits, amb un procés que no ha tingut mai a veure amb la ciutadania”

El simposi es va tancar el provincial dels Claretians, Màxim Muñoz, posant l’accent en els ponts i l’esperança que pot suposar la construcció Europea. L’acte el van presentar conjuntament Muñoz i el director del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Llorenç Puig que va presentar un nou Quadern sobre Europa.

Les ponències en vídeo del Simposi es poden veure aquí i aquí.

Watch live streaming video from claretcattv at livestream.com

 

Watch live streaming video from claretcattv at livestream.com