(Bernabé Dalmau – CR) Allò que podríem anomenar la”dinàmica social de la pau” està inspirada en dues afirmacions de la Pacem in Terris, una inicial i l’altra conclusiva: “La pau a la terra, anhel profund dels éssers humans de tots els temps” (n. 1).
(Bernabé Dalmau – CR) Com ja hem subratllat, els destinataris de la Pacem in Terris són, no sols com és habitualment, els jerarques en comunió amb la Seu Apostòlica, o encara, els clergues i els fidels de tot el món, sinó també, “els homes de bona voluntat”. Aquest respecte envers tot ésser humà, no necessàriament seguidor de Jesucrist, manifesta la intenció de l’autor. El papa escriu per imperatiu del seu ministeri.
(Bernabé Dalmau – CR) Més que la seva altra encíclica, de caire social, Mater et magistra, publicada dos anys abans, la Pacem in Terris tingué des del primer moment una repercussió sense precedents. Aparegué en un moment que un exponent significatiu de la nouvelle théologie, el pare M.
(Bernabé Dalmau – CR) En menys de nou mesos s’ha escaigut el cinquantè aniversari dels tres grans esdeveniments que coronaren el breu però intens pontificat (1958-1963) del papa Giuseppe Angelo Roncalli, Joan XXIII: la inauguració del Concili Vaticà II (11 d’octubre), la publicació de l’encíclica Pacem in Terris (11 d’abril) i el seu traspàs (3 de juny).
(CR) Aquest juny va fer 50 anys del final del pontificat de Joan XXIII. Mig segle després dels anys del Concili Vaticà II sembla que algunes coses tornen. Per això, aquest estiu volem dedicar uns dies a fer memòria de la Pacem in Terris, una de les encícliques de Joan XXIII amb més impacte i, sobretot, amb més projecció fora de l’àmbit catòlic.
