notícies relacionades

Montserrat incorpora un vehicle elèctric per...

(Abadia de Montserrat) El servei de primers auxilis de Montserrat ha incorporat un nou vehicle elèctric per millorar...

El Sant Crist de Piera ja és Santuari

(Bisbat de Sant Feliu) L’església parroquial de Santa Maria de Piera, que és un temple romànic del segle XII, ha estat...

Qui no estima la Mare de Déu de Passanant?

(Laura Mor –CR/Passanant) El vot de poble és un signe religiós i d'identitat. Arrela les persones al territori. En...

El Santuari de Santa Teresina de Lleida exposarà...

(Bisbat de Lleida/Carmelites Descalços) El Santuari de Santa Teresina de Lleida estarà de doble celebració aquest...

Lleida homenatja el carmelita Pere Martorell

(Bisbat de Lleida) El Santuari-Parròquia de Santa Teresina celebrarà aquest dimecres una festa d'homenatge al...

El Santuari del Miracle compta amb un nou...

(Abadia de Montserrat) El pare abat Josep M. Soler va inaugurar i beneir dijous la nova cafeteria-restaurant i la...

L'Apocalipsi i Ramon Llull, al Miracle

(Abadia de Montserrat) La Casa d’Espiritualitat del Miracle, al Solsonès, ofereix aquest cap de setmana...

Finalitzen les obres de restauració del Santuari...

(Generalitat de Catalunya) L’Institut Català del Sòl, INCASÒL, ha acabat una nova fase de restauració del Santuari...

recull de notícies

panoràmica

veure la fe

El pare Clotet explicat per a sords, amb els qui compartí la seva última etapa de vida

El pare Clotet, sacerdot company de Sant Antoni Maria Claret, va dedicar la seva vida als altres i durant l'última etapa es va entregar a la comunitat sorda. Per aquest motiu la webvisualtv li dedica un reportatge al Santuari del Cor de Maria de Barcelona, on hi ha l'altar dedicat al pare Clotet.

Aquí teniu la transcripció del que s'explica al video.

QUI ERA JAUME CLOTET? L'ÈXIT DE LA SENZILLESA I DE LA BONDAT

El pare Clotet va dedicar la seva vida als altres i va acabar els seus dies bolcat en la Comunitat Sorda

Hola, potser us pregunteu què faig aquí, a punt d'entrar en aquesta impressionant església, doncs bé: el dia 1 de febrer de cada any se celebra un homenatge a la figura de Fra Ponce de León, a tan sol dos carrers d'aquí al qual totes les associacions de Catalunya fan una ofrena floral, però prèviament hi ha una missa en aquesta església, després de la qual fan aquesta ofrena, cada any se celebra aquí donada la proximitat i que a més pertanyen al mateix barri. Però hi ha una mica més, en aquesta església està la sepultura del venerable Pare Jaume Clotet, una persona molt vinculada a la Comunitat Sorda. Anem avui a aprofitar per explicar-vos la història d'aquest pare i també la d'aquesta parròquia. 

La primera pedra d'aquest santuari del Cor de Maria es va col·locar en 1904, en 1909, durant la Setmana Tràgica de Barcelona va sofrir grans desperfectes, però la seva construcció va seguir avançant; i en 1913 va poder ser inaugurada. L'any 1936 a causa de la Guerra Civil espanyola, en la qual hi havia dos grups: els republicans estaven en contra de l'església i van destruir moltes d'elles. Aquesta va tenir molta fortuna: la seva cúpula (normalment solen tenir una estructura sòlida de fusta o ciment) estava construïda d’uralita i ràpidament el foc la va destruir, la qual cosa va permetre crear un corrent de fum cap amunt i conseqüentment va provocar que el foc fos menys agressiu amb l'interior de l'església. L'any 1940 l'església va ser consagrada, en 1941 van acabar les obres de restauració de la cúpula. 

En 1944 va ser coronada canònicament la imatge del Cor de Maria. L'església ha tingut dues etapes claus: abans i després de 1972. Després de 1972 es van poder celebrar tot tipus de cerimònies: noces, batejos…ja que després d'aquesta data es va convertir en parròquia. Abans de 1972, aquest lloc era considerat com un santuari, un lloc de culte destinat a la trobada dels seus feligresos. 

Totes les explicacions sobre aquest lloc ens porten inevitablement a parlar de la figura del Pare Jaume Clotet que tant va recolzar a la Comunitat Sorda, tema en què aprofundirem més tard.

El Pare Clotet està enterrat aquí mateix. Era natural de Manresa, va néixer en 1822 i va morir en 1989. Va créixer i va viure tota la seva viva com a missioner; Jaume Clotet s'uneix amb Anton María Claret i amb altres quatre sacerdots per començar la congregació religiosa dels Missioners Fills del Cor de María, coneguts amb el nom de "Claretians", nom que provenia del mateix pare Claret. De nou un conflicte a Espanya entre dos grups va obligar als religiosos a fugir del país; tant Claret com Clotet van acabar exiliats a França. El pare Claret va acabar els seus dies en aquell país sempre acompanyat del seu company el pare Clotet. Quan la situació a Espanya es va suavitzar, el pare Clotet va tornar de nou per fer-se càrrec de la congregació que havien fundat. 

Els sis sacerdots que havien fundat la congregació de missioners Claretians apareixen representats en les parets d'aquest temple. En el mural apareixen set persones; l'últim d'ells situat a la dreta, vestit de negre i amb una branca de palmell a la mà representa als màrtirs de la fe, aquests pertanyien a l'església i morien per ella malgrat les persecucions o tortures per les quals haguessin de passar; en concret aquest va ser el primer màrtir de la fe que va morir. La resta dels representats en el mural van morir per altres motius en anys posteriors. 

Ja hem visitat en lloc on està enterrat el pare Clotet, però no ha estat allí des del principi, en un primer moment el pare va ser enterrat en aquest senzill lloc, fins que es va decidir la seva beatificació i en conseqüència va ser traslladat a un lloc més digne i adequat a aquesta nova situació.

Com veieu, una de les vidrieres és un homenatge a Jaume Clotet. Clotet va tenir una vida senzilla, dedicada a la cura dels altres. Ja de gran un dia se li va presentar un senyor, un home de camp, amb el seu fill sord, el pare li va dir: “Traigo a usted este joven, es sordomudo, para que le confiese y le dé la comunión”. El pare de la criatura es va apressar a dir que el pare Clotet no podria comunicar-se amb el nen però que el nen sí podria entendre al pare.

Mossèn Clotet va fer aquesta reflexió: si un home del camp i sense estudis ha aconseguit fer-se entendre per un sord, per què no ho puc aconseguir jo…? I així va ser com va començar el seu camí amb la Comunitat Sorda fins al dia de la seva mort, i malgrat la seva pèrdua de visió i la seva fràgil salut sempre va estar allí per ajudar-los. Va escriure a més un parell de llibres.

 

propostes

monogràfics